Cinque Terre II: Vernazza, Corniglia i Manarola

Etapa anterior: Cinque Terre I: Monterosso i Riomaggiore

Diumenge 5: La Spezia - Vernazza - Corniglia - Manarola - La Spezia

Ens llevem, dutxem i arreglem i a les 9h marxem direcció l'estació de trens. Esmorzem allà i la Marta i jo provem un parell de pastes típiques:

Mela e miele (Poma i mel)

Sfogliatella

Després d'esmorzar anem a l'oficina d'informació turística de les Cinque Terre, que està la mateixa estació, i comprem la Cinque Terre Card d'un dia per poder moure'ns amb llibertat. A més avui agafarem un total de 4 trens, així que ens surt a compte.

Agafem el següent tren direcció Vernazza, el meu poble preferit de les Cinque Terre. És petit, colorit i comerços i restaurants molt cuidats. Sortim de l'estació i només baixar les escales ja estàs al carrer principal que va directament al mar.

Ens ho prenem amb calma i entrem a força botigues. Després pugem fins al Castello Doria (1'5€), des d'on hi ha unes vistes genials.

Castello Doria

Baixem i donem un tomb per la plaça i per l'espigó per poder fer la fotografia des del mar.

Tornem a la plaça on hi ha la Chiesa di Santa Margherita di Antiochia, però no podem entrar perquè estan fent missa, així que rematem la visita al poble començant el sender que l'uneix amb Monterosso al Mare, per tal d'obtenir la fotografia de postal que hem vist sempre de Vernazza. Us he de dir que la pujada és una mica dura i que fa falta anar ben calçat. Mireu quina vista!

Al baixar, al carrer súper estret paral·lel al principal veig aquest punt de bookcrossing que em fa molta gràcia, sens dubte és un molt bon lloc per parar a recuperar forces mentre fulleges un llibre.

Donem per liquidada la visita i tornem a l'estació per agafar poc després el tren que ens portarà a Corniglia, el poble central de les Cinque Terre. Corniglia està literalment penjat dalt d'un penya-segat i arribar a dalt vol dir pujar 377 escales! també hi ha l'alternativa de l'autocar, però nosaltres que som molt valentes decidim anar per les escales a les 12'30h del migida, amb un sol de justícia.

Superada aquesta prova decidim buscar directament un lloc per dinar, hidratar-nos i descansar, així que quan veiem que una parella s'aixeca d'una taula petitona en un carrer súper estret ens la fem nostra i resulta que encertem. Dinem de meravella! unes piadine i un entrepà amb pa de focaccia i un pastís de poma. Més tard farem un gelat, que ja us he ficat a la fotografia ;-).

Quan ja estem ben descansades anem a donar un tomb pel poble.

 

I decidim baixar cap al mar... que resulta que està molt i molt avall. No hi arribem entre altres coses perquè veiem que no és una platja on puguem descansar i ficar els peus a l'aigua, sinó unes roques des de les quals la gent es tira a l'aigua directament.

Això és la platgeta ;)

Tornem cap a les escales i l'estació per agafar el següent tren cap a Manarola, l'últim poble que ens falta per visitar. Fa molta calor i el tren es retarda més de mitja hora, així que aguantem com podem sota el sol envoltants cada cop de més i més gent. Després d'aquest moment crític arriba el tren i en uns minuts arribem al nostre destí.

Manarola, pel meu gust, és més bonic veure'l des de fora que per dins, tot i això trobem racons d'allò més bonics.

Manarola des de fora, preciosa

 

Sender que l'uneix amb Corniglia

Una altra font amb abeurador per a gossos!

Després de passejar-nos pel poble ens asseiem a berenar, ens ho agafem amb tantes ganes que ni foto no va donar temps a fer... i decidim marxar cap a La Spezia per passar per l'hotel a refrescar-nos i sortir a donar un tomb i a sopar a la ciutat que ens allotja.

Cap allà les 20h ja estem dutxades i arreglades i passegem cap al centre, que està a uns 10 minuts caminant. Creuem tota la zona comercial, que és peatonal, i arribem fins al passeig marítim. Se'ns fa fosc i decidim buscar un lloc per sopar, que trobem ben aviat en una plaça propera. Ens asseiem a la terrassa del restaurant Pepe Nero (Via Calatafimi, 36) i demanem al camarer que ens recomani unes pizzes i una amanida, un gran encert!

Pizza amb prosciutto, rucola e burrata

Pizza bianca de prosciutto e pomodori

Insalata mista con mozzarella

Ho acompanyem amb una ampolla de vi Cinque Terre, una pannacotta amb caramel i un xupito de limoncino (tot 60'50€). Com veieu fem un complert per a celebrar la nostra última nit ;)

Quan acabem anem directes cap a l'hotel.

Dilluns 6: La Spezia - Pisa - Girona

Ens aixequem, fem la maleta i anem a l'estació a esmorzar, un ritual d'aquests tres dies. Poc més tard de les 10h agafem el tren que ens portarà a Pisa, on arribem al cap d'una hora i quart de viatge. Deixem les maletes a la consigna de l'estació i anem a l'estació d'informació turística de la Piazza Vittorio Emanuele. Per aconseguir un mapa força cutre et fan pagar 50 cts..., però el necessitem per aprofitar les 6 hores que estarem a la ciutat.

El primer que busquem és la famosa Pizza dei Miracoli, on la Marta i jo havíem estat fa molts anys al viatge de 3r de BUP. Tot i això, les tres repetim les típiques fotografies aguantant la torre, amb la torre per corona, etc. La veritat és que tot el conjunt arquitectònic impressiona, i a més està molt cuidat i net.

Després anem a fer el vermut per aprofitar i anar al lavabo. Demanem un parell d'spritz, que jo ja havia provat a Venècia, i un vi, i gaudim d'una estona de relax.

Després ens agafem unes piadine i dinem assegudes a l'herba als peus del baptisteri.

I a continuar visitant el casc antic, la Piazza dei Cavalieri, la torre dell 'Orologio, etc, fins a arribar al riu Arno. La veritat és que la torre de Pisa eclipsa la ciutat en si, i crec que val la pena passar-hi unes hores i perdre's entre els seus carrerons, amb edificis a vegades monumentals a vegades fets pols...

Tornem a l'estació creuant el famós Corso Italia, el carrer peatonal que acull la majoria de botigues de roba, moltes d'elles força exclusives. Recollim les maletes, agafem l'autocar cap a l'aeroport i passem les últimes hores fullejant una revista de cuina italiana (no m'hi vaig poder resisitir ;)) i fent un sopar ràpid.

Volem a Girona sense entrebancs, recollim el cotxe... i cap a casa falta gent!

FI