Amanida de nectarina, formatge i nous

Ha fet un estiu ben estrany a nivell de temperatura... i ara que s'acaba l'agost i que sembla que ja hauria de ser més suau fa moltíssima calor, així que el que més ve de gust són plats freds i amanides. A casa acostumem a ficar poma a les amanides, però avui hem provat per primer cop amb nectarina i ens ha encantat.

Ingredients (2 persones):
enciam o mesclum
formatge feta en daus (o el que més us agradi)
nous
1 nectarina
sal, oli i crema de vinagre balsàmic

Passos a seguir:
Netegem l'enciam, el trossegem i el fiquem en un plat o safata. Hi repartim per sobre daus de formatge i nous. Netegem la nectarina, la tallem per la meitat per treure-li l'os i la tallem a llunes. Les repartim tot a voltant de l'enciam. Amanim amb la sal, l'oli d'oliva i la crema de vinagre balsàmic.

Si teniu una nectarina i una mica d'enciam... encara sou a temps per preparar-la per sopar! Us animeu a provar-la?

Desig de xocolata {novel·la}

Fa molts mesos que no us recomano cap lectura tot i que he llegit moltíssims llibres! només que em fa una mica de mandra escriure aquestes entrades... però intentaré ser més regular a partir d'avui, a veure que us sembla aquesta recomanació. 

Desig de xocolata és la història de tres dones unides en el temps per la seva passió per la xocolata.

Amb aquesta frase de presentació no vaig poder resistir-me a llegir-la...

Escrita per l'autora catalana Care Santos, aquesta novel·la ha guanyat el 34è premi Ramon Llull (2014).

És la història de tres dones que tenen com a vincle un objecte, una xocolatera blanca de porcellana. La  primera part està ambientada a l'actualitat i protagonitzada per la Sara, propietària d'una botiga de xocolata a la ciutat Comtal. També a Barcelona però al segle XIX l'Aurora, filla d'una minyona d'una casa benestant, ens desvetlla la segona part d'aquesta novel·la. I finalment saltem al segle XVIII a la mateixa ciutat, on la Mariana és mestra xocolatera en un món dominat pels homes.

Tradicions, xocolata, amors i enveges fan d'aquesta novel·la una obra deliciosa!

Gelat de xocolata i cookies {geladora}

Per als qui sigueu llaminers de mena us recomano que us doneu un tomb pel blog Ensucrat, on la Mònica, des de Girona, ens proposa tota mena de delícies i a més molt ben explicades i amb fotografies del pas a pas!

No fa massa vaig veure publicat aquest gelat que us porto avui i vaig dir que ja era hora de treure la pols a la geladera i estrenar-la. Abans del gelat, però, faig fer el sucre invertit que em feia falta i que penso provar en moltes altres receptes. No és una recepta baixa en calories... però si que és molt estiuenca ;-)

Agafeu el davantal!

Ingredients:
250 gr de xocolata negra
100 gr de sucre llustre
2 cullerades grans de sucre invertit
2 ous
400 ml de nata
2 iogurts grecs
6 galetes tipus cookies
50 gr de perles de xocolata

Passos a seguir:
Fonem la xocolata al bany maria, la passem a un bol gran i hi afegim el sucre llustre i barregem. Tot seguit incorporem els ous i el sucre invertit i remenem fins a homogeneïtzar la mescla. Deixem refredar aquesta mescla i mentrestant muntem la nata. Quan estigui gairebé llesta hi afegim els iogurts i continuem batent amb les varilles elèctriques.

Ara afegirem aquesta mescla de nata i iogurts a l'anterior, a poc a poc i de forma suau, amb moviments envoltants. Ja només falta ficar la mescla a la geladora i deixar-la durant uns 40 minuts. Quan faltin uns 5 minuts hi afegim les cookies trossejades i les perles de xocolata.

Un cop passat aquest temps, fiquem el gelat en un recipient i el deixem al congelador durant almenys 3h.

Què us ha semblat? fa salivera, oi?

Empanada de tonyina

Les pizzes, coques i quiches salades a casa ens encanten, però ens quedava provar alguna empanada casolana, i us he de dir que ha passat la prova amb nota!

Molt senzilla de fer i resultona, ideal per a un sopar de picoteo ja que a més pots fer-la amb antelació i no haver de patir els típics nervis de "no em donarà temps" ;-)

 

Ingredients (1 empanada petita):
1 massa per a empanada de la Cocinera [boníssima!]
75 gr de tonyina en oli
3 tomàquets madurs
1 ceba
1 pebrot verd italià
1 pebrot vermell
1 ou dur
2 grans d'all
oli i sal

Passos a seguir:
Tallem la ceba i els pebrots a trossets petits i regulars i els sofregim en una paella amb una mica d'oli durant 10 minuts. Tot seguit hi afegim els alls picats i els tomàquets pelats i trossejats i ho coiem tot junt durant 20 minuts més. Retirem del foc i afegim l'ou dur a trossets i la tonyina esmicolada, i salem tota la mescla.

Preescalfem el forn a 200º. Estenem la massa per a empanada i hi repartim la mescla sobre una de les meitats, deixant una mica de marge per a tancar l'empanada. La tancarem prement amb els dits i doblegant-la.

Fem un forat d'aproximadament un centímetre al centre de l'empanada, per tal que el vapor pugui sortir. Jo vaig utilitzar l'aparell de treure el cor a les pomes...

Fornegem durant 20 minuts o fins que veguem que agafa el color daurat.

