Pàgines

30 de desembre del 2015

Espaguetis d'alga espirulina amb salsa d'alvocat

Com veieu porto un mes de desembre molt relaxat i molt poc nadalenc... la recepta que us porto avui ens servirà per quan acabem els dinars copiosos de les festes i vulguem plats saludables i lleugers.

Jo he utilitzat pasta d'alga espirulina, que és un superaliment que ofereix proteïnes vegetals molt més digeribles que les animals així com tot un seguit de nutrients com vitamines, minerals, àcids grassos essencials, àcids nucleics i clorofil·la.






La salsa d'alvocat li dona una cremositat similar a la que obtindríem fent una salsa amb nata, però en la seva versió més saludable.

Ingredients (2 persones):
180 gr d'espaguetis d'alga espirulina
1 alvocat madur
12 fulles d'alfàbrega fresca
1 gra d'all
1 cullerada de suc de llimona
sal i pebre
oli d'oliva
tomàquets cirera
sèsam

Passos a seguir:
Bullim la pasta en abundant aigua amb sal seguint les instruccions del fabricant. L'escorrem i reservem.
Per fer la salsa fiquem a la picadora l'alvocat pelat, les fulles d'alfàbrega, l'all, el suc de llimona, sal i pebre al gust, i un bon raig d'oli d'oliva. Ho triturem bé fins a obtenir una textura cremosa, afegint més oli si ho veiem necessari.
Barregem la salsa amb la pasta i la servim decorada amb uns quants tomàquets cirera partits per la meitat i unes quantes llavors de sèsam.

** Aquesta salsa és boníssima recent feta, el dia següent ja ha perdut frescor i sabor, tot i que continua en perfecte estat.

Recepta extreta de: Damndelicious

20 de desembre del 2015

Coca de trempó

Com veieu aquest any no estic massa inspirada amb les receptes nadalenques, però si que vaig fent de les meves a la cuina. Una de les últimes coques que he fornejat ha estat aquesta de trempó, típica de Mallorca.





La meva versió és una mica lliure ja que he utilitzat la base que acostumo a fer per les coques/pizzes i el farciment adaptat una mica al que tenia a la nevera, però està totalment inspirada en la recepta de la Maribel, mallorquina autora de les magnífiques receptes del blog Miel y limón.

Ingredients:
base de la coca (la meitat de la recepta)
100 gr de pebrot verd
200 gr de tomàquets
500 gr de ceba
40 ml d'oli
3 cullerades petites de pimentó vermell de la Vera
sal i pebre

Passos a seguir:
Preparem la base de la coca seguint les instruccions de la recepta.
Per a preparar el farciment netegem bé totes les verdures i les tallem en trossos petits i regulars. Les fiquem en un bol i les amanim amb l'oli, sal, pebre i pimentó. Reservem.
Estirem la massa fins a deixar-la ben fina i de la superfície d ela safata de forn, on la ficarem sobre un paper de forn.
Escorrem una mica les verdures i les repartim per sobre de la base. Preescalfem el forn a 200º (calor dalt i baix) i coem la coca durant uns 40 minuts. En aquest moment fiquem en marxa la opció de ventilador i la deixem uns 5 minuts més fins que agafi color daurat.

La servim calenta, tèbia o freda, us encantarà de totes maneres!

10 de desembre del 2015

Pastís de poma i formatge

La recepta d'avui és una fusió de dos dels postres que més m'agraden: els pastissos de poma i els de formatge. Si compartiu gustos amb mi, no dubteu a provar-lo!






Ingredients:
1 làmina rodona de pasta brisa 
175 gr de compota de poma
2 pomes golden mitjanes
250 gr de formatge d'untar light
70 gr de sucre morè
2 ous
4 cullerades de melmelada de préssec o albercoc
mantega per greixar el motlle

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 200º.
Greixem un motlle rodó d'uns de 26 cm de diàmetre i el folrem amb la làmina de pasta brisa. Punxem aquesta base amb una forquilla, la cobrim amb paper de forn, hi fiquem un pes a sobre (per exemple uns cigrons) i la fornegem durant 15 minuts. La retirem del forn i la deixem refredar sense el pes i el paper.

En un bol hi fiquem els ous i el sucre. Els batem força fins que blanquegin, moment en què afegirem el formatge crema i la compota de poma, removent fins a integrar-los.

