23 octubre de 2014

Hamburgueses de quinoa i espinacs

Amb el repte del Memòries del mes passat em vaig estrenar fent hamburgueses de lluç i gambes a casa, les meves primeres hamburgueses vaja! I després de l'èxit vaig decidir continuar amb el tema i avui us en porto unes de de quinoa i espinacs.

La combinació me la va suggerir una amiga que viu a Alemanya, i després de mirar una mica per la xarxa sense trobar massa cosa, amb el Joan hem provat de fer la nostra pròpia combinació i el resultat ens ha agradat molt, així que us animem a que la proveu!




Ingredients (6 hamburgueses):
100 gr de quinoa ecològica
150 gr d'espinacs (pes escaldats i escorreguts)
1 ou
1 gra d'all
oli i sal
pa ratllat

Passos a seguir:
Coieu la quinoa seguint les instruccions del fabricant, en el meu cas durant 15 minuts amb el doble de volum d'aigua que de quinoa. Un cop feta la passem a un bol perquè es refredi, i tot seguit hi afegim els espinacs trossejats, l'ou batut, l'all tallat ben petit i la sal. Ho mesclem tot bé i segons la textura hi afegim una mica de pa ratllat perquè sigui més fàcil dividir-ho en 6 parts i moldejar-les en forma d'hamburguesa. Les arrebossem amb més pa ratllat i ja estan llestes per coure o per congelar.

Com que no tenen molt cos us aconsello congelar-les, i mitja hora abans de consumir-les les traieu perquè es descongelessin una mica, i passats uns 20 minuts les podeu coure a la planxa o en una paella amb poc oli durant uns 4 minuts per cada banda, a foc mig.





Espero que us animeu a provar-les, la combinació de quinoa i espinacs és molt nutritiva i saludable, i a més són sorprenentment gustoses!


16 octubre de 2014

Panets d'hamburguesa {Dia mundial del Pa}

Fa uns dies i gràcies a la Mònica de Las recetas de Glutoniana vaig enterar-me que el 16 d'octubre se celebra el Dia Mundial del Pa 2014. Així que avui toca entrada panarra per difondre'n el seu consum, i perquè no, dismitificar la idea que fer pa a casa és difícil.

La cita està convocada per l'autora del blog Kochtopf i podeu llegir-ne les bases aquí. La meva proposta per aquesta celebració són uns panets d'hamburguesa, a veure si us agraden.




Ingredients (8 panets):
500 gr de farina de força
2 cullerades petites de llevat sec de panaderia
10 gr de sal
25 gr de sucre
200 ml d'aigua tèbia
75 ml de llet (jo semidesnatada)
1 ou
20 gr de mantega a temperatura ambient

per l'acabat: llet i llavors de sèsam

Passos a seguir:
En un bol mesclem tots els ingredients menys la mantega, i els pastem fins a obtenir una pasta homogènia. Podem començar a mesclar-los amb una cullera de fusta i quan ja estiguin una mica integrats passar la massa a l'encimera i continuar treballant-la. És una massa una mica enganxifosa així que podeu afegir a la encimera una mica de farina, però com menys millor. Altres opcions són ajudar-vos d'una espàtula per anar movent la massa i untar-vos les mans amb oli d'oliva, veureu que ajuda a que no se us enganxi tant i els panets quedaran més suaus i esponjosos.

Quan la massa sigui homogènia hi afegim la mantega i pastem durant aproximadament 10 minuts, la massa ha d'estar fina i elàstica. Fem una bola i la deixem al bol, tapada, durant 1 hora i mitja o dos per tal que fermenti fins a doblar el seu volum.

Passat aquest temps la dividim en 8 trossos, els deixem reposar durant 5 minuts perquè el gluten es relaxi, i els donem forma de bola. En aquest vídeo veureu com fer-ho de forma molt senzilla. Repartim els panets en una o dos safates de forn, deixant espai entre ells perquè puguin créixer. Els aplanem una mica amb la mà i els deixem reposar altre cop durant una hora perquè doblin el seu volum.

