27 de setembre del 2015

Escòcia III: Edimburg (dia 2)

Destinem el matí del diumenge a visitar el Castell d'Edimburg, l'atracció més famosa de tota la ciutat. Aquesta antiga fortalesa està a sobre del Castle Rock, una roca d'origen volcànic, i domina l'horitzó de la ciutat. Dins del recinte del castell es poden visitar diferents edificis que alberguen exposicions i museus relacionats amb la seva història, així com sales que reprodueixen els usos que tenien en el seu origen.

A destacar com a curiositats: el One o'clock gun, un canyó que es dispara tots els dies (menys diumenge...) a la una en punt per tal que les escocesos puguin posar els seus rellotges en hora, i el cementiri de gossos, data del 1840 i és un homenatge a les mascotes que van servir a l'exèrcit durant la seva vida.






Cementiri de gossos de l'exèrcit.



Dinem per la zona del centre i a una mica abans de les 14h anem al punt de trobada del tour "gratuït" amb Sandemans, davant del Starbucks de High Street.

Aquests tours estan conduïts per guies que viuen a la ciutat tot i que el seu país de procedència és molt divers. Nosaltres vam fer-lo amb castellà amb en Borja, un noi de València resident a Edimburg. La idea d'aquesta empresa és oferir aquests visites de forma gratuïta i si n'estàs satisfet dones la voluntat al guia un cop s'ha acabat. L'experiència va ser genial, per a repetir, i si haguéssim estat més temps a Edimburg n'haguéssim fet alguna altra de les que ofereixen.

Vam fer una ruta de 3 hores pel centre sortint de la Plaça de l'Ajuntament on hi ha una estàtua d'un cavall amb orelles de porc. El motiu és que l'Ajuntament no pagava a l'escultor els diners previstos i aquest va decidir fer un petit canvi al projecte original. En aquesta plaça en Borja ens fa un breu repàs a la història del país i així podem comprendre com han arribat fins a la situació actual.


El cavall amb orelles de porc


Continuem la visita per la Royal Mile i tal com vam fer ahir, baixem per South Bridge, passem per davant de l'Elephant House i entrem al cementiri de Greyfriars. Aquí fem una bona parada per escoltar històries, llegendes i curiositats d'aquest lloc.

Comença a fer fresca i fem una parada de 15 minuts en un pub de Grassmarket, on tot i estar destemplats demanem una de les begudes típiques, la cervesa. Aquesta plaça, com més tard ens explicaran, es l'antiga plaça de mercat on també es feien les execucions públiques. Hi ha també força pubs, alguns d'ells molt coneguts, com el The Last Drop, on els que estaven a punt de morir complien la seva última voluntat en forma de beguda alcohòlica.




Realment petitó

Pedra que marca el lloc on es duien a terme les execucions públiques


Seguim direcció Victoria Street, un dels carrers més bonics d'Edimburg gràcies a les seves façanes de colors.. També té com a curiositat que un dels dos costats està edificat a més d'una alçada i té una terrassa peatonal superior. Aquí el guia ens fa recomanacions de locals econòmics i originals que hi ha per la zona. Diuen que J.K.Rowling es va inspirar en aquest carrer per crear el bulliciós carreró Diagon.


Encara que a la foto no ho sembli, el carrer és realment bonic


Continuem pujant fins arribar altre cop a la Royal Mile on fem parada davant de la St. Giles Cathedral i la Market Cross, lloc on originalment es trobaven els comerciants i on després i fins a l'actualitat es fa la lectura d'esdeveniments i proclames de forma tradicional, com per l'exemple el naixement dels nets de la reina d'Anglaterra.


Market Cross



També al costat pot veure's el cor de Midlothian, lloc on antigament hi havia situada la presó de la ciutat. A l'actualitat és tradició escopir-hi a sobre com a senyal de bona sort, però alerta! està prohibit a la resta d'Edimburg.




Acabem l'excursió davant de The Hub, l'antiga església reconvertida en les oficines de venda d'entrades del Festival d'Edimburg que també disposa d'una cafeteria ben original gràcies als vitralls de l'antic edifici.




Com que estem ben satisfets amb la visita paguem 10 lliures per persona, molt merescudes, i entrem a fer un cafè i una parada tècnica al lavabo abans de continuar amb el nostre objectiu d'arribar fins al final de la Royal Mile, on veiem per fora el Parlament Escocès de l'arquitecte català Enric Miralles i el Palau de Holyroodhouse.


Royal Mile amb les típiques cabines vermelles

Parlament Escocès
Palau de Holyroodhouse

Fem la tornada al B&B per Princess St., on passem per davant l'imponent Hotel Balmoral de 5* i icona de la ciutat i del monument a Scott.


Hotel Balmoral
Scott's Monument

Tot i ser diumenge hi ha botigues obertes, així que acabem de passar la tarda comprant uns quants records i mirant aparadors, alguns amb eslògans tan suggerents com aquest...


Five (not fifty) shades of Grey ;-)

A la següent  entrega ens aventurem amb la conducció pel carril esquerre i posem rumb a les Highlands!

Següent etapa: Escòcia IV: Edimburg - Ballater

6 comentaris:

  1. ¡Qué bonito es Edimburgo! ¡y las Highlands! ¡Qué viaje más genial! Yo lo hice hace ya unos años con mi marido y me fascinó ^_^

    ResponElimina
  2. Quines ganes de visitar Escòcia, em sembla una destinació molt interessant i no gens lluny. A veure si aquest any sortim una mica :o)
    Petons i bona setmana
    Palmira

    ResponElimina
  3. Ostres...quin records...Una visita genial...A mi el Parlament em va entusiasmar...i té l'al·licient del simbolisme que és obra d'un genial català, que ens va deixar massa jove!!! Petonarros!

    ResponElimina
  4. Ohhh quins bons records, i quin viatge més maco!! Tot i que Edimburg em va agradar molt em quedo amb les Highlands. Per cert tens unes fotos molt xules Eva, felicitats! M'agafen ganes de tornar-hi!
    Petonsssss
    Anna

    ResponElimina
  5. Vaig poder anar un cap de setmana a Edimburg i se'm va fer massa curt! Espero algun dia poder visitar l'illa! Quines fotos més maques, Eva! Un petonet!

    ResponElimina