Hijos del ancho mundo {novel·la}

Fa uns dies vaig acabar la lectura d'una novel·la que m'havien recomanat i que ara jo us recomano a vosaltres: Hijos del ancho mundo, d'Abraham Verghese.

Mentre la Índia celebra la seva flamant independència, dos joves monges infermeres de Madràs són enviades a l'Àfrica amb la missió de transmetre l'amor de Crist i ajudar a mitigar el dolor dels que pateixen. Set anys més tard, al modest hospital Missing d'Adis Abeba, neixen dos nens bessons, en Marion i en Shiva Stone. La seva mare és una monja que mor al part i el pare un cirurgià britànic que desapareix sense deixar rastre. Els primers anys de la vida d'aquests germans transcorren feliços entre les parets de l'hospital, criats per un petit grup de persones amb molt amor i no tants recursos.

És una gran novel·la, dura, intel·ligent, densa i a la vegada molt entretinguda, que acompanya el lector en el creixement dels bessons a través de l'ample món, posant accent sobretot a la cultura, religió i història d'un país força desconegut com és Etiòpia.

“Hema no comprendió aquello, al menos no entonces. Creía que se trataba de una representación teatral. La violencia de lo que siguió (la arrancada del camión, la sacudida de los cuerpos, el ángulo atroz e inverosímil de la cabeza sobre el pecho, la demencial carrera de los espectadores para quitar los zapatos a los muertos) fue menos perturbadora que la idea de que vivía en un país en que podían suceder aquellas cosas”.