Galetes d'avena

He estat 9 dies de vacances a la muntanya i després d'aquest petit descans torno amb les piles carregades, almenys fins la propera tongada de vacances. He aprofitat per descansar i llegir, i a més de literatura també m'he llegit el llibre Cómo cura la avena de Miquel Pros, Llicenciat en Medicina i Cirurgia i Metge Naturista.

Després de llegir tants beneficis sobre la incorporació de l'avena a la dieta, no he dubtat a comprar-ne i començar introduir-la. Només uns deixo unes pinzellades d'informació sobre el cereal més complert que existeix, considerat uns dels superaliments:

• l'alt contingut en fibra i els hidrats en forma de midó aporten energia i protegeixen el cor
• és el cereal amb el percentatge més alt de proteïnes (13'8%), i aquestes són de bona qualitat biològica i proporcionen 6 dels 8 aminoàcids essencials
• conté també un alt percentatge de grasses (7%) però en la seva majoria son insaturades i recomanables
• és un cereal ric en micro nutrients: una ració de 50 gr diaris aporta el 25% del fòsfor diari, el 20% del magnesi, el 15% del ferro, el 50% del manganesi i el 22% de la vitamina B1
• ajuda a purificar l'organisme i a allargar la vida de les cèl·lules
• ...

Aquesta, però, no és la primera recepta en la que l'utilitzo, ja que podeu trobar al blog unes croquetes d'avena i una corona de pa de sègol amb llavors. Altres opcions és afegir-la a les cremes vegetals, al musli de l'esmorzar, en amanides, en format llet vegetal, etc.

Avui he tirat pel camí fàcil i he fet unes galetes que ja havia fet vàries vegades els últims anys i que sempre han agradat tot i la seva senzillesa.

Ingredients (30 unitats aprox.):
125 gr de sucre
125 ml d'oli de girasol
1 ou
175 gr de farina
la ratlladura de mitja llimona
1 cullerada petita de llevadura química
1 polsim de sal
flocs d'avena

Passos a seguir:
Barregem el sucre amb l'oli i ho batem fins que quedi una mescla suau. Hi afegim l'ou i continuem batent fins a obtenir una crema espessa. Incorporem la ratlladura i la farina barrejada amb el llevat i la sal. Ho barregem fins a obtenir una massa suau.

Preescalfem el forn a 180º amb calor a dalt i baix.

Amb una cullera petita agafem porcions de massa i en fem boletes. Les arrebossem amb els flocs d'avena, les deixem sobre una safata de forn folrada i les aixafem fins a obtenir un gruix d'aproximadament 0'5 cm.

Cal que les deixem una mica separades ja que amb l'escalfor creixeran.

Fornegem durant 12-15 minuts, fins que agafin un to daurat. Les deixem refredar sobre una reixeta i les conservem en una caixa de llauna.

Us hi animeu?

Les han fet...

Irene

Orxata de xufa

Aprofitant que fa tantíssima calor us porto una recepta més que refrescant: l'orxata de xufa.

L'orxata és una beguda típica del País Valencià i que s'elabora només amb aigua, xufes i sucre. És una beguda nutritiva, rica en minerals i vitamines, entre els quals destaquen el fòsfor, el potassi i les vitamines E i C.

Fer-ne a casa és molt fàcil, el més difícil és trobar les xufes. Jo les vaig comprar en una parada del mercat de La Pineda que venien fruits secs.

Som-hi!

 

Ingredients:

250 gr de xufes
1 litre d'aigua mineral
125 gr de sucre

Passos a seguir:

Abans de fer l'orxata cal que fiquem les xufes en remull entre 12 i 18 hores.

Passat aquest temps les netegem i escorrem i les fiquem en un bol o vas batedor amb 250 ml d'aigua. Les triturem lentament amb la batedora elèctrica i veurem com comença a sortir la llet de la xufa.

