Escòcia V: Ballater - Fort Augustus

Ballater - Nairn - Inverness - Drumnadrochit - Urquhart Castle - Loch Ness - Fort Augustus (171 km)

Després d'un bon esmorzar al Inchgeal Lodge carreguem el cotxe i continuem direcció nord, avui si que entrem a les highlands pròpiament dites. El nostre primer objectiu és Nairn, que està a 100 km, així que agafem la carretera A939 coneguda com una de les rutes amb cotxe més boniques d'Escòcia.

Els primers quilòmetres ens sorprenen amb un paisatge sense massa vegetació i força àrid, on sembla que hi viuen ben a gust els grouse i els faisans salvatges que parem a fotografiar.

Un faisà salvatge

Un grouse

Continuem a la mateixa carretera, que creua el Cairngorms National Park i fem una parada a Grantown on Spey, un poblet tradicional de les terres altes amb comerços d'allò més tradicionals i situat al costat del riu Spey, el segon més llarg i el més ràpid de tot Escòcia, important per a la pesca del salmó i per la producció de whisky. Si sou aficionats a aquesta beguda o simplement us ve de gust, aquesta és la zona on poden visitar-se les famoses destil·leries, visita que nosaltres hem sacrificat perquè no ens agrada i no ens feia especial il·lusió.

Donem una volta i aprofitem per prendre fer un tea break amb scone inclós, què bons que són!

Continuem fins a Nairn, un poblet de pescadors situat a l'estuari de Moray, el més gran d'Escòcia. No visitem el poble, sinó que anem directament a la platja ja que és un dels llocs més importants del Regne Unit per l'albirament de dofins i balenes, tot i que nosaltres no vam tenir aquesta sort... potser hauríem de tornar-hi ;-)

Tot i això gaudim d'un passeig agradable per la platja amb un sol espectacular.

Decidim seguir fins a Inverness, la capital de les Highlands, i dinar allí. Al planificar el viatge vaig dubtar si arribar-hi o no perquè molta gent la descrivia negativament, però després d'haver-hi estat jo crec que si estàs per la zona si que val la pena visitar-la un parell d'hores.

Aparquem i dinem un sandvitx ràpid en un banc davant del riu, de la mateixa manera que ho fa molta altra gent. M'agrada aquesta costum que tenen d'aprofitar i sortir al carrer a menjar i més amb el bon temps que està fent. La part bonica d'Inverness es concentra al costat del riu, així que baixem per una riba i pugem per l'altra i així veiem el castell i la típica imatge del pont amb l'església, a més d'una zona residencial que té molt encant.

El castell d'Inverness no va tenir mai rei, va ser pensat com a presó i avui en dia allotja els jutjats municipals.

La "postal" d'Inverness

Quin luxe viure aquí...

Inverness, que en gaèlic vol dir la boca del riu Ness, està situada just a la desembocadura d'aquest riu i a només 20 km del Loch Ness, famós pel mite del monstre Nessie. 

Aquest llac és la massa d'aigua més gran de la rasa geològicament coneguda com Great Glen, que discorre des d'Inverness fins a Fort Augustus. El canal de Caledonia, que enllaça el mar a ambdós extrems del Gran Glen, utilitza el llac Ness com a part de la seva ruta.

Forma part de la sèrie de llacs d'Escòcia que varen formar-se per les glaceres durant les anteriors glaciacions. És el segon llac més gran d'Escòcia per àrea de superfície, però a causa de la seva gran profunditat és el de major volum. Conté més aigua dolça que tots els llacs d'Anglaterra i Gal·les junts. 

Sortim d'Inverness per la riba oest i ben aviat no podem resistir la temptació de parar en un dels moltíssims petits aparcaments que hi ha entre l'estreta carretera i el llac. En aquest primer tram baixant per unes escales es pot arribar just fins al costat de l'aigua.

Seguim fins a Drumnadrochit, un poble de 800 habitants envaït pel monstre del Loch Ness. Aquí hi ha el Loch Ness Centre & Exhibition a més de moltes botigues de records i regals de temàtica Nessie. A l'oficina de turisme hi trobem els imants més bonics, divertits i bé de preu que hem vist fins ara, així que decidim aprofitar i fer la compra de souvenirs per tothom i una cerveseta fresca per nosaltres.

