Esmorzem tranquil·lament mentre fullegem algun dels molts llibres sobre l'illa que hi ha a la sala comú. L'Elaine ens en recomana un de petit de rutes a peu per conèixer indrets especials i ens en destaca algunes. Insisteix en que ens l'emportem així que el posem a la motxilla i ens fiquem en marxa direcció Neist Point, un promontori espectacular que entra al mar i acull un far que actualment és un Bed & Breakfast.
No està gaire ben indicat i ens costa una mica trobar la carretera súper estreta que ens hi portarà a partir del poble de Glendale. És un lloc màgic que com podeu veure a les fotos, està subjecte als canvis climàtics sobtats... vam arribar a l'aparcament amb un cel força clar, i en qüestió dels 5 minuts que vam tardar a arribar a la part de dalt la misty va fer acte de presència i l'ambient es va tornar força tenebrós.
Després de l'èxit d'aquesta primera parada fiquem rumb a Dunvegan, on hi ha el famós Dunvegan Castle del clan McLeod, que encara avui dia és la seva seu.
Sembla que el temps torna a millorar per moments i la boira va desapareixent.
Com que no tenim intenció de visitar el castell per dins intentem veure'l per fora però és impossible... més tard sense buscar-lo aconseguirem veure'l la mar de bé ;)
Fa fresqueta, així que parem a una cafeteria amb vistes al Dunvegan Loch a prendre alguna cosa calenta acompanyada d'un tros de Victoria Sponge, un clàssic del Regne Unit en general.
Repassant el llibre veiem que hi ha una ruta que comença just davant de la cafeteria, on hi ha l'església nova. La Dunvegan two churches walk és una ruta circular d'uns 3km que es fa en aproximadament 1h i que enllaça les dues esglésies a través de diferents etapes amb paisatges molts heterogenis. Acaba a l'església vella, en ruïnes, envoltada d'un cementiri amb unes vistes fantàstiques.
Un cop acabada la caminada i veient que ja és migdia aprofitem per dinar un fish & chips en una terrassa d'un local del poble. Les racions són una exageració però ens el fan al moment i està molt bo.
Després de dinar toca la següent ruta, recomanada per l'Elaine. A només 5 milles de Dunvegan a través de la carretera secundària que hi ha passada l'entrada al castell s'arriba a les Claigan Coral Beaches, unes platges d'un blanc encegador formades pels exosquelets descolorits de les algues coral·lines maerl.
Però abans... ens adonem que des d'aquesta carretera hi ha una vista genial del Dunvegan Castle i el llac que l'envolta, almenys no podrem dir que no l'hem vist!
La passejada fins a les platges de coral és fàcil i val la pena fer-la. És un lloc molt tranquil, no surt a les guies de viatge i només ens vam trobar gent (poca) que ens va semblar del país, sobretot passejant amb gossos.
Al fons, una de les Coral Beaches |
I com que la cosa avui va de passejades, i encara és aviat, decidim anar cap al sud a conèixer la badia de Talisker i ja que hi som, passem per davant de la única destil·leria de l'illa que porta el mateix nom i està ubicada al poble de Carbost (i no a Talisker).
A 6 km de Carbost la Talisker Bay és la ruta d'una hora i uns 3'5 km que ens porta des de l'aparcament fins a peu de platja. És un indret força remot on només ens creuem amb dos parelles més. Al final del camí s'obre la badia com si fos una postal, ha de ser genial ser-hi a l'hora de la sortida o posta del sol.
Tornem per la mateixa carretera estreta i amb vistes a una serralada que no ens atrevim a batejar del cert però que podrien ser les Cuillin.
Acabem la jornada força cansats, hem aprofitat el dia i tornem a Portree per acabar el dia prenent una merescuda cervesa al mateix pub d'ahir. Aviat a dormir que demà ens toca matinar per agafar el ferri i acomiadar-nos d'aquesta illa que esperem poder tornar a visitar.
Següent etapa: Escòcia VIII: Portree-Balloch
m'ha encantat seguir les etapes del vostre viatje! Es un lloc que sempre ha fet somiar el meu marit però amb la nena estem esperant que es faci una mica més gran per poder caminar tant !!! I gaudir de llocs i vistes increïbles!!! Gràcies per compartir!
ResponEliminaPetons
Palmira
Eva...naltros també vam menjar fish and chips a la tenebrosa, misteriosa i màgica illa d'Skye...aquesta ruta teva m'està fent venir al cap un munt de records!!! Petonarros guapíssima!!! Per cert, avui he publicat una entrada sobre la brinner trobada...m'ho vaig passar genial redactant-la i recordant les peripècies pel Mercat de la Vall d'Hebrón!!!
ResponEliminaQuines fotos més maques, segur que va ser molt romàntic passejar per aquests llocs amb poca gent.
ResponEliminaPetons.
que bonic!! de tot anglaterra, Escòcia és el país que em falta visitar! ha de ser tant maco...les fotos no tenen paraules! petons
ResponEliminaQuines ganes em fas venir de passejar per aquelles contrades! I a més fer-lo al teu ritme, descobrint petits racons i podent admirar paisatges anant a peu! Nosaltres vam fer quelcom semblant quan vam estar a Irlanda, i sempre penso en tornar-hi! Petonets!
ResponEliminaMolt ben redactat, paréis que hi he estar jo de viatge. M'has fet ganes d'anar-hi. Esper que tot el viatge fos igual d'agradable. Muaks
ResponEliminaQue macoooooo. Llegint tot això encara em vénen més ganes de tornar-hi Eva. Quina sort!!
ResponEliminaPetonets
Anna