Quan estigui ben triturat ho passem per un colador xinès per separar-ne les impureses i acabar d'exprimir-ho bé. Afegim el sucre i la resta d'aigua i tornem a triturar bé. Deixem l'orxata a la nevera durant un parell d'hores per tal de consumir-la ben fresqueta.

Important! l'orxata casolana s'ha de consumir en un màxim de 2 dies perquè sinó es fa malbé.

Us hi animeu??

Vasets de pastís de mojito

El mojito és el meu còctel estival preferit, amb diferència, i presentar les postres en gotets individuals m'encanta, així que avui us porto un postre que a mi em sembla ideal.

A més és molt refrescant, i amb la calor que està fent aquests dies ve molt de gust. És, però, un postre només per adults ;)

Ingredients (5-6 gots):

Per la base:
150 gr de galetes tipus Digestive
40 gr de mantega
1 cullerada de limoncello (licor de llimona) i unes gotes d'essència de rom (opcional)

Pel farciment:
1 sobre i mig de quallada
300 gr de formatge d'untar
el suc i la ratlladura de 3 llimes
125 gr de sucre morè
110 ml de rom
220 ml d'aigua
15 gr de fulles de menta

Per la cobertura:
1 paquet de gelatina de llimona
400 ml d'aigua
colorant blau

Passos a seguir:
Comencem preparant la base. Triturarem les galetes i les barrejarem amb la mantega fosa, el licor i l'essència. Ho fiquem al fons dels gots i ho apretem bé.

Per a fer la quallada amb sabor de mojito farem una infusió. Posem un cassó a escalfar amb el rom, l'aigua i el sucre, i quan aquest últim estigui desfet hi afegim la menta, el suc i les ratlladures de les llimes i ho bullim a foc suau durant 20 minuts. Retirem del foc i posem una mica d'aquesta infusió en un vas, i quan estigui tèbia hi disolem la quallada.
Agafem l'altra part d'infusió sense quallada i la fiquem en un cassó. Quan comenci a escalfar-se hi afegim el formatge d'untar i removem bé fins que s'integri, moment en què afegim la resta d'infusió amb la quallada i ho removem tot 1 minut més.

Repartim aquesta mescla als vasos, deixem atemperar i els fiquem a la nevera unes hores.

Per fer la cobertura escalfem 200 ml d'aigua i quan bulli hi afegim la gelatina. Un cop estigui integrada l'apartem del foc, hi afegim l'aigua restant i remenem bé. Posem unes gotes de colorant blau per tal d'aconseguir el color verd.

La deixem refredar una mica i després la fiquem a sobre de la base de quallada. Tornem a deixar els vasets a la nevera durant unes hores, millor d'un dia per l'altre.

I a vosaltres? quin còctel us agrada?

Recepta extreta del blog Cuinant.

Canestrelli {Itàlia}

Com cada dia 10 toca recepta del repte #reposterasporeuropa. Aquest mes el destí és Itàlia, i us confesso que vaig estar temptada a fer el clàssic i súper conegut tiramisú, perquè no l'he fet mai...  però el motiu és que la meva germana petita té aquest postre com a especialitat ;)

Continuo, doncs, deixant-lo a les seves mans, i al final m'he decantat per unes galetes típiques de la zona del Piemont i la Ligúria, conegudes per la seva forma de margarida.

Les canestrelli són similars a les Spitzbuben suïsses que vaig publicar fa uns mesos, però he de reconèixer que la feinada que em van suposar aquestes últimes les fica també per davant. Tot i això, són unes galetes força bona, que recorden al sabor de les típiques galetes de mantega.

Som-hi!

Ingredients (40 unitats aprox.):
150 gr de mantega a temperatura ambient
200 gr de farina de rebosteria
100 gr de maizena (farina de blat de moro)
60 gr de sucre llustre + per decorar
3 rovells d'ou
1 polsim de sal
1 cullerada petita d'essència de vainilla

Passos a seguir:
En un bol batem la mantega amb el sucre llustre, la sal i la vainilla.
Hi incorporem els rovell d'ou, i després, a poc a poc, les farines prèviament barrejades. Ho amassem una mica, fiquem la massa entre dos papers de forn i amb corró l'estenem fins que tingui un gruix d'aproximadament 5 mm.

