La Templanza és la 3a novel·la de María Dueñas, que va donar-se a conèixer amb l'exitosa història El tiempo entre costuras, adaptada posteriorment com a mini sèrie televisiva. Aquesta primera novel·la em va agradar força, i per tant no vaig dubtar a llegir-me la segona, Misión olvido, quan va sortir. La vaig trobar una mica justeta i això em va fer dubtar si agafar o no aquesta tercera. Al final, però, vaig agafar-la i m'ha fet passar unes bones estones.
La Templanza és el nom d'una bodega de Jerez, ciutat on es desenvolupa la major part d'aquesta història que té com a protagonista principal en Mauro Larrea, un espanyol que va emigrar a Mèxic amb els seus fills per guanyar-se la vida com a miner, i on va aconseguir fer fortuna. Passats molts anys, però, la situació se li complica per decisions desafortunades i retorna al seu país de naixement per intentar canalitzar la seva vida.
Soledad Montalvo és la protagonista femenina de la història. Casada amb un marxant de vins londinenc es creua a la vida de'n Mauro i l'arrossega de forma magnètica a tot un seguit d'esdeveniments que trastocaran les seves intencions.
Com diu la contraportada... de la joven república mexicana a la radiante Habana colonial; de las Antillas al Jerez de la segunda mitad del XIX, cuando el comercio de vinos con Inglaterra convirtió la ciudad andaluza en un enclave cosmopolita y legendario. Por todos estos escenarios transita La Templanza, una novela que habla de glorias y derrotas, de minas de plata, intrigas de familia, viñas, bodegas y ciudades soberbias cuyo esplendor se desvaneció en el tiempo.
Algú l'ha llegida? Què us ha semblat?
Encara no l'he llegit tot i que la tinc entre les meves novel.les pendents... m'agrada molt l'ambientació de tiupus colonial, sempre m'ha fet somiar :o)
ResponEliminaA veure si trobo temps aviat per llegir-la!
Petons
Palmira
Tindré que fer cas de la teva recomenació i buscar el llibre per llegir-lo.
ResponEliminaPetons.
La veritat és que amb escriptores que han tingut un gran èxit, després vas amb el recel que les següents obres no estaran a l'alçada de la primera, però, com Palmira, m'encanten els llibres ambientats en l'època colonial. M'animaré a llegir-lo. Un petonet!
ResponEliminaL'he llegit i a mi em va deixar ni freda ni calenta. En alguns moments em vaig perdre entre els personatges, però la història de fons és interessant. Suposo que mereix una segona lectura.
ResponEliminaA mi em va encantar El tiempo entre costuras...però no em vaig llegir el segon perquè la crítica no era bona. Potser perquè el primer llibre va deixar el llistó molt alt...Ja veuré si me' l llegeixo. Ara tinc en reserva Un jardin en el norte del Boris Izaguirre diuen que és molt bo i que escriu molt bé. Parla d' un personatge de Tetuán que surt a El tiempo entre costuras.....tic, tac, tic tac...
ResponEliminaCristina, el del Boris Izaguirre és boníssim! Parla de la Rosalinda Fox, i en qualsevol moment esperes que apareixi la Sira del Tiempo entre costuras
ResponEliminaM'apunto la recomanació del Boris Izaguirre, bé, ja me l'he reservat! Se m'està acumulant la feina, però de cara a l'estiu que tinc més temps intentaré fer net. Espero més recomanacions vostres ;)
ResponEliminaJo no he llegit misión olvido, respecte la q, a més, em van explicar aguna història sobre plagi, però el tiempo entrecosturas em va agradar molt...i ara m'has engrescat amb la templanza...o sigui q aq fi de miro de pillar-la.. Petons!!!!
ResponEliminaGràcies per la recomanació, El tiempo entre costuras em va agradar molt. Ara estic bastant enfeinada amb la trilogia de Sarah Lark, aprofito per recomanar-la. Em reservo el llibre per a les vacances!
ResponEliminaUna abraçada, Eva!!