Carabassa a la planxa amb ceba caramelitzada i gorgonzola

Quan vaig veure la foto d'aquest plat no vaig tardar ni dos dies a fer la recepta a casa. El resultat és una tapa original i amb un contrast de sabors que són una delícia!

A més així cuino la carabassa d'alguna manera diferent a la tradicional crema de carabassa que faig tant sovint ara que comença a fer fred.

Ingredients:
6 rodanxes de carabasa (d'uns 5 mm d'ample)
1 ceba gran
sucre
3 anous
formatge gorgonzola
nata o llet evaporada
sal, oli

Passos a seguir:
Tallem a la ceba a llunes i la fiquem en una paella amb un rajolí d'oli a foc fluix. Quan ja comenci a estar transparent hi afegim mitja cullerada de sucre perquè caramelitzi. Reservem.
En un cassó hi fiquem el formatge gorgonzola i una mica de nata o llet evaporada. Escalfem i remenem fins que el formatge es fongui i s'integri en una salsa. Reservem.
Fem la carabassa a la planxa, uns 3-4 minuts per cada costat.
Per emplatar fiquem les rodanxes de carabassa, repartim la ceba per sobre, fiquem una mica de salsa de formatge i decorem amb mitja anou.

Què? no us vénen ganes de provar-la ja? Nosaltres repetirem segur!

L'original l'he vista a: Anita cocinitas.

Primavera, estiu, etcètera {novel·la}

Primavera, estiu, etcètera és la primera novel·la de Marta Rojals, una arquitecta nascuda a la Palma d'Ebre que actualment es dedica a la traducció i a l'edició.

Uns dels trets que més defineix aquesta novel·la és que està escrita utilitzant la variant dialectal de la zona de l'Ebre, i a més, la narració és molt fresca i quotidiana.

La història està protagonitzada per l'Èlia, entre altres, i narra des de la seva adolescència en un poble que no arriba als 200 habitants fins a la seva vida actual com a arquitecta a Barcelona. Es parla d'amistat, d'amor, de feina, de família, de crisi... resumint, del procés de fer-se gran, i de com es compleixen els somnis o com no s'arriba mai al lloc on a un li agradaria estar.

M'he llegit les 365 pàgines en quatre dies, amb això ja us ho dic tot, perquè cada capítol em deixava amb ganes de més i perquè en realitat és una història de ficció que podria ser ben real.

I a vosaltres, quin tipus d'històries us agraden més?

Compota de poma

Per a fer un pastís que aviat us ensenyaré necessitava compota de poma i com que a casa sempre en tenim, de pomes, em vaig animar a fer-la jo mateixa.

Us pot servir bé per prendre-la per postres, per utilitzar-la en elaboracions dolces o per acompanyar la carn.

Ingredients:
1 kg de pomes
1 cullerada sopera de sucre morè
150 ml d'aigua

Passos a seguir:
Pelem i tallem les pomes a trossos del mateix tamany. Fiquem l'aigua, el sucre i les pomes en una cassola i ho fem bullir a foc suau durant uns 25 minuts. Els últims minuts anem remenant i vigilant que no s'enganxi.
Ho triturem amb el minipimer i ja la tenim llesta.

En breu us ensenyo per a què l'he utilitzada! Feliç final de diumenge!

Galetes d'avena, xocolata i nous

Ahir us vaig compartir al facebook un enllaç amb varis motius per començar a introduir l'avena a la dieta, així avui us porto unes galetes que són una delícia i que a més són molt i molt fàcils de fer.

Al blog també podeu trobar-hi unes altes galetes d'avena, unes croquetes d'avena i les chokladbollar, unes boletes d'avena, xocolata i coco per llepar-se els dits! Ja teniu més idees per, a por a poc, incorporar aquest superaliment com a ingredient habitual de les vostres receptes.

Ingredients:
1 ou
125 gr d'oli de girasol o d'oliva suau
50 gr de sucre blanc
50 gr de sucre morè
1 c/p d'extracte de vainilla
1/2 c/p de canyella en pols
1/2 c/p de sal
85 gr de farina
1/2 cullerada de llevat químic (tipus Royal)
100 gr de flocs d'avena
50 gr de nous pelades i trossejades ben petites
50 gr de perles de xocolata
lacasitos per decorar

c/p = cullerada petita (cafè)

Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 180º.
En un bol hi posem l'ou, l'oli, el sucre, la sal, la canyella i la vainilla i ho mesclem bé amb un batedor manual, una cullera o amb les mans fins que estigui tot ben integrat.
Afegim a aquesta barreja la farina, el llevat, els flocs d'avena, les nous i la xocolata. Ho mesclem bé amb una cullera.
Folrem dues safates de forn. Amb les mans humides agafem porcions de massa i en fem boles de la mida d'una nou. Les fiquem sobre la safata, una mica separades entre sí, i les aixafem una mica amb els dits.
Les decorem amb lacasitos i les fornegem durant 16 minuts aproximadament. Quan estiguin daurades les traiem del forn i les deixem sobre la safata durant 5 minuts abans de moure-les.

Una recepta ben fàcil ideal per a fer-la amb els més petits de casa, ja que no fa falta cap estri elèctric i a més la decoració amb lacasitos de colors agrada, oi??

Crestes d'escalivada i formatge

Aquest mes la proposta de Memòries d'una cuinera és l'escalivada. Al blog podeu trobar-hi tant la recepta de l'escalivada com uns ous farcits d'escalivada ideals per als dies de calor, però tot i tenir la participació assegurada avui m'he inspirat i he fet unes crestes per aprofitar un paquet d'obleas (la traducció de google al català és hòsties...) que tenia obert.

El resultat ens ha encantat i per tant el repetirem!

