18 d’octubre de 2018

Pastís "Huesitos®"

Avui us porto uns dels pastissos més fàcils de fer i que té un resultat deliciós. En realitat, el més difícil és trobar les obleas* si feu com jo i no aneu directes al Mercadona tot i haver llegit que allí n'hi ha ;).

El resultat és un pastís súper cruixent i deliciós. Animeu-vos a fer-lo!




Ingredients:
1 paquet de obleas
400-500 gr de crema de cacau (Nocilla®, Nutella®, casolana...)
granet d'ametlla

Passos a seguir:
Escalfeu la crema de cacau uns segons al microones perquè sigui més manejable i pugui extendre's més fàcilment.

Fiqueu una oblea sobre un plat i unteu-la amb una capa ben fina de crema de cacau vigilant de no apretar massa per no trencar-la. Tapem amb una altra oblea i així successivament fins que s'acabin ;).

Com veieu, pastís de dificultat màxima eh!

Decoreu la última capa amb granet d'ametlla torrat (o sprinkles, o boletes de xocolata o làmines de xocolata blanca... el que vulgueu!)

* la traducció al català és hòsties! la definició al Diec: Full molt prim d'una massa de farina i aigua cuita en motlle, que dividida en trossets rodons o bé quadrats, servia per enganxar cobertes de cartes, oficis, etc.

Algun filòleg per aquí? Creieu que aquestes obleas poden ser hòsties? ;-)

8 d’octubre de 2018

Nuggets de pollastre {al forn}

La carn que més consumim a casa és la de pollastre, i per variar una mica últimament estic provant noves receptes. Aquesta de nuggets ens ha agradat tant que ja l'hem feta vàries vegades, congelen genial i a més fets a casa i cuits al forn són una opció força sana.






Ingredients (12 unitats de mida gran):
400 gr de pit de pollastre
1 c/c de sal
1 c/c d'all en pols
1 c/c de julivert sec
200 gr de pa ratllat
120 gr de formatge d'untar
70 gr de llet
1 ou

Passos a seguir (Thermomix):
Tallem el pollastre en trossos de 3x3 cm i els posem al vas, amb la sal, l'all i el julivert i ho piquem 5 seg/vel 7.
Afegim 100 gr de pa ratllat, el formatge d'untar i la llet i mesclem 10 seg/vel 7. Retirem la mescla del vas i la dividim en porcions de la mida d'una nou, donem forma de bola i tot seguit l'aixafem per aconseguir la forma dels nuggets.

Batem l'ou en un bol i fiquem els 100 gr restants de pa ratllat en un plat. Arrebossem cada nugget amb ou i pa rallat i els disposem en una safata de forn folrada amb paper de forn.

Fornegem a 200º uns 20-25 minuts i servim.

1 d’octubre de 2018

Mandonguilles sorpresa

Avui us proposo unes mandonguilles amb sorpresa que se sumen a altres propostes que podeu trobar al blog com les mandonguilles amb salsa de pastanaga, les mandonguilles amb pebrot, les clàssiques mandonguilles amb pèsols o l'opció vegetariana de mandonguilles de soja texturitzada.

Són molt fàcils de fer i queda un plat força complert i divertit, que agradarà tant a petits com a grans.






Ingredients (6 persones):

Per les mandonguilles:
500 gr de carn picada (meitat porc, meitat vedella)
2 grans d'all
julivert
1 ou
la motlla d'una llesca de pa amarada amb llet
12 ous de guatlla
sal i pebre

Per la salsa de tomàquet:
1 pot gran de tomàquet natural triturat
1 ceba grossa o 2 de mitjanes
sal, pebre i oli d'oliva

Passos a seguir:

Bullim els ous de guatlla durant 4 minuts i els reservem. Un cop freds els pelem.
En un bol fiquem la carn, l'all i el julivert picats, el pa remullat amb la llet i l'ou fresc. Ho mesclem tot bé, ho salpebrem i ho deixem reposar durant 20 minuts.
Passat aquest temps fem les mandonguilles. Agafem una porció de massa, l'estirem una mica amb les mans, hi fiquem un ou de guatlla i l'envoltem amb la carn.
Les enfarinem i les fregim en una paella amb oli calent. Quan estiguin daurades les retirem i les reservem.

