Amanida de meló amb pernil i espàrrecs

Que sóc molt fan dels llibres m'imagino que no sorprén a ningú, però és que amb els de cuina últimament tinc un problema ;-). Per la última adquisició, però, tinc una excusa molt bona... és un llibre de cuina saludable que es titula Los 100 alimentos más sanos (Parragon), i que a cada pàgina presenta un ingredient amb la seva explicació sobre l'origen, varietats, propietats i valor nutritiu i també una proposta de recepta.

Ja en tinc un munt de marcades, però de moment he escollit com a primer aliment saludable el meló, i aquesta amanida tan bona és la proposta del llibre amb aquesta fruita.

El meló conté més del 92% d'aigua, cosa que el fa ideal per estimular els ronyons i per prendre en dietes d'aprimament. També és ric en vitamina C i potassi, i algunes varietats tenen un contingut elevat de substàncies químiques bioflavonoides, que són anticancerígenes i prevenen les cardiopaties i l'envelliment.

Ja veieu que val la pena menjar-lo, així que aquí us deixo una idea.

Ingredients (2-4 persones):
200 gr d'espàrrecs de marge
1/2 meló gàl·lia
pernil salat tallat fi
enciam o mesclum
formatge parmesà


Passos a seguir:
Comencem netejant els espàrrecs, els tallem la part de baix de la tija i els bullim en una cassola amb aigua i sal durant 5 minuts o fins que estiguin tendres. Els escorrem,  els refresquem sota l'aigua fresca de l'aixeta i els tornem a escórrer.
Tallem el meló en 4 trossos, li retirem les llavors i la pell i l'envoltem amb el pernil salat.
En una safata o plat fiquem com a base l'enciam o el mesclum, els espàrrecs i a sobre el meló amb pernil. Ratllem una mica de parmesà per sobre i amanim amb sal, oli i vinagre balsàmic.

Què us ha semblat? Ideal per aprofitar els primers melons de la temporada, oi? Nosaltres sens dubte que repetirem!

Brioixos semlor

Els semlor són uns panets dolços d'origen suec que es preparaven antigament durant la Quaresma. A l'actualitat han traspassat fronteres i són un dolç típic de la majoria de països nòrdics, que els preparen des de Nadal fins a Setmana Santa.

Són molt esponjosos i per tant, ideals per a esmorzars i berenars dolços. Si preferiu menjar-los en salat, només cal que traieu 70 gr. de sucre i us queden uns panets ideals per a menjar amb formatge, pernil, hamburguesa...

Ingredients (12 unitats):
300 gr de farina de força
90 gr de sucre moreno
30 gr de mantega
150 ml de llet semidesnatada
1 ou
un polsim de canyella
2 culleradetes plenes de llevat de panader sec

per l'acabat: 50 ml de llet + 3 cullerades de sucre moreno

Passos a seguir:
Agafem un cassó i hi fiquem la llet i la mantega, ho escalfem fins que es desfaci i quedi el líquid tebi, no calent. Batem l'ou i el reservem.
Agafem la cubeta de la panificadora i hi fiquem la llet amb la mantega, l'ou batut, el sucre, la canyella, la farina i el llevat, i programem el programa que només amassa (15 minuts).

Un cop passat aquest temps, treiem la massa, li donem forma de bola i la deixem reposar durant 1 hora en un bol tapat amb paper film.
Després de la fermentació agafem la massa i la tallem en 12 trossos del mateix tamany. En fem boletes i les deixem a sobre de la safata del forn folrada amb paper sulfuritzat. Deixem altre cop que llevin, entre 1 hora i hora i mitja, fins que doblin el seu tamany.

L'últim pas abans d'enfornar és pintar els brioixos. Escalfem una mica els 50 ml de llet i la barregem amb el sucre. Pintem els brioixos i fiquem la safata al forn preescalfat a 200º durant 10-12 minuts.