A poc més de 2 km tenim la següent parada, el castell d'Urquhart, un altre castell en ruïnes en un enclavament privilegiat. Decidim no pagar les més de 7 lliures per persona de l'entrada perquè ens sembla més bonic veure el castell i el llac des de dalt a l'aparcament que el llac des de dins del castell...

Seguim una mica més i arribem a la última destinació del dia, Fort Augustus. Amb només 500 habitants és un punt clau del canal de Caledonia, ja que és aquí on les embarcacions que hi naveguen pugen i baixen 13 metres per una escala de cinc rescloses consecutives.

Passegem fins a la principi del Loch Ness per la part sud, com gairebé tots els dies tenim la sort de gaudir d'aquests indrets de forma privilegiada, nosaltres sols.

Després d'un altre dia intens ens dirigim al nostra allotjament d'avui, el Netherwood B&B, on en Malcom, la Pat i els seus dos gossos ens donen una càlida benvinguda i ens pregunten si volem alguna cosa especial per esmorzar al marge de cereals, torrades, melmelades, fruita fresca, cafè i te... no, no necessitem res més!

Després de parlar durant uns minuts ens retirem a la nostra habitació a descansar, dutxar-nos, menjar una mica de fruita i aviat a dormir.

Font: Netherwood B&B web.

Següent etapa: Escòcia VI: Fort Augustus-Portree

Coca de iogurt amb poma

Avui torno amb una recepta del dossier de les companyes de feina, ja us havia ensenyat les ametlles garrapinyades i la lasanya de verdures. Avui és el torn d'un clàssic, una coca de iogurt amb poma, i és la proposta de la Xosse. Ella no és massa cuinera però també va ficar-se a la cuina per fer-me aquest regal tan especial i a la vegada fer contents als de casa seva ;-)

Som-hi!

Ingredients:
3 ous
1 iogurt natural
2 mesures de iogurt de sucre
1 mesura de iogurt d'oli d'oliva suau o de girasol
3 mesures de iogurt de farina
1 sobre de llevat químic
2 pomes golden

Passos a seguir:
En un bol batem els ous amb el sucre, el iogurt, l'oli i el llevat fins a obtenir una massa cremosa. Hi afegim la farina, removent i integrant-la bé, vigilant que no quedin grumolls.
Tallem una poma i mitja a trossets petits i els incorporem. Fiquem la massa en un motlle o safata greixada i cobrim amb la resta de poma tallada a làmines fines i una mica de sucre per sobre.
Fornegem a 180º amb calor dalt i baix durant uns 30-35 minuts o fins que quan clavem una agulla aquesta surti neta.

Una recepta senzilla i amb un resultat excepcional, ja sabeu que la poma a casa triomfa!

L'han fet...

Judith

Provolone amb herbes provençals

Avui us porto un aperitiu que farà les delícies dels amants del formatge i que es tan fàcil de preparar que em podria saltar l'explicació i amb la fotografia faríeu... en aquest cas li he donat un toc d'herbes provençals que vaig comprar aquest estiu a la Provença però podeu ficar-hi orenga, alfàbrega, pebre o el que més us agradi.

Som-hi!

Ingredients:
1 rodanxa de formatge provolone
salsa de tomàquet, si és casolana millor
herbes provençals (o altres al gust)
sal, pebre i oli d'oliva
pa cruixent per acompanyar: torradetes, palets...

Passos a seguir:
Cobrim el fons d'una cassoleta amb una capa de salsa de tomàquet, fiquem a sobre el provolone i empolvorem amb les herbes, una mica de sal i pebre i un raig d'oli.

Fornegem a 200º durant 15 minuts i servim ràpidament acompanyat d'unes torradetes.

Recepta extreta de: Kanela y Limón

Escòcia IV: Edimburg - Ballater

Edimburg - St. Andrews - Dunnotar Castle -- Ballater (250 km)

Després de carregar piles amb un esmorzar prou contundent agafem les maletes i ens dirigim en tranvia a l'oficina de lloguer de cotxes Arnold Clark. És una empresa local que ofereix preus molt més competitius i és molt curiós que la reserva la firma un tal William Wallace ;).