Repartim aquesta mescla per sobre de la base i cobrim amb les pomes tallades a làmines fines lleugerament encavallades. Fornegem el pastís a 200º durant 35 minuts o fins que la superfície estigui daurada. La deixem refredar i la pintem amb la melmelada diluïda en dos cullerades d'aigua.






La podem guardar unes hores a la nevera i servir-la fresqueta o bé a temperatura ambient.

Recepta adaptada de: Postres Lecturas N. 10


5 de desembre del 2015

Falsos muffins d'espaguetis amb mandonguilles

Quan vaig estar a Nova York vaig provar en un restaurant de Little Italy els spaguetti & meatballs, que és un plat de pasta molt habitual a Estats Units.

La combinació d'aquests dos ingredients principals, sumats a la salsa de tomàquet i el formatge fa que per mi sigui un plat d'allò més bo, així que avui us el presento tunejat i en forma de falsos muffins, un plat per sorprendre!






Ingredients (6 unitats):
200 gr d'espagueti (pes en cru)
50 gr de formatge parmesà ratlat
oli d'oliva
orenga
6 mandonguilles fregides
salsa de tomàquet casolana
formatge ratllat per gratinar

Passos a seguir:
Coem els espagueti seguint les instruccions del fabricant. Un cop cuits els escorrem, els fiquem en un bol i els barregem amb el parmesà i una mica d'oli d'oliva.
Greixem els forats d'un motlle de magdalenes. Amb l'ajuda d'una forquilla agafem uns quants espagueti i els fiquem enrotllats a dins de cada cavitat. Fiquem a sobre una cullerada de salsa de tomàquet, una mandonguilla, una mica d'orenga, més salsa i el formatge per gratinar.



Pas a pas


Quan tinguem tots els forats plens només falta gratinar al forn fins que el formatge quedi desfet i daurat.

Els treiem amb cura que no es desmontin i a gaudir-ne!

Recepta extreta de: ¡Que pasada!



27 de novembre del 2015

Cookies amb dos xocolates

I després d'unes galetes salades, avui en toca unes de dolces i (massa) bones, tant que és difícil deixar de menjar-ne si les tens al davant, així que esteu avisats per endavant de les conseqüències de fer-les a casa...






Ingredients (30-35 unitats):
150 gr de mantega a temperatura ambient
150 gr de sucre morè
300 gr de farina
1/2 culleradeta de llevat
1 ou
1 culleradeta d'extracte de vainilla
80 gr de gotes de xocolata negra
80 gr de gotes de xocolata blanca

Passos a seguir:
Batem la mantega amb el sucre, i quan estigui integrat hi afegim l'ou i l'extracte de vainilla. Afegim, a poc a poc, el llevat amb la meitat de la farina i les gotes de xocolata. Removem bé i anem incorporant la resta de farina. Mesclem fins a obtenir una massa homogènia, li donem forma de bola, l'emboliquem amb paper film i la deixem a la nevera durant 1 hora aproximadament.
Preescalfem el forn a 190º.
Anem agafant porcions de massa amb l'ajuda d'una cullera de postres. Els donem forma de bola i les deixem separades sobre dos safates de forn folrades amb paper sulfuritzat. Les coem durant 7 minuts, les traiem del forn, les aixafem amb el dors d'una cullera i les coem 7 minuts més fins que estiguin daurades.

Les deixem refredar sobre una reixeta i un cop fredes ja es poden servir. Són unes galetes cruixents i delicioses, ideals per acompanyar un cafè, te o també soles.

Recepta extreta de: Lecturas Postres N. 6 (2015)


22 de novembre del 2015

Galetes salades de sèsam i parmesà

Les galetes salades són un aperitiu d'allò més bo, i en el meu cas, si porten formatge tenen l'èxit assegurat! Fa temps vaig publicar unes galetes de formatge de sabor suau, fetes amb quesitos, força diferents de les que us porto avui, de sabor intens.

Amb quines us quedeu?






Ingredients:
170 gr de mantega a temperatura ambient
125 gr de formatge parmesà ratllat
125 gr de farina
80 gr de farina integral
4 cullerades soperes de llavors variades (lli, rosella, sèsam...)
1 cullerada sopera de sucre morè
1/2 cullerada petita de llevat químic
1/4 cullerada petita de sal

per decorar: 2 cullerades soperes de llavors de sèsam

Passos a seguir:
En un bol batem la mantega, el parmesà, les llavors variades i el sucre morè. Afegim les dues farines, el llevat i la sal i treballem fins a obtenir una massa homogènia, podem ajudar-nos d'uns ganxos de pastar o fer-ho amb les mans sobre el mostrador net.

