Flam de carabassa

Aprofitant la temporada de carabassa m'he decidit a cuinar-la d'alguna manera que no sigui les dues cremes vegetals que acostumo a fer, i no serà per possibilitats! perquè la carabassa és ben versàtil... aquest cop m'he decantat per un flam de carabassa que tenia a preferits des que el va publicar la meva amiga Anna de Retalls de cuina, un encert de postre que tornarem a repetir segur ;)

Ingredients (6 unitats):
300 gr de polpa de carabassa cuita al microones*
3 ous L
275 ml de llet semidescremada
150 gr de sucre
1 culleradeta de canyella
1 culleradeta de gingebre
caramel líquid

Passos a seguir:

* Per coure la carabassa la ficarem tallada a trossos en un plat, l'embolicarem amb paper film i courem al microones a màxima potència durant uns 10 minuts o fins que la polpa estigui tova.

Encenem el forn a 180º,
Posem al bol de la batedora els 300 gr de polpa, la llet, els ous, el sucre i les espècies i ho batem fins a tenir una textura ben fina.
Fiquem al fons de cada motlle individual una mica de caramel líquid i repartim la mescla anterior a les flameres.
Les fiquem dins d'una safata apta per al forn i l'omplim amb aigua per poder coure'ls al bany maria.
Els coem al forn durant uns 45-50 minuts o fins que al clavar una agulla aquesta surti neta.
Els deixem refredar del tot a temperatura ambient i els deixem unes hores a la nevera perquè quedin ben presos i fresquets.

Uns flams suaus i amb un lleuger aroma d'espècies que els fa deliciosos!

Doro wat {pollastre picant estil Etiòpia}

Fa uns dies vaig recomanar-vos la lectura de Hijos del ancho mundo, ambientada, entre altres llocs, a Etiòpia i que m’ha agradat molt. A la novel·la es parla tot sovint dels menjars típics d’aquest país, com són la injera i el doro wat.

Per casualitat, pocs dies després d’acabar-la, l’Elena del blog Mrmlada va publicar la imatge del doro wat, el pollastre picant a l’estil d’Etiòpia, així que m’ho vaig prendre com una senyal i vaig preparar-lo a casa el mateix cap de setmana.

La clau d’aquest pollastre rau en la mescla d’espècies que porta, coneguda com berbere, i que està formada per 12 o 15 espècies diferents com xile vermell, comí, canyella, pebre, claus d’olor, canyella, pebre vermell... com que és difícil d’aconseguir està fet amb una mescla d’espècies força comunes a totes les cuines.

Ingredients (4 persones):
3 cebes grans
4 grans d’all
1 cullerada de postre de pebre vermell (pimentón de la Vera)
½ c/p de comí mòlt
½ c/p de gingebre mòlt
1 polsim de canyella
2 bitxos “cayenas” (jo vaig ficar un polsim de flocs de bitxo)
3 claus d’olor
½ c/p pebre negre mòlt
8 pernilets de pollastre
4 ous durs (oblidats totalment a les fotografies...)
4 cullerades soperes d’oli d’oliva
sal i pebre

Passos a seguir:
Tallem a trossets petits les cebes i els alls. En una cassola hi fiquem les 4 cullerades d’oli d’oliva, l’escalfem i hi afegim la ceba, l’all i una mica de sal. Cuinem a foc lent durant uns 30-35 minuts fins que estigui ben cuita.

Afegim la mescla d'espècies a la cassola i ho sofregim un parell de minuts removent constantment i vigilant que no es cremi. Afegim els pernilets de pollastre prèviament salpebrats i un vas i mig d’aigua (o la suficient per gairebé cobrir el pollastre). Deixem coure a foc mig-baix fins que el pollastre estigui ben tendre i l’aigua s’hagi evaporat. Jo vaig tenir-lo aproximadament 1 hora. Al final de la cocció provem la salsa i rectifiquem de sal si fa falta.

Ara és el moment d’afegir els ous durs i deixar el foc en marxa uns minuts més, però jo els vaig coure i em vaig oblidar d’afegir-los a la cassola i a les fotografies, en fi... no poden fer-se vàries coses a la vegada ;(

Igualment el resultat ens va encantar i estic segura que tornaré a fer-lo!

** Recepta extreta de: Mrmlada

Hijos del ancho mundo {novel·la}

Fa uns dies vaig acabar la lectura d'una novel·la que m'havien recomanat i que ara jo us recomano a vosaltres: Hijos del ancho mundo, d'Abraham Verghese.

Mentre la Índia celebra la seva flamant independència, dos joves monges infermeres de Madràs són enviades a l'Àfrica amb la missió de transmetre l'amor de Crist i ajudar a mitigar el dolor dels que pateixen. Set anys més tard, al modest hospital Missing d'Adis Abeba, neixen dos nens bessons, en Marion i en Shiva Stone. La seva mare és una monja que mor al part i el pare un cirurgià britànic que desapareix sense deixar rastre. Els primers anys de la vida d'aquests germans transcorren feliços entre les parets de l'hospital, criats per un petit grup de persones amb molt amor i no tants recursos.

És una gran novel·la, dura, intel·ligent, densa i a la vegada molt entretinguda, que acompanya el lector en el creixement dels bessons a través de l'ample món, posant accent sobretot a la cultura, religió i història d'un país força desconegut com és Etiòpia.

“Hema no comprendió aquello, al menos no entonces. Creía que se trataba de una representación teatral. La violencia de lo que siguió (la arrancada del camión, la sacudida de los cuerpos, el ángulo atroz e inverosímil de la cabeza sobre el pecho, la demencial carrera de los espectadores para quitar los zapatos a los muertos) fue menos perturbadora que la idea de que vivía en un país en que podían suceder aquellas cosas”.

