Ratatouille

El ratatouille és una recepta típica francesa elaborada a base de verdures que és originària de Niça i en general de la Provença, zona que visitaré a partir de diumenge amb una amiga ;). Mentre arriba el moment, l'hem provat a casa aprofitant que ara és el millor moment dels ingredients que es necessiten.

De receptes i versions n'he trobat moltíssimes, i aquesta és la que he fet jo amb el que tenia per casa.

Ingredients (4 persones):
1 pebrot vermell gran
3 tomàquets
2 albergínies mitjanes
1 carabassó
250 ml de tomàquet triturat
sal, pebre i sucre
1 ceba grossa
2 grans d'all
herbes provençals
oli d'oliva

*intenteu agafar les verdures d'un diàmetre similar perquè sigui més fàcil montar el plat i quedi més vistós

Passos a seguir:
Comencen picant la ceba i l'all ben fins, i els sofregim en una paella amb oli d'oliva fins que comencin a daurar-se. En aquest moment afegim el tomàquet triturat, ho salpebrem i afegim també una culleradeta de sucre per compensar l'acidesa. Ho cuinem a foc lent durant 12-15 minuts i llavors hi afegim un bon polsim d'herbes provençals, removem i cuinem uns minuts més.

Mentre es cuina la salsa netegem les verdures i les tallem a rodanxes fines, intentant que totes tinguin el mateix gruix. Un cop les tinguem preparades agafem una safata apta per al forn, cobrim el fons amb la salsa de tomàquet i col·loquem les verdures alternant-les. Es necessita una mica de paciència, però veureu quin goig que fa la safata un cop plena! Tirem per sobre un bon raig d'oli, sal, pebre i herbes provençals.

Preescalfem el forn a 180º i quan estigui calent introduïm la safata i fornegem durant uns 40-50 minuts, depenent de com de cuites ens agradin les verdures.

Aquest plat pot menjar-se calent o tebi, i és ideal bé com a entrant o com a acompanyament de carn o peix. Ara només em falta provar l'autèntic a la Provença i comparar!

Coca de cireres

Vaig fer aquesta coca.... fa molt! quan les cireres estaven en plena temporada, i se m'ha quedat allà oblidada sense publicar. Per no esperar-me l'any vinent i perquè estava boníssima i sempre podem canviar el topping (ametlla trossejada, pinyons, crema pastissera, poma...) us la publico avui.

La recepta l'he tret del blog A mossegades, us recomano que hi doneu un cop d'ull perquè té un munt de receptes molt bones i variades i amb unes explicacions molt clares i fàcils de seguir. Com aquesta coca deliciosa!

Som-hi!

Ingredients (1 coca gran):
150 cl de llet
80 gr de sucre
50 gr de mantega
3 ous
25 gr de llevat fresc
500 gr de farina
ratlladura de llimona
sal
cireres madures
sucre

Passos a seguir:
Desfem el llevat amb la llet tèbia. Ho fiquem en un bol i hi afegim la farina, el sucre, la mantega al punt de pomada, la sal i el sous. ho pastem amb les varetes arrissades del batedor elèctric (o a mà si no en teniu) fins aconseguir una massa amb consistència. Quan costi de treballar-la amb les varetes la traiem del bol i ho pastem una mica més de forma manual. Fem una bola i la fiquem dins del bol, tapada amb un drap net, fins que dobli el seu volum.

Passat aquest temps estirem la massa donant-li forma de coca. Jo vaig fer-ho sobre un paper de forn del tamany de la safata i ajudant-me del corró. La pintem amb un rovell d'ou batut, hi escampem les cireres per sobre i la deiexm reposar una hora.

Preescalfem el forn a 160º, empolsem la coca amb força sucre i quan el forn estigui calent la coem durant uns 20 minuts. La deixem refredar sobre una safata i a gaudir-ne! queda una coca de brioche molt esponjosa i suau!

Això si, ull amb els pinyols al menjar-la!

Gofres {al forn i sense mantega}

Fa uns mesos vaig trobar al Lidl uns motlles de silicona per a fer gofres, i com sempre, no vaig poder estar-me de comprar-los. Els utensilis de cuina que he anat comprant en aquest supermercat són d'una qualitat sorprenent en relació al preu... així que sempre acabo picant.

Com que estan cuits al forn i he escollit una versió sense mantega queden uns gofres més lleugers que els autèntics però molt bons. Continuem?