Donem forma de bola, l'emboliquem amb paper film i la deixem reposar a la nevera durant aproximadament 1 hora.

Un cop passat aquest temps enfarinem el mostrador i amb l'ajuda d'un corró estenem la massa fins a obtenir un gruix d'uns 5 mil·límetres. Tallem les galetes amb la forma que preferim i les anem deixant una mica separades sobre un parell de safates folrades amb paper de forn. Repartim per sobre les llavors de sèsam i premem una mica amb les mans per tal que s'enganxin.

Preescalfem el forn a 180º i fornegem durant 12-14 minuts o fins que estiguin daurades. Les deixem refredar sobre una reixeta i un cop fredes les conservem en una caixa de llauna, si en sobra alguna...

Recepta extreta de: Pastelite

19 de novembre del 2015

Cocos amb xocolata

Aquests cocos o coquitos els vaig fer per la castanyada, per acompanyar els panellets. És el primer cop que els feia  casa i van quedar realment deliciosos i al punt de cocció, lleugerament humits de dins. I a sobre els vaig banyar amb xocolata, que això ja és una aposta segura, oi?






Ingredients (20 unitats):
180 gr de coco ratllat
2 clares d'ou
120 gr de sucre llustre
1 cullerada petita de sucre avainillat
100 gr de xocolata per fondre

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 210º.
En un bol mesclem tots els ingredients menys la xocolata amb les mans, pastant una mica fins a obtenir una massa uniforme.
Fem boletes, apretant, i els donem una lleugera forma punxeguda. Anem deixant els coquitos sobre una safata de forn folrada i els coem 10 minuts fins que es comencin a daurar.

Els deixem refredar i mentrestant desfem la xocolata al microones o al bany maria. Si ho fem al microones hem de tenir cura de donar fraccions curtes de temps perquè no se'ns cremi. Quan els coquitos estiguin freds banyem la punta a la xocolata i els deixem altre cop a la safata perquè s'endureixi.

Boníssims i molt molt fàcils, a més és un dolç apte per celíacs, només cal assegurar-se que la xocolata tampoc contingui gluten. Us apunteu a fer-los?

Ho han fet...


Dolors i Hèctor

15 de novembre del 2015

Escòcia IX: Balloch - Edimburg (fi del viatge)

Balloch - Aberfoyle - Lock Katrine - Callander - Edimburg (142 km)

Ens llevem d'hora com sempre, disposats a aprofitar l'últim dia sencer que estarem en aquest país que tant ens ha agradat. Demà al matí agafem l'avió molt d'hora, així que el d'avui serà l'últim esmorzar sèrio del viatge i m'animo a provar el porridge, unes farinetes d'avena bullides en llet o aigua que s'acostuma a servir calent.

He de dir que no va ser una gran elecció... i tot i estar segura que estaven ben preparades no em van agradar i vaig haver de fer un esforç per menjar-me'n una part. Sap greu quan només hi ha 3 habitacions i 3 taules d'esmorzar que quedi tot al plat... En fi, que no sigui dit que no les he provat, oi? La resta boníssim.



A baix a l'esquerra, el porridge...


Carreguem el cotxe i conduïm els 30 quilòmetres que ens separen d'Aberfoyle, un poblet pintoresc als peus del pic Craigmore, ple de botigues i restaurants. Quan arribem és molt aviat i la majoria estan tancades, aprofitem per donar un tomb.








Just on hem aparcat hi ha The Scottish wool center, una botiga de roba i de records de tot tipus on aprofitem per fer unes compres: una tassa, una llauna amb bossetes de te, uns llapissos amb estampat escocès... hi ha de tot, i és el lloc de tot el viatge on els preus són més baixos.

Al tancat de davant hi tenen unes ovelles ben carregades de llana que no paren de belar, potser s'oloren que ben aviat es quedaran despullades...







Continuem cap al Loch Katrine, el que diuen que és el llac més màgic d'Escòcia. Ens quedem una mica decebuts perquè des de l'embarcador no es veu pràcticament res i no tenim temps per fer una excursió en vaixell o buscar un accés per a vianants.






Decidim continuar cap a Callander, i després de donar unes voltes sense sentit gràcies al gps, enfilem la carretera correcta i veiem que hi ha moltes vaques escoceses pasturant en aquesta zona. Ja pensàvem que era un animal en extinció!!