Quan ja hagin crescut preescalfem el forn a 200º. Mentre s'escalfa pintem els panets amb llet (o ou) i els empolvorem amb les llavors de sèsam. Els fornegem durant 15 minuts o fins que estiguin daurats.




Aquests panets m'han sorprès gratament, són esponjosos però amb cos suficient per aguantar una hamburguesa. Es poden congelar ja tallats i també són una opció genial per a portar-los com a esmorzar a la feina, queden com a recent fets!

Recepta extreta de: Madrid tiene miga

14 octubre de 2014

Cinque Terre I: Monterosso i Riomaggiore

Tot i que aquest és un bloc bàsicament de cuina també hi tenen cabuda altre tipus d'entrades. Fins ara eren llibres i avui m'he animat amb viatges, la meva tercera passió. Des de fa uns anys amb un parell d'amigues acostumem a fer una escapada anual, hem estat a Frankfurt, Munich, un parell de cops per Anglaterra i aquest cop ha tocat Itàlia, concretament les Cinque Terre. Tot just fa una setmana que vam tornar així que aprofito que ho tinc fresc...

S'anomena Cinque Terre a una part de la costa italiana del mar de Ligúria, a la província de La Spezia d'una gran bellesa. Les Cinque Terre van des de Punta Mesca fins a Punta di Montenero, i comprèn els pobles de Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. El 1997, a instàncies de la província de La Spezia, les Cinque Terre, juntament amb Portovenere i les illes de Palmaria, Tino i Tinetto, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.El 1999 es va crear també el Parc Nazionale delle Cinque Terre. Font: Viquipèdia.


Font: Lonely Planet


Quatre apunts:
La nostra escapada ha durat des del divendres al vespre fins dilluns al vespre, hem estat dos dies a les Cinque Terre i al tercer hem visitat Pisa. Si només disposeu d'un cap de setmana n'hi ha suficient per veure els cinc pobles.

És una zona protegida per la qual et pots moure còmodament en tren (n'hi ha molta freqüència) o també fent senderisme entre cada poble. Actualment, però, i degut a les grans inundacions del 2011 només està obert el sender que enllaça Monterosso amb Vernazza. Nosaltres volíem fer el sender més famós, conegut com Via dell'Amore, que uneix Manarola i Riomaggiore, però no ha pogut ser, així que ens hem mogut en tren i també en vaixell perquè les vistes des del mar són imprescindibles.

Per visitar aquesta zona existeixen un abonament, la Cinque Terre Card. Pot comprar-se només pels senders o pels senders i el tren. A dia d'avui el preu de la targeta d'un dia és de 12€ i de dos dies de 23€.

Nosaltres hem decidit allotjar-nos a La Spezia, que està a només 9 minuts en tren de Riomaggiore.


M'acompanyeu en aquest viatge?

Divendres 3: Linyola - Girona - Pisa

Sortim a mitja tarda de casa i ens dirigim a l'aeroport de Girona. Passem el control de seguretat en pocs minuts, sopem i sorpresa, el vol sortirà amb hora i mitja de retard. Finalment surt a les 12:00h, just quan hauríem d'estar aterrant a Pisa, però el pilot es dóna pressa i arribem amb només una hora.

L'aeroport de Pisa és l'aeroport europeu que està més a prop de la ciutat, a només 1 quilòmetre, així que agafem un taxi (11'60€)  i en menys de 5 minuts estem a l'hotel on només passarem unes hores ja que a les 8'13h tenim reservat el tren cap a La Spezia.

Dissabte 4: La Spezia - Monterosso al Mare - Riomaggiore - La Spezia

Ens llevem ben d'hora, fem un esmorzar ràpid a l'hotel i tardem uns 10 minuts caminant fins l'estació de trens. Els bitllets (23'10€/3 persones) els vam reservar amb la pàgina GoEuro i cal imprimir-los a l'arribar a l'estació. És molt fàcil, fiques el número de reserva i llestos. Imprescidibles validar-los abans de pujar al tren.