Un cop tenim el cotxe comença l'aventura escocesa, sobretot pel tema de la conducció. Jo ja he conduït dos cops per Anglaterra però tot i així deixo els primers quilòmetres en mans del Joan. Fem una primera parada en un súper per carregar aigües i quatre coses per picar i comencem la ruta cap al nord d'Escòcia, tot i que avui no podem parlar de highlands pròpiament ja que la zona a la que ens dirigim no està dins la falla que porta el mateix nom.

L'emoció, però, és la mateixa. Per fi tastarem els paisatges que hem vist en tantes pel·lícules i per internet mentre preparàvem el viatge, però que aconseguiran sorprendre'ns i deixar-nos amb la boca oberta més d'una vegada.

Sortim d'Edimburg direcció St. Andrews (81 km, 1h 38'), una població d'uns 14000 habitants vora el mar famosa per ser la ciutat universitària més antiga d'Escòcia (del 1410 i on es van conèixer el príncep Guillem i la Kate Middleton) i també la cuna del golf, ja que s'hi troba la Royal and Ancient Golf Club, el club de golf més antic del món.

Com a principals reclams turístics destaquen les ruïnes de la Catedral i la torre de St Rule, fundador de la ciutat el segle IV. St. Andrews fou la capital eclesiàstica del país i les ruïnes permeten intuir l'enorme tamany de l'edifici. Un lloc preciós, jutgeu vosaltres mateixos...

William Wallace, un nom d'allò més comú

Seguim el passeig i passem per davant de varis dels molts edificis universitaris fins a arribar al Castell, també en ruïnes i amb unes vistes espectaculars sobre la costa. Aquest castell es fundà el 1200 com a residència del bisbe.

Facultat d'Economia i Finances

Castell de St. Andrews

Continuem caminant seguint la costa per l'anomenat The Shores, que ens porta directament a uns camps de golf i a la platja West Sands, famosa perquè és la platja que apareix a la pel·lícula Carros de foc.

West Sands, impossible no taral·lejar la cançoneta...

A més del que hem vist el centre d'aquesta petita ciutat també és preciós i mereix dedicar-li una estona de passeig, sobretots pels carrers Market St. i  South St. Aprofitem que veiem una pizzeria i com que som més de cuina italiana que d'anglesa hi dinem abans de ficar rumb al pròxim destí.

Amb la panxa ben plena agafem la carretera direcció Stonehaven, poble on hi ha el Dunnotar Castle, un castell penjar sobre uns penya-segats que resulta d'allò més romàntic. Trobar el castell ens costa una mica i hem de preguntar un parell de cops perquè les indicacions no són massa clares, però l'esforç paga la pena.

Després d'estirar una mica les cames iniciem la última etapa que ens portarà a Ballater, un poblet situat a la vall del riu Dee, coneguda com a Royal Deeside per associació amb la família reial que estiueja al castell de Balmoral situat a unes 8 milles.

El poble de Ballater es creà el segle XVIII gràcies a les aigues curatives dels manantials de Pannanich, que avui en dia s'embotellen i es comercialitzen com a Deeside Natural Mineral Water. El fet d'estar a escassa distància del castell de Balmoral també ha incidit en la seva prosperitat i com a mostra hi ha els escuts a les façanes d'algunes de les botigues on es pot llegir "By Royal Appointment" que indica que són proveïdores de Balmoral.

També és curiosa la Old Royal Station, l'estació de tren que utilitzava la reina Victoria per desplaçar-se a la zona amb el tren reial. L'estació ha estat restaurada i a part de l'oficina de turisme també hi ha un museu amb una rèplica del vagó de la reina. Com que els horaris són tan reduïts no som a temps de visitar-ne l'interior, tot i que crec que l'exterior és el més bonic.

El poble ens ha agradat, però no hem vist gens d'ambient. Suposem que en èpoques turístiques és força animat però ara a l'abril és un racó de pau. Acabem el dia sopant un sandvitx i una mica de fruita a l'habitació del Inchegeal Lodge, un allotjament preciós al costat del riu. L'esmorzar que inclou cal escollir-lo la nit abans marcant l'opció que prefereixes entre 3 o 4 opcions, jo vaig escollir un croissant farcit de salmó fumat (típic de la zona) i el Joan no recordo perquè no hi ha prova gràfica... a més també hi havia iogurts casolans, cereals, suc, fruita fresca tallada, torrades, melmelada i cafè i te.