Treiem la safata del forn, deixem refredar una mica i fiquem els panets a sobre d'una reixeta perquè es refredin del tot.

Ja els teniu, preparats per a provar-los! ara si, aviso, el mateix dia estan terriblement deliciosos, i a partir de l'endemà queden una mica més durs. Per tornar-los altre cop esponjosos només cal ficar-los al microones durant uns segons ;)

L'original de la recepta l'he vist a: Cocina salud

Ho han fet...

Judith

 

Spitzbuben {Suïssa}

Fa cosa d'un mes vaig conèixer el blog Tothom a la cuina, justament quan posava en marxa un repte anomenat Reposteras por Europa, i clar... m'hi vaig apuntar ;).

La idea és que cada mes es fa un sorteig entre els participants i la persona que surt ha d'escollir una destinació europea que serà la proposta d'aquell mes. La primera destinació ha estat Suïssa, i com no, he anat directament a ficar el nas al fantàstic blog d'una catalana afincada en aquest país europeu, la Dolors de Hi ha bruixes a la cuina.

L'elecció va ser difícil, i tot i que estem al maig i comença a fer calor em vaig acabar decantant per les spitzbuben, unes galetes típiques de les festes nadalenques... i és que fan una pinta irresistible!

 

Algun que altre problema he tingut amb la massa, que és molt tova, però al final me n'he sortit!!

Ingredients (30 galetes):
125 gr de mantega
60 gr de sucre llustre + una mica més per decorar
2 culleradetes de sucre avainillat
1 polsim de sal
1 clara d'ou
175 gr de farina tamisada
4 cullerades de melmelada de maduixa o altra
4 cullerades de melmelada de préssec o altra

Passos a seguir:
Posem la mantega en un bol i batem fins que es torni tova. Hi afegim el sucre llustre, l'avainillat i la sal i continuem batent fins aconseguir que la massa blanquegi.
Batem una mica la clara en un bol separat i l'afegim batent a velocitat més baixa. Finalment afegim la farina tamisada i la integrem remenant amb cura.
Tapem el bol i el deixem a la nevera durant almenys una hora per tal que la massa s'endureixi.

*Jo l'he deixat 2 hores i tot i així en un moment s'ha tornat a ficar tova, així que l'he ficat entre dos papers de forn i l'he aplanat amb el corró fins a obtenir un gruix d'uns 2 mm.

Tallarem les galetes amb un tallador rodó, i a la meitat d'aquestes caldrà que els fem també un altre dibuix al centre, jo he utilitzat una broqueta per la part ampla.
Anem ficant les galetes sobre la safata folrada i tornem a refredar a la nevera durant uns 20 minuts. Uns minuts abans de treure-les preescalfem el forn a 200º amb calor a dalt i baix.
Fornegem durant uns 6-8 minuts fins que comencin a daurar-se els costats. Un cop cuites, les deixem refredat del tot sobre una reixeta.

Mentrestant preparem la melmelada, la que més us agradi o podeu fer-ne de dos sabors. Només cal escalfar-la una mica en un cassó per tal que s'homogeneitzi, i en ficarem una mica a sobre de la meitat de les galetes que fan de base. Tapem amb les parts de sobre pressionant lleugerament. Les decorem amb sucre llustre per sobre i a gaudir-ne!!

Us he de confessar que és la massa més difícil amb la que he treballat, així que aneu amb paciència i refredeu-la els cops que us faci falta per poder tallar-la bé, perquè el resultat val la pena. No és que estiguin bones... és que estan espectaculars!!

Croquetes d'espinacs i pinyons

A qui no li agrada anar de tapes? Aquest mes des de Memòries d'una cuinera ens han fet aquesta proposta, i encara que pugui semblar fàcil... és difícil escollir entre tota la diversitat de tapes que hi ha: montaditos, cassoletes, broquetes...