El trajecte és d'una hora i quart aproximadament, i en menys de deu minuts caminant arribem a Il Quadrifoglio, l'hotel on ens allotjarem les dues nits següents. Sense perdre gaire temps ens registrem, deixem les maletes i tornem a l'estació per agafar el tren fins a Monterosso al Mare, el poble de les Cinque Terre que ens queda més allunyat.

Monterosso és el poble més grans dels cinc (1.500 habitants), i està format per una part moderna i una altra d'antiga. És l'unic poble que compta amb platges pròpiament dites, i algunes són de pagament. A la part moderna bàsicament es pot passejar pel passeig marítim i la platja i veure el Il Gigante.



Il Gegante

Us heu adonat que hi ha gent a la platja?? per ser octubre feia una calor de por...

Continuem cap a la part antiga, aquesta si que ens agrada! carrers estrets pels de restaurants, botigues i turistes (molts turistes!).





Racons i edificis que em recorden a Venècia...




Aprofitem que és l'hora de dinar per buscar restaurant, i després d'una bona estona de trobar-los tots plens ens esperem 10 minuts per aconseguir taula a peu de platja i provar una de les especialitats de la Ligúria, els trenette al pesto acompanyats de vi blanc D.O. Cinque Terre.



No s'aprecia, però hi ha trossos de patata bullida, com dicta la tradició.

Ens saltem els postres per anar a una gelateria artesana que hem vist una estona abans. Sens dubte Itàlia és el país dels gelatos, són boníssims!


Panna cota i coco

El següent poble que volem visitar és Riomaggiore, el que queda més lluny, i el motiu és perquè volem agafar el vaixell que els uneix i veure així, des del mar, els cinc pobles. Crec que va ser el gran encert del viatge, es tarda només una mitja hora i les vistes són espectaculars.

El bitllet només d'anada costa 9€ per persona, i el vaixell està gestionat pel Consorzio Marittimo Turistico 5 Terre. Com que ens queda una estona abans d'agafar-lo aprofitem per ficar els peus a l'aigua del mar i refrescar-nos.




I les vistes dels del vaixell...


Monterosso al Mare

Vernazza

Corniglia (l'únic on no para el vaixell)

Manarola

Riomaggiore


Visitem Riomaggiore durant un parell d'hores. El primer que veig i que veurem també a la resta de pobles és que la gent pren el sol a qualsevol lloc, molt còmode no sembla...




I seguim cap al poble, carrers estrets i costeruts, moltes escales i botigues plenes de productes gastronòmics típics.








Chiesa de San Giovanni Battista



Vam veure vàries vegades fonts amb plats per abeurar animals, ideal oi?


I tot i saber que la Via dell'Amore està tancada ens la trobem i recorrem uns metres fins a trobar-nos la porta.


Chiusa ;(



I després de tantes hores despertes, tantes coses vistes i tanta calor, no podem resistir-nos a una merescuda recompensa en una terrasseta sobre el mar fins que es pon el sol.





Després d'això vam tornar a La Spezia, vam fer un sopar ràpid a base de pizza al taglio i a dormir d'hora que ha estat un dia llarg.

Continuarà...

10 octubre de 2014

Sernik, pastís de formatge {Polònia}

Pensava que aquest cop no arribaria a temps al repte #reposterasporeuropa d'aquest mes, però quan vaig veure que el destí escollit era Polònia vaig pensar que no podia perdre'm aquest avió ;).

Fa molt temps que tinc ganes de visitar aquest país, però per a o per b mai acaba sent el destí escollit. Amb la recepta d'avui m'hi acosto una mica més, i a veure si hi ha sort i aviat puc anar-hi a provar-la in situ.
La veritat és que no vaig tardar gaire a decidir-me, quan vaig veure aquest pastís de formatge vaig deixar de buscar alternatives, m'encanten els cheesecakes!