Creuem Callander i decidim no parar-hi ja que és de l'estil d'altres pobles que hem visitat. El pla pel que queda de dia és visitar el castell i la ciutat d'Stirling i arribar a Edimburg cap al vespre, però un cop estem en marxa decidim que preferim anar directament a Edimburg i tornar a reviure els primers dies del viatge.

Arribem cap a la 1 del migdia a l'hotel Ibis Budget, als afores però ben comunicat amb tramvia. Fem el chek-in i creuem els dits perquè no tingui un llit tan incòmode com el que vam estar a Girona. Tenim sort i l'habitació és perfecta i molt còmoda, vam optar per aquest hotel perquè tenia aparcament i està a només 5 minuts de l'aeroport.

Deixem les maletes, agafem el tramvia i en 20 minuts estem a Princess Street, al centre. Dinem a un Pizza Express (23 North Bridge) que ja teníem ullat del primer dia i dediquem la tarda a passejar sense rumb, a entrar a botigues, a prendre te, a fer més fotografies d'un Edimburgh sota un cel que esperem poder tornar a veure.







12 de novembre del 2015

Nyoquis de moniato amb salsa de tomàquet

Aquest any, per primer cop, vaig fer panellets sense sucre i amb moniato. Me'n va sobrar de cuit, i la veritat és que a casa no ens acaben de fer el pes menjats així tal qual amb una cullera, així que vaig decidir reciclar-los i fer-ne nyoquis.






Per acompanyar-los només m'ha calgut obrir un pot de conserva de sofregit de tomàquet i ceba que tenia al rebost, però són tan suaus que admeten infinitat d'acompanyaments.

Ingredients:
500 gr de moniato cuit
150 gr de farina + la que admeti amassant
1/2 ou batut
sal i pebre
sofregit de tomàquet casolà
parmesà ratllat

Passos a seguir:
En un bol fiquem el moniato cuit i l'aixafem bé amb una forquilla per fer-ne puré. Afegim la farina, l'ou batut i salpebrem bé. Barregem amb l'ajuda d'una espàtula de fusta i quan ho tinguem una mica integrat fiquem la massa sobre el mostrador enfarinat i pastem fins que deixi d'enganxar-se. Segurament haurem d'afegir una mica de farina, però només la justa, no volem que quedin farinosos.

Tornem a enfarinar el mostrador, i anem agafant porcions de massa, els donem forma de cilindre allargat, el tallem cada 2cm aproximadament i donem forma de nyoqui amb l'ajuda d'una forquilla.






Finalment només faltarà bullir-los amb abundant aigua amb sal. Els bullirem per tandes i un cop pugin a la superfície (uns 2-3 minuts) ja els podem retirar, escórrer i mesclar amb la salsa escollida, en aquest cas sofregit de tomàquet i ceba casolà coronada amb una mica de formatge parmesà ratllat per sobre. Si no tenim la salsa a punt o no són per consumir al moment els ficarem en un bol amb un bon raig d'oli d'oliva perquè no s'enganxin.

Us serà d'utilitat mirar aquest vídeo per veure tot el procés:







8 de novembre del 2015

Escòcia VIII: Portree - Balloch

Portree - Armadale - Mallaig - Glenfinnan - Fort William - Luss - Balloch (275 km)

Ha arribat el moment de tornar a fer maletes i dir adéu a Portree i a l'Elaine, que ens acomiada regalant-nos uns bombons de xocolata i llimona fets a l'illa. Ben puntuals sortim direcció a Armadale, que està a poc més d'una hora, ja que enlloc de sortir de l'illa pel pont ho farem per la segona alternativa, el ferri. Vam reservar-lo des d'internet a la pàgina de Caledonian MacBrayne, l'empresa que el gestiona, i a l'arribar a Armadale només cal que ficar-se amb el cotxe en una de les cues i un operador ve a confirmar el teu bitllet.

La durada del trajecte és de només 30 minuts, el cotxe s'ha de deixar tancat i frenat i és obligatori pujar a la part de dalt del ferri, on aprofitem que hi ha servei de bar per prendre una beguda calenta, avui el dia s'ha aixecat més fred.

Un cop arribem a Mallaig programem el gps i ens dirigim a Glenfinnan, on aparquem al Glenfinnan visitor centre per veure el Glenfinnan monument i el famós viaducte que porta el mateix nom. La millor vista és des d'un punt elevat, així que des del mateix aparcament pugem per un sender que comença amb unes escales i al cap d'uns minuts estem al mirador.