Està impressionant, així que espero que la feu ben aviat!

Recepta extreta de: La Cocinera

L'han fet...

Gemma M.

Sucre invertit

El sucre invertit és una separació per hidròlisi de la fructosa i la glucosa. Es caracteritza per un alt poder endolcidor, fins a un 30% més que el sucre comú o sacarosa, i és per això que té diferents usos.

• En panadera, brioxeria i rebosteria augmenta la fermentació de les masses, ja que el llevat digereix millor la fructosa i la glucosa per separat que la sacarosa com a tal.
• Augmenta la retenció de la humitat i per tant en retarda el ressecament, així aconseguim tenir els bescuits tendres durant més temps.
• Aconsegueix major dolçor utilitzant menys sucre.
• Pot utilitzar-se per donar brillantor a la superfície de la brioxeria.
• En gelateria s'utilitza pel seu alt efecte anticristal·litzant, així s'aconsegueix un gelat més cremós i manejable.

El sucre invertit s'utilitza substituint una part del sucre per sucre invertit, seguint les següents proporcions:

• En panaderia substituim el 50% del sucre per sucre invertit (ex. 2 cullerades de sucre = 1 cullerada de sucre + 1 de sucre invertit)
• En gelateria substituim el 25% del sucre per sucre invertit (ex. 100 gr de sucre = 75 gr de sucre + 25 gr de sucre invertit)
• En brioxeria i pastisseria substituim entre un 10 i un 20% del sucre per sucre invertit (ex. 200 gr de sucre = 160-180 gr de sucre comú + 40-20 gr de sucre invertit) 

Després de tota aquesta parrafada una mica tècnica de veritat us dic que fer-ne a casa és molt i molt senzill. Us ho explico.

Ingredients:
350 gr de sucre comú
150 gr d'aigua mineral
gasificant per a rebosteria --> en trobareu al Mercadona, van dos sobres junts, un de blanc [àcid tartàric màlic] i un de lila [bicarbonat sòdic]

Passos a seguir:
En un cassó escalfem l'aigua fins a l'ebullició, llavors hi afegim el sucre i remenem fins que es desfaci. Tot seguit hi afegim el contingut del sucre blanc i remenem.

Apartem el cassó del foc i deixem que perdi una mica d'escalfor durant 5 minuts. Afegim el contingut del sobre lila, que provocarà efervescència, i remenem durant 6-8 minuts fins que desapareguin totes les bombolles i quedi una mescla homogènia.

Aboquem el líquid en un pot de vidre i quan estigui a temperatura ambient el guardem tapat a la nevera, on podem guardar-lo fins a un any.

De moment l'he provat en un gelat i he de dir que el resultat ha estat genial, ara toca fer més proves, ja us explicaré!

Salsa pesto

El pesto és la nostra salsa preferida i a l'estiu en fem força vegades aprofitant l'alfàbrega de l'hort del meu pare. Un cop feta només cal bullir una mica d'una bona pasta i tens un dinar deliciós, o també pots aprofitar la salsa moltes altres receptes.

Al blog trobareu, per exemple, la torrada d'albergínia amb pesto, els espirals salats de pasta de full i els tomàquets farcits d'arròs.

I si no l'heu de gastar en un parell de dies podeu congelar-la. El més còmode és fer-ho en una glaçonera de les que porten tapa, i així pots desemmotllar els glaçons de pesto que necessitis segons la recepta. A nosaltres aquest sistema ens va genial pels dies que anem justos de temps i no volem renunciar a un bon dinar ;).

Ingredients (6 racions):
80 ml d'oli d'oliva
2 cullerades grans de pinyons
75 gr d'alfàbrega fresca
1 gra d'all
50 gr de formatge parmesà ratllat
sal

Passos a seguir:
Fiquem en una picadora l'alfàbrega, els pinyons i l'all i ho piquem. Hi afegim l'oli, el formatge i un polsim de sal i continuem picant fins a obtenir una pasta, picarem més o menys segons la textura que preferim.

Si la fiqueu en un pot, cobriu-la amb oli perquè es conservi millor.

Ja veieu que més fàcil impossible. I si proveu a fer-la a casa veureu que és tan bona que us costarà trobar-ne alguna de les comercials que s'hi assemblin ;)

Escalivada

L'escalivada és un plat típic de la cuina catalana, i un dels meus preferits. Aprofitant les albergínies de l'hort n'he fet vàries vegades i n'he congelat en bossetes per tenir-ne tot l'any. L'autèntica es fa al foc, però jo a casa la faig al forn.

L'escalivada ens serveix tant com acompanyament de plats de carn, com per fer coca, aperitius, ous farcits, etc., és una menja molt versàtil.

Som-hi!

Ingredients:
pebrots vermells
albergínies
oli

Passos a seguir:
Netegem bé les verdures i les fiquem en una safata de forn. Hi tirem per sobre un bon raig d'oli i les fiquem al forn preescalfat a 190º durant uns 45 minuts. A la meitat de la cocció girem les verdures perquè es facin bé de les dues bandes.

Passat el temps emboliquem les verdures amb un plec de papers de diari, i així s'acabaran de coure. Les deixem embolicades fins que es refredin, moment en què els treurem la pell i llavors.

Per servir-la tallem el pebrot i les albergínies a tires i ho amanim amb sal i oli. Si volem guardar-la la fiquem en un recipient tapat amb un bon raig d'oli, així se'ns conservarà una setmana a la nevera.