Aviat la proper etapa, ja de ple a les highlands!

Següent etapa: Escòcia V: Ballater - Fort Augustus

Pastís suec de poma

Ja sabeu com ens agraden les postres i bescuits que porten poma, en tinc un llistat ben gran de pendents de provar i aquest cop li ha tocat a la versió sueca, que ha agradat moltíssim a tota la família. Queda un bescuit humit i amb un toc de canyella deliciós.

Ingredients:
3 ous L
120 ml de llet
220 gr de sucre morè
250 gr de farina
2 cullerades petites de llevat químic
50 gr de mantega desfeta
3 pomes
canyella en pols

Passos a seguir:
Pelem i tallem les pomes a làmines fines. Les posem en una olla i les escaldem durant un minut. Les escorrem i reservem.
Preescalfem el forn a 180º amb calor a dalt i baix.
En un bol batem els ous amb 200 gr de sucre fins que estiguin esponjosos. Hi afegim la llet, la mantega i la farina amb el llevat. Ho integrem sense batre en excès.
Greixem un motlle desmuntable (22 cm) i hi aboquem la meitat de la massa. Repartim per sobre la meitat de les làmines de poma, empolvorem amb els 30 gr restants de sucre i canyella al gust, tapem amb la resta de la massa i repartim l'altra meitat de làmines de poma.
Fornegem durant uns 50 minuts o fins que al clavar una agulla aquesta surti neta. Deixem refredar el pastís al motlle i abans de servir empolvorem amb una mica més de canyella (opcional).

I si com a mi us agraden els postres amb poma, no dubteu a donar una ullada al flam de poma al microones, a la tarta tatin francesa i a l'appeltaart holandesa entre altres.

Recepta extreta de: Bea recetas y más

Melmelada de móres

La collita de móres silvestres d'aquest any ha donat per unes quantes receptes, i com no podia ser d'altra manera, després dels iogurts de mora i del bescuit de móres, tocava separar-ne unes quantes per fer-ne melmelada, ideal per als esmorzars o també per a cobrir els pastissos de formatge, que ja sabeu que a casa ens agraden molt!

Ingredients (3 pots mitjans):
1 kg de móres
400 gr de sucre morè
el suc de mitja llimona

Passos a seguir:
Netegem bé les móres i les posem en una cassola gran, junt amb el sucre i el suc de mitja llimona. Ho deixem unes hores o fins al dia següent perquè es desfaci el sucre i comenci a fer-se un almívar.

Passat aquest temps fiquem l'olla a foc mig fins que comenci a bullir, i anem remenant de tant en tant durant uns 30-35 minuts, fins que el líquid redueixi.

Triturem bé amb la batedora i posem la melmelada en pots prèviament esterilitzats (cal bullir-los juntament amb les tapes durant uns 15 minuts i deixar-los assecar completament).

En aquest moment podem fer dues coses, deixar els pots de cap per avall fins que estiguin freds per tal que es faci el buit o si volem assegurar-nos bé que no se'ns fa malbé la melmelada els fiquem en una olla gran coberts amb aigua, els bullim durant uns 25 minuts i els deixem refredar dins de l'olla.

Jo aquest cop he fet aquesta segona opció, però quan vaig fer la melmelada de maduixes vaig fer la primera i em van aguantar perfectament durant un any.

Escòcia III: Edimburg (dia 2)

Destinem el matí del diumenge a visitar el Castell d'Edimburg, l'atracció més famosa de tota la ciutat. Aquesta antiga fortalesa està a sobre del Castle Rock, una roca d'origen volcànic, i domina l'horitzó de la ciutat. Dins del recinte del castell es poden visitar diferents edificis que alberguen exposicions i museus relacionats amb la seva història, així com sales que reprodueixen els usos que tenien en el seu origen.

A destacar com a curiositats: el One o'clock gun, un canyó que es dispara tots els dies (menys diumenge...) a la una en punt per tal que les escocesos puguin posar els seus rellotges en hora, i el cementiri de gossos, data del 1840 i és un homenatge a les mascotes que van servir a l'exèrcit durant la seva vida.

Cementiri de gossos de l'exèrcit.