El Glenfinnan monument és una columna coronada per l'estàtua d'un highlander abillat amb un kilt, erigida el 1815 com a lloc commemoratiu del fracassat aixecament dels jacobites per recuperar el tron d'Anglaterra i Escòcia. En aquest mateix lloc es van reunir els clans jacobites l'agost de 1745 per iniciar la campanya que acabaria en desastre pocs mesos després. L'enclavament és sense dubte espectacular, a l'extrem nord del Loch Shiel, envoltat de petites muntanyes.






Aquest llac també es conegut perquè és el fons on s'inserta digitalment Hogwarts a les pel·lícules de Harry Potter, i també sobre aquestes aigües és on el protagonista vola a lloms d'un l'hipogrif.

Si girem 180º veiem la segona joia d'aquest lloc, el viaducte de Glenfinnan, de 21 arcs i 30 metres d'alçada, construït el 1898 per permtre el pas de trens. Per aquest viaducte hi passa el Jacobite Steam Train, un tren turístic de vapor, famós per aparèixer també a les pel·lícules del jove mag com a Hogwarts Express. La ruta que fa, de Fort William a Mallaig és un dels millors viatges en ferrocarril del món. Ens hagués agradat veure passar el tren, però consultant els horaris vam veure que havíem de perdre massa temps esperant-lo, així que ho deixem per un altre viatge... i a veure si enlloc de veure'l passar hi podem anar com a passatgers ;).






Seguim direcció Fort William, població situada als peus del Ben Nevis, el pic més alt del Regne Unit i un imant per a senderistes i escaladors. També ha estat escenari d'algunes escenes de Braveheart, Rob Roy i algunes de les pel·lícules, altre cop, d'en Harry Potter. Una boira alta només ens deixa veure'l parcialment.





Fort William és una ciutat petita i amb força ambient, amb moltes botigues amb equipament esportiu de muntanya i on aprofitem per dinar a The Great Glen.






Fish & chips another time

Custard with crumble & cheesecake


Amb la panxa ben plena afrontem la tirada més llarga d'avui, 122 km que ens portaran al poble de Luss, a la ribera del Lock Lommond. Agafem la carretera A82 i creuem Glencoe, el glen  o vall més famosa d'Escòcia, una regió coneguda a tot el món pels seus espectaculars paisatges. És inevitable parar vàries vegades al costat de la carretera per fer fotografies.








Arribem a Luss cap a les 4 de la tarda. És un poble preciós i petit, situat al costat del Loch Lommond, amb casetes d'estiueg, botigues de records i un embarcador amb vaixells per recórrer el llac. Aprofitem per fer un cafè en una terrassa i en això estem quan el temps canvia radicalment i comença a plovisquejar. Donem una volta ràpida, fem quatre fotos i decidim arribar-nos a l'allotjament reservat, a 15 km, abans de quedar-nos amarats d'aigua.










Tot i estar una mica fastiguejats per no poder aprofitar la tarda com haguéssim volgut no podem evitar pensar que hem estat molt afortunats amb el temps durant tots els dies que portem de viatge, i és que no ha caigut ni una gota fins a la 8a jornada.

Arribem a la zona residencial de Balloch on hi ha el Gowanlea B&B. Pugem les maletes, omplim la nostra petició d'esmorzar i decidim fer el que fan els locals quan plou, anar al pub a prendre pintes i menjar una mica. Es nota que és divendres perquè hi ha força ambient, nosaltres, però, marxem aviat cap a descansar.






Següent etapa: Escòcia IX: Balloch - Edimburg (fi del viatge)

5 de novembre del 2015

Salsitxes de pollastre amb tomàquets cirera

Quan vaig veure aquesta recepta publicada al blog de l'Anna Xicuina no vaig dubtar a anotar al llistat de la compra els ingredients necessaris per fer-la, tot i que m'ha costat lo meu publicar-la... Per mi ho té tot, és senzilla, gustosa, desitjable i sana, i a més ve de la mà d'en Jaimie Oliver, això no pot fallar!






Ingredients:
6 salsitxes de pollastre
250 gr de tomàquets cirera
herbes aromàtiques (jo farigola i orenga)
oli d'oliva i sal

Passos a seguir:
Encenem el forn a 180º amb ventilador.
Mentre s'escalfa rentem els tomàquest, els partim i els fiquem en una safata apta pel forn. Les salem, les reguem amb oli d'oliva i repartim per sobre les herbes aromàtiques que preferim. Fiquem les salsitxes i mesclem.
Fornegem uns 30-35 minuts, girant les salsitxes a la meitat de la cocció.