Després de mirar i remirar, m'he recordat que tenia pendents de publicar unes croquetes d'espinacs i pinyons que vaig fer fa poc per un sopar de picoteo. A mi les croquetes m'agraden siguin del que siguin, i aquestes van agradar a tots, així que queden dins del receptari de casa.

Ingredients (aprox. 20):
230 gr d'espinacs (pes quan estan bullits 5 minuts i escorreguts)
150 gr de ceba
1 all
50 gr de pinyons
350 ml de llet
60 gr de farina
sal, pebre i nou moscada
ou i pa ratllat per arrebossar

Passos a seguir:
Piquem la ceba i l'all ben petits, i ho fiquem a sofregir a foc lent en una paella grossa amb una mica d'oli. Quan transparenti ho salem. Trossegem els espinacs i els afegim a la paella, i uns 5 minuts després hi afegim els pinyons sencers.
Per començar amb la beixamel afegim a la mateixa paella la farina i la integrem amb els espinacs. Passats un parell de minuts aboquem la llet a poc a poc i hi fiquem la sal, el pebre i la nou moscada al gust.
Continuem a foc lent fins que la massa es vagi espessint i endurint.
Quan la tinguem llesta la deixem reposar perquè perdi escalfor, i un cop tèbia podem començar a formar les croquetes. Ens podem ajudar d'un parell de culleres o fer-ho amb les mans. Un cop feta la croqueta la passem per l'ou batut i el pa ratllat.
Quan estiguin només cal fregir-les amb abundant oli calent i després deixar-les sobre paper de cuina perquè n'absorbeixi l'excés.

Jo vaig fer el doble de quantitats i vaig aprofitar per congelar-les, així si algun dia anem amb pressa només ens cal treure-les del congelador i fregir-les. Per congelar-les les fico en safates i al cap d'unes hores quan ja n'estan les guardo en bosses i així no s'enganxen ;-)

El último concierto {pel·lícula}

Més d'un any de blog, moltes receptes, alguna recomanació literària i cap recomanació cinematogràfica... això no pot ser! no serà perquè no miri pel·lícules... així que avui us faig una proposta per aquest cap de setmana, sobretot si sou capaços de quedar-vos a casa i no sortir a gaudir d'aquest temps tan magnífic que està fent (sobretot si parés l'aire...).

La peli que us recomano és El último concierto (2012) del director americano-israelí Yaron Zilberman.

Aquest és el seu primer llargmetratge, i ha comptat amb actors de la talla del recent traspassat Philip Seymour Hoffman, Christophen Walken, Catherine Keener i el no tan conegut Mark Ivanir.

El títol i la caràtula ja deixen clar que la història gira al voltant de la música. Els protagonistes formen un quartet anomenat "La fuga", reconegut mundialment i amb una trajectòria de gairebé 25 anys. En plena preparació d'un concert commemoratiu d'aquest quart de segle reben una notícia devastadora que els fa qüestionar el futur del quartet.

Aquesta incertesa provoca un seguit d'emocions i situacions que posen l'amistat, les relacions personals i les professionals al límit.

És una història sobre la música, la malaltia i l'amistat. Ja està disponible en dvd.

Espero que us animeu a veure-la, i com sempre accepto les vostres recomanacions! quina pel·lícula heu vist últimament que us hagi agradat??

Macarons de xocolata

Aquest trimestre a la feina, juntament amb l'Anabel, estem fent una activitat de lectures ambientades a París i cuina francesa, i per la primera trobada amb les usuàries vam portar dos postres típics francesos. L'Anabel es va animar amb la tatin de poma, que estava deliciosa i que he de provar a fer ben aviat, i jo vaig fer aquests macarons de xocolata.

Fa uns mesos vaig publicar els macarons de cafè, a la recepta dels quals podeu trobar unes recomanacions perquè us surtin bé a la primera, si jo els he fet, vosaltres també podeu! ;-)

Ingredients (20 unitats aprox.):
15 gr de cacau pur en pols
70 gr de farina d'ametlla
125 gr de sucre llustre
50 gr de clara d'ou a temperatura ambient (molt important!)