Dinem per la zona del centre i a una mica abans de les 14h anem al punt de trobada del tour "gratuït" amb Sandemans, davant del Starbucks de High Street.

Aquests tours estan conduïts per guies que viuen a la ciutat tot i que el seu país de procedència és molt divers. Nosaltres vam fer-lo amb castellà amb en Borja, un noi de València resident a Edimburg. La idea d'aquesta empresa és oferir aquests visites de forma gratuïta i si n'estàs satisfet dones la voluntat al guia un cop s'ha acabat. L'experiència va ser genial, per a repetir, i si haguéssim estat més temps a Edimburg n'haguéssim fet alguna altra de les que ofereixen.

Vam fer una ruta de 3 hores pel centre sortint de la Plaça de l'Ajuntament on hi ha una estàtua d'un cavall amb orelles de porc. El motiu és que l'Ajuntament no pagava a l'escultor els diners previstos i aquest va decidir fer un petit canvi al projecte original. En aquesta plaça en Borja ens fa un breu repàs a la història del país i així podem comprendre com han arribat fins a la situació actual.

El cavall amb orelles de porc

Continuem la visita per la Royal Mile i tal com vam fer ahir, baixem per South Bridge, passem per davant de l'Elephant House i entrem al cementiri de Greyfriars. Aquí fem una bona parada per escoltar històries, llegendes i curiositats d'aquest lloc.

Comença a fer fresca i fem una parada de 15 minuts en un pub de Grassmarket, on tot i estar destemplats demanem una de les begudes típiques, la cervesa. Aquesta plaça, com més tard ens explicaran, es l'antiga plaça de mercat on també es feien les execucions públiques. Hi ha també força pubs, alguns d'ells molt coneguts, com el The Last Drop, on els que estaven a punt de morir complien la seva última voluntat en forma de beguda alcohòlica.

Realment petitó

Pedra que marca el lloc on es duien a terme les execucions públiques

Seguim direcció Victoria Street, un dels carrers més bonics d'Edimburg gràcies a les seves façanes de colors.. També té com a curiositat que un dels dos costats està edificat a més d'una alçada i té una terrassa peatonal superior. Aquí el guia ens fa recomanacions de locals econòmics i originals que hi ha per la zona. Diuen que J.K.Rowling es va inspirar en aquest carrer per crear el bulliciós carreró Diagon.

Encara que a la foto no ho sembli, el carrer és realment bonic

Continuem pujant fins arribar altre cop a la Royal Mile on fem parada davant de la St. Giles Cathedral i la Market Cross, lloc on originalment es trobaven els comerciants i on després i fins a l'actualitat es fa la lectura d'esdeveniments i proclames de forma tradicional, com per l'exemple el naixement dels nets de la reina d'Anglaterra.

Market Cross

També al costat pot veure's el cor de Midlothian, lloc on antigament hi havia situada la presó de la ciutat. A l'actualitat és tradició escopir-hi a sobre com a senyal de bona sort, però alerta! està prohibit a la resta d'Edimburg.

Acabem l'excursió davant de The Hub, l'antiga església reconvertida en les oficines de venda d'entrades del Festival d'Edimburg que també disposa d'una cafeteria ben original gràcies als vitralls de l'antic edifici.

Com que estem ben satisfets amb la visita paguem 10 lliures per persona, molt merescudes, i entrem a fer un cafè i una parada tècnica al lavabo abans de continuar amb el nostre objectiu d'arribar fins al final de la Royal Mile, on veiem per fora el Parlament Escocès de l'arquitecte català Enric Miralles i el Palau de Holyroodhouse.

Royal Mile amb les típiques cabines vermelles

Parlament Escocès

Palau de Holyroodhouse

Fem la tornada al B&B per Princess St., on passem per davant l'imponent Hotel Balmoral de 5* i icona de la ciutat i del monument a Scott.

Hotel Balmoral

Scott's Monument

Tot i ser diumenge hi ha botigues obertes, així que acabem de passar la tarda comprant uns quants records i mirant aparadors, alguns amb eslògans tan suggerents com aquest...

Five (not fifty) shades of Grey ;-)

A la següent  entrega ens aventurem amb la conducció pel carril esquerre i posem rumb a les Highlands!

Següent etapa: Escòcia IV: Edimburg - Ballater