3 de novembre del 2015

Escòcia VII: Illa d'Skye

Portree - Neist Point - Dunvegan - Two church Walk - Claigan choral beaches - Talisker Bay - Portree (155 km)

Esmorzem tranquil·lament mentre fullegem algun dels molts llibres sobre l'illa que hi ha a la sala comú. L'Elaine ens en recomana un de petit de rutes a peu per conèixer indrets especials i ens en destaca algunes. Insisteix en que ens l'emportem així que el posem a la motxilla i ens fiquem en marxa direcció Neist Point, un promontori espectacular que entra al mar i acull un far que actualment és un Bed & Breakfast.

No està gaire ben indicat i ens costa una mica trobar la carretera súper estreta que ens hi portarà a partir del poble de Glendale. És un lloc màgic que com podeu veure a les fotos, està subjecte als canvis climàtics sobtats... vam arribar a l'aparcament amb un cel força clar, i en qüestió dels 5 minuts que vam tardar a arribar a la part de dalt la misty va fer acte de presència i l'ambient es va tornar força tenebrós.






Després de l'èxit d'aquesta primera parada fiquem rumb a Dunvegan, on hi ha el famós Dunvegan Castle del clan McLeod, que encara avui dia és la seva seu.

Sembla que el temps torna a millorar per moments i la boira va desapareixent.








Com que no tenim intenció de visitar el castell per dins intentem veure'l per fora però és impossible... més tard sense buscar-lo aconseguirem veure'l la mar de bé ;)

Fa fresqueta, així que parem a una cafeteria amb vistes al Dunvegan Loch a prendre alguna cosa calenta acompanyada d'un tros de Victoria Sponge, un clàssic del Regne Unit en general.






Repassant el llibre veiem que hi ha una ruta que comença just davant de la cafeteria, on hi ha l'església nova. La Dunvegan two churches walk és una ruta circular d'uns 3km que es fa en aproximadament 1h i que enllaça les dues esglésies a través de diferents etapes amb paisatges molts heterogenis. Acaba a l'església vella, en ruïnes, envoltada d'un cementiri amb unes vistes fantàstiques.






Un cop acabada la caminada i veient que ja és migdia aprofitem per dinar un fish & chips en una terrassa d'un local del poble. Les racions són una exageració però ens el fan al moment i està molt bo.






Després de dinar toca la següent ruta, recomanada per l'Elaine. A només 5 milles de Dunvegan a través de la carretera secundària que hi ha passada l'entrada al castell s'arriba a les Claigan Coral Beaches, unes platges d'un blanc encegador formades pels exosquelets descolorits de les algues coral·lines maerl.

Però abans... ens adonem que des d'aquesta carretera hi ha una vista genial del Dunvegan Castle i el llac que l'envolta, almenys no podrem dir que no l'hem vist!










La passejada fins a les platges de coral és fàcil i val la pena fer-la. És un lloc molt tranquil, no surt a les guies de viatge i només ens vam trobar gent (poca) que ens va semblar del país, sobretot passejant amb gossos.



Al fons, una de les Coral Beaches


I com que la cosa avui va de passejades, i encara és aviat, decidim anar cap al sud a conèixer la badia de Talisker i ja que hi som, passem per davant de la única destil·leria de l'illa que porta el mateix nom i està ubicada al poble de Carbost (i no a Talisker).










A 6 km de Carbost la Talisker Bay és la ruta d'una hora i uns 3'5 km que ens porta des de l'aparcament fins a peu de platja. És un indret força remot on només ens creuem amb dos parelles més. Al final del camí s'obre la badia com si fos una postal, ha de ser genial ser-hi a l'hora de la sortida o posta del sol.






Tornem per la mateixa carretera estreta i amb vistes a una serralada que no ens atrevim a batejar del cert però que podrien ser les Cuillin.






Acabem la jornada força cansats, hem aprofitat el dia i tornem a Portree per acabar el dia prenent una merescuda cervesa al mateix pub d'ahir. Aviat a dormir que demà ens toca matinar per agafar el ferri i acomiadar-nos d'aquesta illa que esperem poder tornar a visitar.

Següent etapa: Escòcia VIII: Portree-Balloch