27 de febrer del 2015

Samfaina

Fa mesos que tinc pendent de publicar aquest bàsic de la cuina catalana, però entre una cosa i una altra s'ha anat quedant pendent. La samfaina s'acostuma a fer a l'estiu, quan els horts donen bons vegetals. Jo aquest any la vaig fer al novembre... va fer tan bon temps que recordo que el dia de Tots Sants (en màniga curta!) vam anar a l'hort del sogre i vam omplir un parell de cabassos amb verdures, així que vaig aprofitar per fer-la i ara puc gaudir-ne sense gens de feina.

Hi ha moltes variants de samfaina, partint d'una base de ceba, pebrot i tomàquet. I les quantitats també són al gust segons el què més us agradi o tingueu.




Ingredients:
albergínies
pebrots vermells
pebrots verds
cebes
carabassons
alls
sal, sucre
pimentó vermell de la Vera (opcional)

Passos a seguir:
Netegem bé totes les verdures menys els tomàquets i les tallem a trossets de mida similar, eliminant les llavors i peduncles. Jo no he pelat ni l'albergínia ni el carabassó, però podeu fer-ho.

En una paella o cassola gran (que ens hi pugui caber tots els ingredients a la vegada) fiquem un bon raig d'oli d'oliva i quan s'hagi escalfat hi fiquem totes les verdures a la vegada, uns minuts a foc fort i després el baixem i les anem sofregint durant uns 10-15 minuts, remenant de tant en tant, fins que perdin volum. Salem tota la mescla i hi afegim els tomàquets pelats i triturats, una mica de sucre per compensar l'acidesa i, opcionalment, una mica de pimentó vermell de la Vera que li dóna un toc boníssim.

Coem a foc baix durant uns 20-25 minuts, fins que quedi una mescla melosa i sense massa líquid.

Si voleu fer-ne conserva, ompliu pots esterilitzats amb la mescla en calent i bulliu-los durant 30 minuts coberts d'aigua o bé deixeu-los refredar del tot col·locats del revés. Agraireu tenir-ne al rebost perquè a més de deliciosa us pot arreglar un dinar o sopar en molt poca estona.

I vosaltres, en quines receptes l'utilitzeu?



9 comentaris:

  1. És un clàssic però dels que sempre va bé recordar les receptes per qui estàn aprenent a cuinar!
    Bon cap de setmana,
    Palmira

    ResponElimina
  2. No veas lo que estoy avanzando con el catalán, ya casi ni me hace falta traducir, jejejeje
    Tiene muy buena pinta. Un platazo, sano y rico, no hay nada mejor.
    Besos y buen fin de semana!!!

    ResponElimina
  3. Serveix per acompanyar molts plats, entre ells uns ous ferrats amb un bon pa.
    Jo en vaig fer a l'estiu i quasi no em queda.
    Petons.

    ResponElimina
  4. Trobo molt bé que també es publiquin receptes clàssiques, perquè fer memòria de tant en tant de la nostra cuina també és un bon exercici, i en aquest cas, molt saludable! un petonet!

    ResponElimina
  5. La palabra samfaina la había escuchado en Colombia y no sabía que se refería a un pisto, hay que ver como viajan las palabras y adquieren otros usos. La samfaina tiene un pinta deliciosa, me la comería con una buena tostada umm...

    ResponElimina
  6. Que buena que se ve :-))
    Un saludito

    ResponElimina

  7. Eva; Un clàssic que no s'ha de deixar perdre i si tu tens aquesta facilitat per poder-ne gaudir tot l'any, encara amb mes raó per gaudir-ne encara mes.
    Salutacions Eva¡¡ :O)

    ResponElimina
  8. Una samfaina va sempre bé per acompanyar qualsevol cosa, però amb un bacallà o una senzilla truita li senta de meravella!

    ResponElimina
  9. Què bona aquesta samfaina teva Eva! A casa la fem mega senzilla (gustos de la sra. Pumuky...), només amb pebrot verd, pebrot vermell i ceba, però sempre que puc li 'enxufo' algun ingredient més, jeje!
    La propera, amb carbassó i albergínia, com aquesta!

    Petons!

    ResponElimina