Som-hi!

Ingredients (12 racions):
1 làmina de massa quebrada
160 gr de farina
3 cullerades petites de llevat químic
100 gr de mantega
1250 gr de formatge quark cremós
6 ous
280 gr de sucre
100 ml de nata líquida 30%
50 gr de panses
1/3 de vas de rom (opcional)
unes gotes d'aroma de taronja
sucre llustre

Passos a seguir:
Fiquem les panses a remullar amb el rom.
En un bol batem els rovells amb el sucre fins que blanquegi, hi afegim la mantega i continuem batent. Hi incorporem el formatge, la farina, el llevat, la nata i les gotes d'aroma de taronja. Ho batem fins a obtenir una crema fina.
En un altre bol muntem les clares a punt de neu (fiqueu-hi un pessic de sal i veureu que ràpid!) i les afegim a la crema de formatge amb moviments envoltants i suaus. Hi incorporem també les panses escorregudes.
Folrem un motlle desmontable i gran (25 cm de diàmetre) amb la pasta brisa, hi aboquem la mescla a sobre i la fiquem al forn preescalfat a 180º amb calor a dalt i baix durant aproximadament 1 hora (jo l'he tingut 75 minuts) o fins que quan li claveu una agulla a la part central aquesta surti neta.
Apaguem el forn i deixem el pastís dins amb la porta entreoberta fins que es refredi del tot.
L'empolvorem amb sucre llustre i el reservem a la nevera fins al moment de servir.




Si, com jo, sou fans dels pastissos de formatge, l'heu de provar! és molt suau i amb el toc sutil de l'aroma de taronja. A més amb aquesta recepta surt un súper pastís, ideal per a les postres d'un dinar familiar!

Recepta extreta de: Cocina polaca

1 octubre de 2014

Albergínies a la parmesana

Aquest proper cap de setmana me'n vaig d'escapada a Itàlia, concretament a Cinque Terre. Uns poblets penjats d'uns penya-segats a la costa de la Ligúria, pinta bé, oi?

I per celebrar-ho us porto una recepta d'origen italià, les albergínies a la parmesana.

Som-hi!




Ingredients:
2 kg d'albergínies
250 gr de mozzarella fresca
400 gr de tomàquets triturats (frescos o de llauna)
* a la recepta original s'utilitza també concentrat de tomàquet, jo ho he provat de les dues maneres i m'agrada mes sense
200 gr de formatge parmesà
alfàbrega
all, sal i oli

Passos a seguir:
Tallem les albergínies longitudinalment amb un gruix d'un mig centímetre, les salem i les deixem uns 20-30 minuts perquè perdin l'amargor. Tot seguit les fregim amb oli d'oliva i les anem deixant sobre paper absorvent.
Per fer la salsa de tomàquet fiquem una mica d'oli en una paella, hi afegim l'all sencer i abans que agafi color hi afegim els tomàquets triturats, ho salem i ho coiem durant uns 15-20 minuts. Uns minuts abans d'apagar el foc hi afegim unes fulles d'alfàbrega.
Tallem la mozzarella a llesques i ratllem el parmesà i ja ho tenim a punt per començar a muntar-ho.
Agafem una safata de forn i hi fiquem una base de salsa de tomàquet, una capa d'albergínies que tapi tot el tomàquet i una mica de mozzarella, i repetim i fem una altra capa. Les albergínies d'aquesta capa han de quedar ben compactes, hi fiquem per sobre una mica més de salsa de tomàquet i el parmesà ratllat.
Ho fornegem a 180º durant uns 15-20 minuts i ja la tenim enllestida.

Un plat gustós i complert, que millora d'un dia per l'altre ;)

Recepta extreta de: La pasta pels catalans