Coca de recapte

La recepta d'avui és una de les menges més típiques de la zona de Lleida.

La història diu que el seu origen s'ha de buscar a Les Avellanes i rodalies i que la coca de recapte va ser un fonament de l'alimentació durant els anys d'austeritat. A la pasta de pa s'hi va anar incorporant diferents tipus de recapte senzill, com per exemple l'arengada o la llonganissa, sempre acompanyat amb pebrot i albergínia, i a vegades també amb tomàquet i ceba.

Ingredients (2 coques del tamany de la safa de forn):

Per la massa de pa:
500 gr de farina
300 gr d'aigua
10 gr de sal
25 gr de llevat fresc
25 gr d'oli

Pel recapte:
ceba
pebrot verd i vermell
albergínia
sal
oli d'oliva

Passos a seguir:
Per preparar la massa fiquem la farina, l'aigua, la sal, l'oli i el llevat esmicolat en un bol i ho mesclem i treballem fins a obtenir una massa homogènia.
Dividim la massa en dues parts i les estirem en un gruix de menys de mig centímetre.

Tot seguit ratllem les cebes i tallem a trossets els pebrots i les albergínies, no us fico la quantitat perquè segons el seu tamany i el vostre gust en necessitareu més o menys.
Repartim la ceba per damunt de la massa, i per sobre i hi fiquem el pebrot i l'albergínia, tirem un pessic de sal i un bon raig d'oli d'oliva i ho fornegem durant aproximadament 30 minuts a 200º.


** Recepta extreta de: Lleida cuina: les receptes de les comarques de Ponent / Enric Gabandé. Lleida: La Mañana, DL 2002.

Pastís de formatge i móres

Continuo sense agafar el ritme amb el blog, clar que la meva cuina tampoc està molt productiva últimament... Així que de moment estiraré d'algunes receptes pendents que tinc per publicar. Aquest pastís de formatge i móres no és pas una recepta lleugera, però si el feu em donareu la raó en que val la pena cada caloria que us portareu a la boca, queda un pastís súper cremós i suau!

Ingredients:
750 gr de formatge d'untar
125 gr de sucre llustre
40 gr de Maizena
3 ous XL
300 ml de nata per muntar
1 vaina de vainilla
225 gr de móres

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 180 graus.
En un bol gran hi fiquem el formatge d'untar, el sucre llustre i la Maizena i ho batem fins a aconseguir una mescla cremosa. Hi afegim els ous, d'un en un, i els integrem bé. Fem el mateix amb la nata.
Obrim la vaina de vainilla, en traiem les llavors i les afegim també a la mescla, remenant bé.
Greixem un motlle de 22 cm i hi aboquem la mescla, repartim per sobre les móres, podem enfonsar-ne algunes una mica i les altres deixar-les més a la superfície.
Fornegem durant 50-60 minuts o fins que al clavar-li una agulla aquesta surti neta.
Un cop fora del forn la deixem refredar totalment sobra una reixeta i després la fiquem a la nevera fins al moment de servir-la.

Una recepta més de pastís de formatge, i encara en tinc dues més pendents de publicar! espero que us agradi tant com a mi ;)

** Recepta extreta de: Mi recetario por Elena Pilar

Pizza "exprés" amb base de tortilla

Avui més que una recepta us porto una idea per un dia que tingueu moltes ganes de pizza i molt poc temps o ganes de preparar una bona base. No sé on vaig llegir que es podia utilitzar una tortilla mexicana per a fer pizza, l'altre dia vaig provar-ho i la recepta es queda a casa!

Queda una pizza molt lleugera, menys calòrica i molt molt bona. Us explico com vaig fer-la jo, però està clar que podeu fer-la de mil maneres, segons la vostra preferència, segons que hi hagi a la nevera...

Ingredients (1 persona):
1 tortilla mexicana
1 llauna de tonyina
1 o 2 palets de surimi
2 cullerades de salsa de tomàquet
orenga
mozzarella ratllada

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 200º.
Estenem sobre la tortilla una mica de salsa de tomàquet, la tonyina ben escorreguda, els palets de surimi tallats a trossets, una mica d'orenga i la mozzarella ratllada.
Fornegem entre 7 i 10 minuts, segons el forn i com us agradi de cruixent.

Serviu i gaudiu!

Cóc de llet evaporada

Com costa tornar a agafar el ritme després de les vacances... més d'un mes sense publicar i avui perquè gairebé m'hi obligo. Tot i que tinc algunes receptes pendents de l'estiu començo amb un cóc de llet evaporada que va tenir força èxit a Instagram i que vaig fer per gastar un pot de llet evaporada que estava a punt de caducar.

La veritat és que ens va agradar molt el cóc, així que aquí us deixo la recepta.

Ingredients:
4 ous
230 gr de sucre
70 gr d'oli de girasol
1 cullerada petita d'essència de taronja
200 gr de llet evaporada
250 gr de farina
12 gr de llevat químic
un pessic de sal

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 170º amb calor a dalt i baix.
Separem les clares i els rovells. En un bol fiquem la llevat evaporada i el sucre i ho batem durant uns 5 minuts. Sense deixar de batre afegim els rovells, l'oli i l'essència. Tot seguit incorporem la farina tamisada i el llevat i ho batem just per integrar-ho.
En un altre bol muntem les clares a punt de neu afegint el pessic de sal.
Les afegim al bol on tenim la crema i les integrem amb moviments envoltants.
Greixem un motlle (jo he utilitzat de 20 cm perquè quedés alt, però pot fer-se en un de més gran sense problemes, només caldrà restar temps de cocció), hi repartim la mescla i fornegem durant uns 45-50 minuts.
Un cop fora del forn deixem refredar el cóc sobre una reixeta.

** Recepta adaptada de: Webos fritos