A la mateixa paella om hem fregit les mandonguilles i sofregim la ceba tallada fina, i quan comenci a ficar-se daurada hi afegim el tomàquet natural triturat, ho salpebrem, hi afegim també una culleradeta de sucre per compensar l'acidesa i ho deixem a foc baix durant uns 15-20 minuts.
Passat aquest temps incorporem les mandonguilles a la salsa i continuem la cocció uns 5 minuts. Rectifiquem de sal si fa falta.

25 de setembre de 2018

Muffins d'avena i plàtan {sense sucre}

Tot sovint ens oblidem, expressament, de gastar un parell de plàtans al seu punt òptim de maduració i els deixem passar una mica, així tenim excusa per fornejar aquests muffins. Els vaig veure fa molt de temps a uns stories de @tengounplanbeatriz a Instagram, i us recomano tant el seu blog com el seu IG on fa reflexions genials sobre la societat, la política, la cuina, etc.






Ingredients (6-8 unitats):
2 plàtans madurs
1 ou
150 ml llet 
1 cullerada d'essència de vainilla
1 c/c de llevat químic
150 gr de flocs d'avena
50 gr de gotes de xocolata sense sucre

c/c: cullerada de cafè

Passos a seguir:
Pelem els dos plàtans, els fiquem en un bol i amb l'ajuda d'una forquilla els aixafem bé fins a fer-los puré. Afegim l'ou, la llet, la vainilla, el llevat i l'avena, mesclem i deixem hidratar durant uns minuts. 
Escalfem el forn a 180º amb calor a dalt i baix.
Passats uns minuts afegim les gotes de xocolata i les mesclem. Repartim la mescla en 6-8 motlles metàlics de magdalenes, sense paper, i fornegem durant 20 minuts.

La textura, al no tenir farina, no té res a veure amb un muffin o magdalena tradicional, queden una mica gomosos però passat el primer moment... t'hi acostumes perquè són boníssims!

A mi m'encanta ficar-los uns 5 segons al microones a màxima potència abans de menjar, així la xocolata es desfà i són encara més bones ;)

4 de setembre de 2018

Coca d'albercocs

Fa uns dies vaig comprar força albercocs i amb uns quants que estaven ben madurs vaig aprofitar per fer aquesta coca.

Em va agradar molt la textura de la massa, diferent del clàssic bescuit de iogurt, més seca però molt esponjosa a la vegada. A part d'anar-li genial aquesta cobertura d'albercocs ha d'estar boníssima també amb unes perletes de xocolata barrejades a la massa, ho provaré la següent vegada!






Ingredients:

150 gr de sucre
3 ous
250 gr de farina
100 ml d'oli de girasol
100 ml de llet sencera
7 gr de llevat químic
8 albercocs
canyella en pols
1 llimona (el suc i la ratlladura)
sucre llustre

Passos a seguir (tradicional):

Netegem els albercocs, els partim i retirem el pinyol. Els col·loquem sobre un plat amb el forat cap amunt i posem a cada meitat unes gotes de suc de llimona, una mica de canyella en pols, empolvorem amb sucre i reservem.

Escalfem el forn a 190º amb calor a dalt i baix.

En un bol posem el sucre i els ous i batem bé durant uns minuts, fins que la mescla blanquegi. Afegim l'oli i la llet i mesclem, i finalment afegim la farina, el llevat i la ratlladura de la llimona i integrem bé fins que no quedin grumolls.

Folrem un motlle rectangular (aprox. 20 x 28 cm) amb paper de forn i hi aboquem la massa. Col·loquem per sobre les meitats dels albercocs i fornegem durant 30-35 minuts o fins que al clavar una agulla aquesta surti neta.

El retirem del forn, i un cop fred empolvorem amb sucre llustre i servim.

Passos a seguir (Thermomix):

Netegem els albercocs, els partim i retirem el pinyol. Els col·loquem sobre un plat amb el forat cap amunt i posem a cada meitat unes gotes de suc de llimona, una mica de canyella en pols, empolvorem amb sucre i reservem.

Escalfem el forn a 190º amb calor a dalt i baix.

