Com cada dia des que vam marxar d'Edimburg toca tancar altre cop les maletes, fer un esmorzar força complert i pujar al cotxe, aquest cop direcció l'Illa d'Skye, una de les parts més esperades del viatge. Quan l'estava organitzant vaig decidir fer-hi dues nits per poder tenir dos dies sencers per visitar-la, i no em vaig equivocar pas, fins i tot més que ens haguéssim quedat...
Durant el trajecte comencem a veure uns paisatges i uns llacs que ens deixen al·lucinats, i que al contrari del Loch Ness i el Loch Lommond no surten pas a cap guia de viatges.
Primera parada...
Segona parada...
Tercera parada...
Veiem un cèrvol a peu de carretera, així que... quarta parada!
Cinquena parada...
I després de totes aquestes parades en només 78 km arribem per fi al primer objectiu d'avui, el Castell d'Eilean Donan, a l'entrada del Loch Duich, al costat del poble de Dornie.
És el castell més emblemàtic d'Escòcia, il·lustra des de postals a caixes de galetes i també ha aparegut a moltes pel·lícules, entre elles Els immortals.
Fem unes quantes fotografies i conduïm els escassos 14 km que ens separen de Kyle of Lochalsh on agafem el Skye Bridge, un pont de 2 km construït el 1995 que uneix l'illa amb terra ferma.
L'Illa d'Skye té 80 km de longitut i no supera els 8 km d'ample en cap punt de la seva geografia. És l'illa més gran de les Hèbrides Interiors i la segona més gran d'Escòcia, amb un clima canviant i molt fred a l'hivern que realment fa que la vida a l'illa sigui molt dura. En els dos dies que vam estar-hi vam poder experimentar aquest clima canviant un parell de vegades, però tot i això vam tenir molta sort amb la temperatura i vam poder gaudir d'aquesta illa màgica.
La carretera principal de l'illa, l'A87, ens porta a Broadford, on hi ha el súper més gran de l'illa on comprem uns sandvitxos, fruita i llaminadures per passar el dia, ja que avui el destinem a la península de Trotternish.
Seguim fins a Sligachan, on parem a fotografiar el pont que creua el riu que porta el mateix nom. Des d'aquí hi ha unes vistes fantàstiques a les Cuillins Hills, unes serralades que s'eleven des del mar fins a gairebé 1000 metres d'altitud.
 |
| Riu Sligachan i al fons les Cuillin Hills |
Continuem direcció Portree, la minúscula capital de l'illa on dormirem les dues següents nits. Com que és massa aviat per fer el check-in al B&B decidim continuar. Agafem l'A855, la carretera que voreja tota península de Trotternish, que completarem durant el que queda de dia.
Aquesta península és al nord de l'illa. és la part més salvatge i despoblada, on l'empremta de la tradició gaèlica es fa més evident i on els paisatges i les formacions rocoses aconsegueixen deixar-te sense paraules. Això, és clar, si la boira no fa acte de presència i ho esborra tot en qüestió de minuts...
 |
| Mapa de la península de Trotternish |
Poc després parem a fer el nostre dinar de pícnic en un entorn fantàstic, amb vistes a les illes de Rona i Raasay.
Una mica més al nord fem una parada a An Cailc ja que veiem un aparcament a peu de carretera ple de cotxes. Només caminant uns minuts arribem a uns penya-segats amb vistes a una platja on hi ha un dipòsit de diatomita, un tipus de roca sedimentària que es troba en aquella zona. Si us hi fixeu està ple d'ovelles blanques pasturant ben a prop de la platja!
 |
| Veieu les ovelles? |
Seguim fins el mirador amb vistes al Kilt Rock i a les Mealt Falls. El Kilt Rock és una formació rocosa que cau al mar i que recorda els plecs de la famosa faldilla escocesa, el kilt.
Us en recordeu que us he avisat els canvis sobtats de temps? Doncs aquí tenim el primer... en qüestió de minuts ha aparegut la boira que ens tapa part del Kilt Rock... tot i això, li dóna un aire misteriós que ens encanta!
 |
| Mealt Falls i al fons el Kilt Rock |
Molt a prop tenim Staffin, un poblet petit amb una badia preciosa, amb ovelletes per tot arreu.
Estem pràcticament a la part més al nord de l'illa i aquí comença la nostra experiència al volant per una carretera sinuosa i estreta plena de passing places, eixamplaments de la carretera on has de parar-te per deixar passar els vehicles que venen de cara.
Passem just al costat del Quiraing, una de les formacions rocoses més destacades d'Skye.
I arribem a Kilmuir on parem a l'Skye Museum of Island Life per visitar-lo. És un conjunt de set cases negres amb teulades de palla, reconstruïdes per simular un antic municipi insular. Les cases estan gairebé com es trobaven quan aquest poble encara estava habitat a finals del 1950.
A la casa que fa les funcions de taquilla i botiga vam aprofitar per comprar unes arracades de plata amb disseny celta que ja havíem vist a Edimburg i que curiosament són més barates en aquest racó remot d'Escòcia.
Darrere del museu hi ha el Kilmuir Cemetery, on hi ha la tomba de Flora MacDonald, l'heroïna escocesa que va ajudar Bonnie Prince Charlie a escapar-se de les forces hannoverianes després de la seva derrota a Culloden.
Decidim tornar directament a Portree via Uig, per poder registar-nos al B&B i donar una volta per la petita capital.
Oh!! parada d'emergència, per fi hem vist les nostres primeres vaques escoceses o com ells dirien, unes coos /kus/ ;)
Arribem al nostre allotjament per les dues següents nits, el Conusg B&B. L'edifici va ser construït el 1883 per als cavalls i carruatges de la família MacDonald i cap al 1960 va reconvertir-se en casa familiar.
Està situat a les afores, a la part alta d'un turó, i en escassos 5 minuts caminant arribes al centre.
La localització és perfecta per evitar haver d'aparcar el cotxe al centre i a més la propietàri, l'Elaine, és una amfitriona molt amable i amb moltes recomanacions de visites que vam seguir i que ens van encantar.
La nostra habitació era la part destinada als antics estables.
Aprofitem que encara tenim un parell d'hores de llum per donar un tomb per Portree, el poble més gran de l'illa amb una població de 1920 habitants. No hi ha massa ambient i molts restaurants i botigues estan tancats, com ens va passar a Ballater, suposem que és per l'epoca de l'any en què estem.
Com que aviat ho tenim tot vist, aprofitem per anar a fer una cerveseta en un pub, com a curiositat comentar que al lloc on vam anar abans de les 18h no serveixen alcohol, i vam esperar-nos deu minuts perquè ho fossin i poguéssim prendre unes beers.
Següent etapa: Escòcia VII: Illa d'Skye
Quines fotos!! Aquests paisatges són preciosos, estic segura que és un viatje que farem aviat!
ResponEliminaPetons
Palmira