Ingredients (6 unitats):
325 ml. de llet semi
80 gr d'oli d'oliva suau o de girasol
2 ous
260 gr. de farina
1/2 cullerada petita de llevat Royal
un polsim de sal
3 cullerades soperes de sucre morè

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 180º amb calor a dalt i baix.
Fiquem en un bol la llet, l'oli i els ous i ho mesclem bé. Afegim la resta d'ingredients i els integrem.
Greixem els motlles (jo me'n vaig oblidar i no es van enganxar gens gens, fantàstics!) i els omplim amb la massa. Els fornegem durant 20 minuts i passat aquest temps retirem els gofres dels motlles, els fiquem en una safata apta per al forn i els fornegem 5 minuts més perquè agafin un toc cruixent.

Els podem servir calents o tebis, acompanyats del que més ens agradi. Jo vaig afegir-hi xarop d'auró (sirope de arce), però podeu regar-los amb xocolata, nata, melmelada... de tota manera estan deliciosos!

Si us en sobra els podeu congelar embolicant-los d'un en un amb paper film, i quan vulgueu menjar-vos-en un podeu descongelar-lo directament al forn o grill o també deixar-lo unes hores a la nevera i passar-lo uns minuts per la torradora. Us asseguro que continuen estant de vici!

Demà començo vacances i durant un parell de setmanes estaré bastant desapareguda, tot i així, intentaré deixar alguna entrada programada per no perdre el ritme. Feliç estiu!!

Escòcia II: Edimburg

Entrada anterior: Introducció i planning

El dissabte 18 d'abril vam arribar a Edimburg allà al migdia. Just sortint de l'aeroport hi ha les diferents opcions de transport per arribar al centre, vam decidir-nos per l'Airlink 100 (4 lliures/persona) ja que té una parada a Haymarket que és on tenim l'allotjament, el St. Valery Guest House.

Ens registrem, deixem les maletes i sortim directes a explorar la ciutat, parant només a comprar un dels recurrents sandvitxos per a fer un mos. En 20 minuts caminant estem al centre, i la nostra primera parada, que estic segura que la majoria podeu obviar, és una botiga de pesca que hi ha a Charlotte Square, una plaça que si que val la pena veure.

Continuem sense un rumb clar, Edimburg és una ciutat que no cal portar molt planificada ja que tot el centre és bonic de veure. Entrem al centre pels Princes St. Gardens, uns jardins que fan molt de goig en un dia assolellat com el que vam tenir. Aquest parc fa de frontera entre la Old Town i la New Town i antigament era un llac.

Pugem per unes escales ben enfilades cap a la zona del Castell i l'inici de la famosa Royal Mile que és l'eix vertebrador de la Old Town, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. La seva llargada és de 1'8 quilòmetres i té quatre trams coneguts com Castlehill, Lawnmarket, Hight Street i Canongate que uneixen el Castell d'Edimburg amb el Palau de Holyroodhouse, la residència oficial de la reina d'Anglaterra a Escòcia.

Val la pena recórrer-la de punta a punta i admirar les façanes, edificis, pubs i els característics closes o carrerons, tot un viatge per la història. També hi ha varis museus (si us agrada el whisky podeu visitar el Scotch Whisky Experience) i la Catedral de St. Giles.

Turó del Castell

Royal Mile

Esplanada del Castell

Royal Mile

Royal Mile

Advocate's close

Avui no arribem fins al final d'aquest famós carrer, trenquem per South Bridge i anem fins al National Museum of Scotland, de camí ens trobem el famós pub The Elephant, on J.K.Rowling començà a escriure les històries de Harry Potter.

El National Museum of Scotland és un museu gratuït que té unes col·leccions immenses sobre història, natura i ciència. Nosaltres vam entrar-hi sobretot per veure l'ovella Dolly dissecada, les famoses peces d'escacs de Lewis i les vistes panoràmiques des de la Rooftop Terrace. Ens va semblar una mica caòtic i no vam ser capaços de trobar la Dolly... en fi, un altre cop serà, però si que vam gaudir-ne una bona estona.

Vestíbul del National Museum of Scotland

Peces de l'escac de Lewis

Vistes des de la Rooftop Terrace

Sala interior, de vidre i ferro

Just al costat del museu hi ha el Greyfriars Kirkyard, el cementiri més conegut d'Edimburg sobretot per la història del gosset Bobby, que diuen que va estar-se a la tomba del seu amo mort durant molts anys fins que ell mateix va morir. A l'entrada del cementeri hi ha una tomba al seu nom tot i que no és el lloc exacte on està enterrat. Aquest lloc també és destacable ja que molts dels noms dels protagonistes dels llibres de Harry Potter estan inspirats en els noms de les tombes. Les finestres de The Elephant House donen a aquest lloc que va ser tan inspirador per l'autora.