Posem la mariposa a les fulles, afegim al vas el sucre i els ous i programem 3 min/37º/vel 3'5. Afegim l'oli i la llet i mesclem 5 seg/vel 3. Finalment afegim la farina, el llevat i la ratlladura de la llimona i programem 10 seg/vel 3'5. Acabem de remenar amb l'espàtula per integrar la farina que hagi pogut quedar a les parets del vas.

Folrem un motlle rectangular (aprox. 20 x 28 cm) amb paper de forn i hi aboquem la massa. Col·loquem per sobre les meitats dels albercocs i fornegem durant 30-35 minuts o fins que al clavar una agulla aquesta surti neta.

El retirem del forn, i un cop fred empolvorem amb sucre llustre i servim.

** Recepta adaptada de: Miel y limón

17 d’agost de 2018

Escapada al Perigord noir

Al maig, aprofitant un festiu local, vam fer una escapada a França, concretament al Perigord, una comarca del nord-est d'Aquitània repartida entre els departaments francesos de Dordonya, Lot i Garona.

El Perigord se subdivideix, turísticament, en 4 zones: Perigord verd, Perigord blanc, Perigord púrpura i Perigord negre. Nosaltres hem visitat aquest últim, el més antic, que agafa el nom dels boscos de roures verds però molt obacs i del color de les tòfones.

El riu Doronya discorre per la vall, entre boscos i pobles amb passat Medieval, entre castells i fortificacions.

Hi vam estar dos dies i mig (sense comptar els desplaçaments), i la nostra ruta va ser la següent:

Dia 1: viatge + visita a Toulouse + arribada al destí
Dia 2: Sarlat-la-Caneda + Saint Léon sur Vézère + Domme + Sarlat
Dia 3: La Roque-Gageac + Jardins de Marqueyssac + Beynac-et-Cazenac + berenar a Sarlat
Dia 4: viatge de tornada

Dia 1: Toulouse

De camí a la nostra destinació parem a Toulouse, la quarta ciutat més gran de França. Jo ja la coneixia i tenia ganes de tornar-hi, així que hi destinem unes 3-4h. Es coneguda com la ciutat ja que predominen els edificis d'aquest color.

Passegem pel centre, del que no us podeu perdre la Place du Capitole, la Basilique du St. Sernin, la Cathédrale du St. Etienne i el Couvent des Jacobins. També us recomano passejar sense rumb pels carrers estrets del centre i descobrir racons, places, edificis... i pujar a la terrassa de les Galeries Lafayette per veure unes bones vistes de la ciutat.

Abans de marxar fem un dinar informal en una boulangerie on provem les quiches lorraine i els croque-monsieur. Com que és una ciutat gran no tenim problema amb les horaris, els dies següents ens haurem d'adaptar a l'horari francès i dinar ben puntuals.


Place du Capitole

Place du Capitole

Vistes des de la terrassa de les Galeries Lafayette 

Vistes des de la terrassa de les Galeries Lafayette 

Vistes des de la terrassa de les Galeries Lafayette 

Edifici de Toulouse


Edificis de Toulouse

Cathédrale St. Etienne

Edifici de Toulouse

El riu Garona al seu pas per Toulouse

Couvent des Jacobins

Rue du Taur

Basilique St. Sernin


Continuem del camí direcció el nostre allotjament, al petit poble de Veyrignac, però 5km abans d'arribar parem a Grolejac, el poble "gran" on tenim fem la compra al súper i berenem a la boulangerie. El nostre allotjament per les tres nits és The Sechoir, un antic graner rehabilitat amb força gust i comoditat. A l'exterior disposem d'un antic forn de pa convertit en barbacoa, una taula i unes vistes fantàstiques envoltades de natura, llàstima que el temps no ens va acompanyar per gaudir de l'exterior.


The Sechoir

Barbacoa i forn de pa 


Dia 2: Sarlat-la-Caneda + Saint León sur Vézère + Domme + Sarlat 

Tot i la pluja ens decidim a seguir el nostre itinerari i visitar Sarlat, una ciutat medieval nascuda a l'empara d'una abadia benedictina d'origen carolingi. És una petita ciutat molt bonica i homogènia gràcies a una llei que promou la restauració dels seus edificis en la seva forma autèntica. Actualment la majoria dels seus monuments estan declarats d'Interès Històric.