Per farcir:
crema de cacau (Nocilla/Nutella)
 

  

Passos a seguir:
Tamissem la xocolata, el sucre llustre i la farina d'ametlla i reservem.
En un bol montem les clares a punt de neu (ajudarà que hi fiquem un polsim de sal) i quan estiguin llestes hi afegim la mescla anterior i ho integrem amb una espàtula i moviments envoltants per tal que les clares no baixin.

Posem aquesta mescla en una màniga pastissera i sobre una safata folrada amb paper de forn anem fent els macarons. Per a fer-los apoiem la màniga de forma vertical i amb el broquet gairebé tocant a la safata apretem suaument fins a formar un disc d'aproximadament 4 cm de diàmetre.

Els deixem assecar durant almenys una hora, per tal que quan els fornegem la superfície ens quedi llisa i a la base ens surti el característic peu. Sabrem que ja estan secs si quan els toquem suaument amb els dits no deixem marca.

Un cop ha passat aquest temps de repòs, fiquem la safata al forn preescalfat a 175º i els fornegem durant uns 8-10 minuts. La cocció és la part més complicada dels macarons, ja que no han d'estar molt cuits. Pot semblar que passats els 8 minuts si intenteu amb una espàtula aixecar-ne algun del paper de forn se us enganxi, però penseu que un cop traieu la safata i es refredin és tornen més durs i és més fàcil desenganxar-los. És qüestió d'anar provant!

Un cop fora del forn, els deixem 5 minuts a la safata i després els passem a una reixeta perquè es refredin del tot, moment en el qual podem anar fent parelles i farcir-les amb la crema de cacau.

Jo en aquest cas he doblat els ingredients perquè en necessitava més, i la veritat que un cop t'hi fiques val la pena fer-ho perquè després desapareixen volant!!

La recepta la vam extreure del llibre: Pérsico, Lucrecia. Macarons, brownies, cupcakes & cookies. Madrid: Libsa, 2012.
 

Cóc de taronja

Aquest mes a Memòries d'una cuinera ens proposen cuinar una coca de iogurt, i avui he vist l'oportunitat ja que tenia uns rovells que em sobraven després d'haver utilitzat les clares per fer uns macarons.

Així que buscant per la xarxa he trobat aquesta recepta de reciclatge del blog Webos fritos i en una estoneta l'he tingut preparat. A part d'aquest de taronja també teniu al blog un cóc de llimona i un bescuit de llimona i llavors de rosella que us recomano per a gaudir d'uns esmorzars i berenars de luxe ;-)

Ingredients:
1 ou i 3 rovells
220 gr de sucre
220 gr de farina
90 ml d'oli de girasol o d'oliva suau
1 iogurt natural
1 cullerada petita de llevat químic
1 pessic de sal
1 taronja

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 180º amb calor a dalt i baix.
Pelem la taronja, treient tant la pela com la part blanca. La tallem en quatre trossos, la fiquem al vas de la batedora i la triturem fins a obtenir un puré.
En un bol batem el sucre i els ous amb les barilles elèctriques, i quan estiguin espumosos hi afegim el puré de taronja, el iogurt i l'oli i tornem a batre fins a integrar-ho bé.
Tamissem la farina, i l'afegim a la mescla juntament amb el llevat i la sal. Ho batem uns segons, només per a integrar-ho.
Fiquem la mescla en un motlle tipus plum cake greixat o folrat amb paper de forn, i empolvorem la superfície de la massa amb força sucre.
Fornegem durant 35-40 minuts o fins que al clavar una agulla surti neta.

El resultat és un cóc esponjós i amb un lleuger sabor a taronja. Quin preferiu, aquest o el de llimona? Jo no podria escollir-ne un...

Ho han fet...

 

 

 

Anabel

Mercè E.