Fiquem la massa a la nevera 30 minuts perquè s'endureixi i puguem tallar-la més fàcilment.
Passat aquest temps preescalfem el forn a 200º, i mentre s'escalfa anem tallant les galetes amb un tallador amb forma de margarida. Les fiquem sobre una safata de forn folrada amb paper sulfuritzat i les fornegem durant 8 minuts.

Aquestes galetes no han d'agafar color, encara que us sembli que no estan cuites podeu treure-les del forn, ja que s'enduriran quan perdin l'escalfor. Passats 5 minuts les fiquem sobre una reixeta, feu-ho amb l'ajuda d'una espàtula perquè no se us trenquin.

Quan estiguin totalment fredes les empolvorem amb sucre llustre i a gaudir-ne.

Us recomano que les feu d'un dia per l'altre perquè guanyen molt en sabor i textura.

A més, com totes les galetes, són un regal ideal per si heu de fer un detall a algú, només cal que ho fiqueu en una bossa bonica i llestos!

Recepta extreta de: Saboragalletas

Pebrots farcits

L'altre dia vaig comprar una bossa amb aquests tres pebrots de colors i aprofitant que tinc una setmana de vacances i que avui estava per casa els he fet farcits amb ingredients que tenia per casa. El resultat ha estat molt millor del que m'esperava, així que el repetiré de ben segur.

Som-hi!

Ingredients (3 persones):
3 pebrots mitjans
250 gr de carn picada (jo he ficat llonganissa trossejada ben petita)
1 ceba
1/2 carabassó petit
1 vaset de vi blanc
salsa de tomàquet casolana
oli, sal i pebre
formatge ratllat per gratinar

Passos a seguir:
En una safata de forn hi fiquem un parell o tres de cullerades de la salsa de tomàquet i l'estenem bé. A sobre hi fiquem els pebrots nets i tallats longitudinalment.

Per a preparar el farciment tallem la ceba i el carabassó a trossets petits, i els sofregim en una paella amb dos cullerades d'oli a foc lent. Quan la ceba es torni transparent, hi afegim la carn, ho salpebrem i deixem que es cuini uns minuts. Quan estigui gairebé feta hi afegim el vi i deixem reduir durant 8-10 minuts.

Finalment afegim salsa de tomàquet, la justa perquè la barreja s'homogeneïtzi, unes 4 o 5 cullerades aproximadament. Farcim els pebrots, els empolvorem amb el formatge de gratinar i els fiquem al forn a 180º amb calor a dalt i baix durant uns 40 minuts.

Uns pebrots molt sabrosos i fàcils de fer, així que com que encara no fa massa calor animeu-vos a ficar el forn en marxa!

Esqueixada

Encara que el temps no acompanyi massa, avui us porto un plat típic de la cuina catalana ideal per l'estiu. Hi ha moltíssimes versions d'aquesta amanida, perquè a partir de la base feta amb el bacallà dessalat cadascú hi afegeix allò que més li agrada o que té a mà.

Aquí us deixo la meva versió.

Ingredients (3-4 racions):
300 gr de bacallà dessalat
1 ceba tendra
3 tomàquets
1/2 pebrot verd
1/2 pebrot vermell
1 all
olives negres
sal, pebre i oli d'oliva

Passos a seguir:
Esqueixeu el bacallà amb els dits, i fiqueu-lo com a base en una safata. A sobre hi afegim la ceba tallada longitudinalment, els pebrots a dauets, els tomàquets ratllats, les olives i l'all tallat ben petitó.
Amanim amb força oli d'oliva, i sal i pebre. Anem amb compte perquè el bacallà pot ser un xic salat, així que podem provar-lo abans per aconseguir que el plat tingui la sal necessària.

Una altra recepta fàcil, sana i ràpida. Quina és la vostra versió?