Pàgines

2 de juliol del 2013

Macarons de cafè

Els macarons són una espècie de pastissets típics de la rebosteria francesa, elaborats amb clares d'ou, ametlla mòlta i sucre. Es poden fer d'infinitats de sabors i colors... i la Montse i jo vam salvar el que havia de ser una avorrida tarda de dissabte elaborant-ne uns de cafè que ens van sortir molt millor del que esperàvem!




Recordeu les clares d'ou que van sobrar-me de la mousse de maduixes de la setmana passada i que us vaig comentar que havia congelat? doncs amb aquesta recepta les he gastades ;-)

Abans de començar amb la recepta, però, us deixo uns trucs i consells perquè els tingueu en compte al fer-los, ja que no són complicats però si una mica delicats:
  • utilitzar clares envellides: separar els rovells de les clares uns dies abans de fer la recepta, fins i tot una setmana. Les clares es poden guardar a la nevera en un recipient tapat amb paper film.
  • utilitzar les clares a temperatura ambient
  • tamissar molt bé l'ametlla mòlta i el sucre per tal que els macarons quedin ben fins
 I ara ja si, anem amb la recepta!

Ingredients (20 unitats aprox.):
70 gr de farina d'ametlla
125 gr de sucre llustre (important que sigui industrial i no fet a casa)
50 ml de clares d'ou
Cafè soluble
Crema de cacau (Nocilla/Nutella)

Passos a seguir:
Tamissem dos o tres vegades la farina d'ametlla i el sucre llustre, que quedi ben fi. Montem les clares i quan estiguin llestes hi afegim la farina d'ametlla i el sucre removent-ho suaument amb una espàtula, per tal que les clares no baixin.
Posem aquesta mesca en una màniga pastissera i sobre una safata forrada amb paper de forn anem fent els macarons. Per a fer-los apoiem la màniga de forma vertical i amb el broquet gairebé tocant a la safata apretem suaument fins a formar un disc d'aproximadament 4 cm de diàmetre. Un cop formats empolvorem amb el cafè soluble.
Els deixem assecar durant almenys una hora, per tal que quan els fornegem la superfície ens quedi llisa i a la base ens surti el característic peu. Sabrem que ja estan secs si quan els toquem suaument amb els dits no deixem marca.
Un cop ha passat aquest temps de repòs, fiquem la safata al forn preescalfat a 175º i els fornegem durant uns 10-12 minuts. Sobretot aneu controlant la cocció ja que es cremen molt ràpid, i cada forn és un món!

Els retirem del forn, els deixem refredar i els farcim. Nosaltres no ens vam complicar massa i els vam farcir de crema de cacau per tal de poder provar-los al mateix moment, boníssims! ;-)




 

Esperem que no els hagueu trobat massa complicats i que us animeu a fer-los!!

La recepta la vam extreure del llibre: Pérsico, Lucrecia. Macarons, brownies, cupcakes & cookies. Madrid: Libsa, 2012.



18 comentaris:

  1. Quina bona pinta! Jo encara no m'he atrevit a fer-los, però aquests t'han quedat de vici, i a més de café!

    Petons!

    ResponElimina
  2. Què valenta , Eva!!! Jo encara no m'he atrevit amb els macarons, masa delicats. Pot ser més endavant... Enhorabona pels macarons i que tinguis un bon dia :)))

    ResponElimina
  3. A mi em semblen com una missió impossible i ja ni ho intento.

    ResponElimina
  4. Semblen molt bons, Eva! I em sembla que de cafè m'agradarien molt!!!

    ResponElimina
  5. Tens un premi al meu blog. Passa a recollir-lo!

    http://carmetarusquilleta.blogspot.com.es/2013/07/premi-versatile-blogger.html

    Petonets!

    ResponElimina
  6. Sou unes artistes!! Us han quedat perfectes. Jo no ne menjat mai encara, però algun dia caurà jejej petons

    ResponElimina
  7. Jo encara no he provat mai de fer-ne, però ho has explicat tan clar que sembla senzill I tot, I l'aspecte no pot ser millor.I la Nutella una gran idea!

    ResponElimina
  8. El primer cop q en feieu? Em fan una mica de por!!! Qualsevol dia m'hi llenço!!! Perfectes!!!;)

    ResponElimina
  9. Vam passar una tarda de dissabte immillorable ;)
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  10. Gràcies pels vostres comentaris!! Jo no dubto ni un moment en que si feu els macarons us surtin bé, si sou tots/-es uns artistes de la cuina!! De veritat que no són pas complicats de fer, així que us animo a provar-ho!! Un petó!!

    ResponElimina
  11. Us han quedat estupendissims! Jo la única vegada que els he fet, no vaig obtenir el resultat que esperava, però crec que va ser per això de les clares d'ou, que les vaig utilitzar en fred i recent estrenades jejeje. A la pròxima les fare 'envellides' com vosaltres, però no es passen si es deixen una setmana 'obertes' a la nevera?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mireia, potser va ser per això que dius que no van sortir-te bé, perquè si tens aquestes precaucions de veritat que no són difícils de fer, els hem fet nosaltres!!! I el tema de les clares, per envellir-les no cal que passi una setmana, només que estiguin un dia separades del rovell ja envelleixen! pel que fa a la conservació a la nevera no sé dir-te, però congelades en un recipient hermètic pots tenir-les un parell de mesos, així que ja saps, quan te'n sobri alguna d'una altra recepta cap al congelador i a buscar idees per a gastar-les! un petó!

      Elimina
    2. A vale doncs perfecte, moltes vegades utilitzo nomes els rovells per algnes receptes y tal, a partir d'ara congelaré les clares! Gràcies Eva!

      Elimina
  12. Un bocado delicioso...ademas de café, que me encanta !!!
    Besos
    Miguel
    lareposteriademiguel.com

    ResponElimina
  13. Merci Eva! La recepta és igual que la del meu llibre!!!!!! Bé, la teva té una mica més de sucre però la clara d'ou i la farina d'ametlla és igual!! No sé noia... seguiré investigant!!! :)

    ResponElimina
  14. Algú sap per què han de ser clares d'ou envellides?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc ni idea del perquè! però jo els vaig fer així i em va funcionar, els dos cops. També he llegit que no és necessari que siguin envellides, sinó que estiguin a temperatura ambient... així que serà qüestió d'anar fent proves, no? ;-)

      Elimina