Curiosament els escocesos utilitzen aquest cementiri com a parc, i pots veure gent passejant, llegint, menjant a la gespa, i fins i tot vam veure unes noies bevent vi damunt unes tombes que donaven just a la finestra de casa seva... tot això de forma molt normal i respectuosa.

Greyfriars Bobby

Greyfriars Kirkyard

El nostre últim objectiu de la tarda és pujar a Calton Hill, un turó al centre de la ciutat, al final de Princess Street. La pujada es a partir de Waterloo Place i en uns 10-15 ets dalt. Al capdamunt hi ha varis edificis emblemàtics com el National Monument (una rèplica inacabada del Partenó d'Atenes), el Nelson Monument i l'Observatori de la ciutat, entre altres. Les vistes de la ciutat són una passada, però no vam poder fer cap foto decent perquè el sol s'estava ponent...

Calton Hill des de Princess St.

National Monument

Al fons, Arthur's Seat

Al fons, el Firth of Forth

D'aquí tornem passejant cap al B&B, demà tenim tot el dia per continuar coneixent la ciutat, visitar el castell i aprofundir en la història amb una excursió reservada amb Sandemans. En breu, continuem!

Següent etapa: Edimburg (dia 2)

Tabulé de cuscús

El tabulé, o amanida libanesa, és un  plat típic de Síria i Líban que s'acostuma a consumir a l'estiu. Hi ha moltíssimes versions però el que no pot faltar-hi són alguna herba aromàtica i suc de llimona, que potencien el seu efecte refrescant.

Aquí teniu la meva versió, que com veieu ha estat el meu dinar de tàper ;)

Ingredients (3 persones):

200 gr de cuscús

caldo de verdures (el doble de volum que de cuscús)

sal

2 tomàquets grans i madurs

1 ceba tendra petita

1 pebrot verd italià

8 fulles de menta

suc d'1 llimona

1 grapat de panses

sal i oli

Passos a seguir:

Cuinem el cuscús seguint les instruccions del fabricant, i un cop cuit l'estenem sobre una safata per tal que es refredi.

Netegem les verdures, les tallem a trossos ben petits i les fiquem en un bol. Hi afegim les panses, les fulles de menta també picades petitones i el suc de la llimona. Afegim sal i oli al gust i ho barregem bé.

Finalment afegim el cuscús, mesclem i reservem a la nevera durant almenys 1 hora, s'ha de servir ben fred.

A casa ens ha agradat molt el toc de la menta i la llimona, li dóna lleugeresa i frescor al plat, segur que repetirem!

Ho han fet...

Judith

Havreflarn, galetes sueques d'avena

Entre vacances i calor, la meva cuina està d'allò més improductiva... i tot i que tinc força receptes pendents de publicar últimament em costa ficar-m'hi. Avui, però, he estat treballant en un dossier de receptes sueques i m'he recordat que tenia pendents aquestes galetes típiques d'aquell país i que molts de vosaltres haureu comprat algun cop a Ikea...

Són dolcetes, cruixents, delicioses! així que les rescato del fons del calaix i si us animeu a encendre el forn, tindreu una gran recompensa! Les vaig fer ja fa mesos al veure-les blog Tothom a la cuina, al recopilatori de #reposterasporeuropa de Suècia, destinació que jo mateixa vaig escollir.

Us animeu?

Ingredients:

1 ou

1 cullerada sopera de farina

1 culleradeta petita de llevat químic

1 culleradeta petita d’extracte de vainilla

50 gr de mantega

120 gr de flocs d’avena

130 gr de sucre morè

Passos a seguir:

Preescalfar el forn a 180º.

Desfem la mantega i la mesclem amb els flocs d’avena, el sucre, l’extracte de vainilla i l’ou. 

Tamisem la farina i el llevat, els afegim a la mescla anterior i mesclem.

Folrem dues safates de forn amb paper vegetal, i amb una cullera agafem porcions de massa, les deixem sobre el paper i les aplanem donant-los forma rodona. 

Entre galeta i galeta deixar espai perquè al coure-les s’expandiran.

Les fornegem durant uns 10 minuts, fins que comencin a daurar-se. No patiu si estan toves, al refredar-se s’enduriran.

Un cop fredes les guardem en una llauna metàlica perquè conservin el punt cruixent, si les fiqueu en un altre tipus de recipient s'estovaran.

I si us agrada l'avena us recomano també dos receptes més de galetes d'avena i galetes d'avena, xocolata i nous i les chokladbollar, unes boletes de xocolata, cafè i avena típiques també d'aquest país escandinau.