Ingredients (16 unitats):
1 paquet d'obleas de La Cocinera
1/2 pebrot escalivat
1/2 albergínia escalivada
1/2 ceba gran o 1 de petita
scamorza affumicata o mozzarella (jo he utilitzat scamorza i el toc fumat és genial, si el trobeu proveu-lo!)

per pintar-les: llet o ou
per decorar-les (opcional): llavors de rosella, o de sèsam...

Passos a seguir:
Tallem la ceba ben petita i la sofregim en una paella a foc lent fins que trasnparenti. La fiquem en un bol i hi afegim el pebrot i l'albergínia també trossetas. Salpebrem al gust.
Farcim les crestes amb una cullerada d'aquesta mescla, fiquem una mica de formatge a sobre i tanquem fent pressió amb una forquilla perquè no se'ns escapi el farciment al coure-les. Les pintem amb la llet o l'ou i les decorem amb les llavors de rosella.

Les fornegem a 180º durant uns 20 minuts i ja les tenim llestes.

 

Què bé que surten a vegades les improvisacions, oi? però només a vegades! ;)

Ho han fet...

Judith

Trilogia "The Century" {novel·les}

Ja fa unes setmanes que vaig acabar el tercer llibre de la trilogia The Century de Ken Follett, i no puc més que recomanar-vos la seva lectura. Aquestes tres novel·les estan ambientades al segle passat, i cadascuna d'elles narra els aconteixements històrics d'un moment concret a través de vàries famílies de diferents nacionalitats.

El primer títol és La caiguda dels gegants, que ambientada a principis del segle XX centra la seva narració en la I Guerra Mundial, la Revolució Russa i la lluita pel sufragi universal al Regne Unit. L'acció transcorre concretament entre el 1911 i el 1924 i es barregen personatges històrics amb altres de ficció.

La segona part és titula L'hivern del món i narra la història dels mateixos personatges entre els anys 1933 i 1949, agafant com a teló de fons la II Guerra Mundial i tot el que va comportar a països com Estats Units, Anglaterra, França, Alemanya i Rússia, les pàtries de les famílies protagonistes.

La tercera part, publicada el passat 16 de setembre, tanca aquesta trilogia. El títol és El llindar de l'eternitat i és la part més contemporània de la sèrie, ja que engloba dels dels anys 60 fins a l'actualitat. Repassa i narra els esdeveniments polítics i socials d'aquest anys a través de les 5 mateixes famílies que han aparegut als altres volums: el segregacionisme racial i els moviments pels drets civils als Estats Units,  la construcció del mur de Berlin a Alemanya, la Guerra Freda entre la Unió Soviètica i els Estats Units, la crisi dels míssils a Cuba, etc.

M'imagino que molts de vosaltres haureu llegit alguna cosa de Ken Follett, Els Pilars de la terra, potser? Si és que si espero que us quedéssiu amb ganes de llegir més novel·les escrites per la mateixa mà, i si és que no... doncs espero que us animeu i en llegiu alguna cosa. Aquesta trilogia té en total més de 3000 pàgines, però la veritat és que n'he gaudit moltíssim.

He llegit que els drets de la trilogia els ha comprat Sony per fer-ne una adaptació com a minisèrie televisiva, a veure si hi ha sort i el projecte veu la llum!

Chokladbollar {Suècia}

Aquest mes he estat l'afortunada d'escollir el destí del repte #reposterasporeuropa, i he decidit que ens n'anem a Suècia!

Només quatre apunts curiosos sobre aquest país: és el tercer país més gran en extensió de la Unió Europea, té una densitat de només 20 habitants per quilòmetre quadrat, és la mare de la súper addictiva Ikea i la seva llengua, el suec, és totalment incomprensible!!

I com que sóc bibliotecària no puc deixar d'anomenar alguns dels escriptors suecs més llegits a l'actualitat: Mari Jungstedt, Camilla Läckberg, Stieg Larsson i l'arxiconegut Henning Mankell. Heu llegit algun d'aquests autors?

I passant al dolç... els suecs són grans aficionats als pastissos i postres i en tenen una gran varietat. Al blog ja hi tinc publicats uns panets dolços anomenats semlor, i ara m'he decidit per un dolç que acostumen a prendre acompanyant el cafè, unes chokladbollar o boletes de xocolata.

Em va cridar l'atenció que es fessin amb avena i que fossin extremadament senzilles de fer. El resultat m'ha semblat boníssim, unes mossegades amb un sabor a xocolata i cafè i un toc semicruixent aportat pel cereal. Jo de vosaltres les faria i jutjaria en primera persona, només necessiteu 20 minutets ;)

Ingredients (20 boletes):
100 gr de flocs d'avena (jo integrals)
75 gr de mantega a temperatura ambient
3 cullerades grans de cacau en pols (pur, sense sucre)
50 gr de sucre morè
1 cullerada gran de cafè (que estigui fred)
1 cullerada petita d'essència de vainilla
2 cullerades grans de llet
coco ratllat per arrebossar

Passos a seguir:
Fiquem la mantega, el sucre i el cafè en un bol, i amb una cullera els mesclem. Hi afegim la resta d'ingredients i els integrem. Podem fer directament les boletes o deixar la massa a la nevera perquè agafi cos. Jo vaig deixar-la uns 20 minuts i em va quedar força dura i ideal per a donar-li forma.
Formem les boletes i les arrebossem amb el coco.
Les deixem a la nevera durant almenys un parell d'hores. Podem servir-les directament en fred o deixar-les a temperatura ambient.

Què us han semblat? més fàcils impossibles, oi? i si teniu petits per casa estaran encantats d'ajudar-vos ;).
Ja tinc ganes de saber el següent destí, li he agafat gustillo a això de viatjar i cuinar cada mes...