És interessant visitar-la en dissabte al matí ja que coincideix amb el mercat i tot el centre està ple de llocs amb productes locals i molt ambient. Pot visitar-se sense anar mirant el mapa perquè tots els racons són dignes de veure, però si que us recomano que no us perdeu l'antiga església parroquial remodelada per l'arquitecte Jean Nouvel i que actualment és el mercat cobert.




















Mercat cobert









Els productes gastronòmics típics d'aquesta zona són les maduixes, les nous (en fan tot tipus de productes: oli, garrapinyades, licor... i el típic gâteau aux noix), les trufes, el formatge cavecou i el foie gras.




Després de comprar uns quants d'aquests productes i fer una parada de cafè i crepe continuem l'itinerari direcció Saint León sur Vézère, on volíem dinar a Le déjeuner sur l'herbe, però ens ho trobem tancat. Donem un tomb ràpid pel poble, força petit, i dinem unes amanides i entrepans abans de reemprendre la ruta cap a Domme.












Domme és un poble fortificat situat sobre un turó des d'on es té molt bones vistes al riu Dordonya, si el temps ho permet... nosaltres vam arribar al mirador just quan s'acabava de posar la boira ;(

S'accedeix al poble a través de la Porte des Tours i té un traçat clàssic de poble fortificat amb carrers geomètrics al voltant de la plaça del mercat.












Vall del Dordonya







Dia 3: La Roque-Gageac + Jardins de Marqueyssac + Beynac-et-Cazenac + Sarlat

La Roque-Gageac és un poble esculpit pràcticament a la roca que discorre entre aquesta i el riu Dordonya, on es pot navegar amb una gabarre, embarcació tradicional.

A l'oficina de turisme es pot aconseguir un plànol amb una recomanació de ruta caminant d'aproximadament una hora de durada, amb els punts d'interès senyalitzats: un torreó, una església, un jardi amb plantes tropicals, unes coves troglodites...















Accés a les coves troglodites

Gabarre navegant pel Dordonya



Seguim direcció les jardins suspendus de Marqueyssac, declarats béns d'interès públic francès, són uns jardins privats que ocupen una superfície de 22 ha i ofereixen més de 6 km de camins per passejar. El seu origen es remonta al segle XVII i estan situats sobre un sortint rocós. Comprenen un castell, un restaurant, una zona de picnic, una zona enjardinada a l'estil francès, un parc infantil i una gran zona de passeig boscosa.

També s'hi programen activitats infantils relacionades amb la natura, les plantes, els animals. Quan vam ser-hi feien un taller de màscares d'animals.

Vaig llegir opinions per a tots els gustos abans d'anar-hi, sobre si valia la pena o no, nosaltres sens dubte recomanem la visita.














Parc infantil









Vistes al Castelnaud chatteau

Continuem les visites dirigint-nos a Beynac-et-Cazenac, un altre poble fortificat situat en un precipici sobre el riu i construit al voltant d'un castell.

Arribem passades les 13h del migdia així que el primer que fem és anar a dinar, els francesos són més puntuals que nosaltres i no volem quedar-nos sense ;)

Dinem a Le Petit Tonnelle, un menú de 19'50€ (begudes a part) força correcte.




Amanida amb nous del Perigord

Salmó

Pastís de nous al rom amb crema de vainilla

Després de dinar visitem el poble, quines pujades! Pels qui aneu amb carret de bebè... prepareu-vos per anar turnant-vos ;)






















Ben a prop d'aquí hi ha varis castells que recomanen visitar, però entre que l'accessibilitat amb bebès és dolenta, les entrades cares i el nostre interès escàs... decidim tornar a Sarlat a passejar i berenar.




Mercat cobert (antiga església)



Nyam!

Després d'aquest festival de sucre engeguem altre cop direcció "casa" i fent temps mentre el nen dorm trobem un altre castell ben a prop del nostre allotjament.




Ens retirem aviat, per recollir, preparar el sopar i descansar de cara l'endemà, que toca emprendre el viatge de tornada.