Som-hi!
Ingredients (4 persones):
500 gr de carn picada (meitat porc, meitat vedella)
1 ceba
1 pebrot vermell escalivat (gran)
2 grans d'alls
1 ou
1 llesca de pa
llet
julivert
sal i pebre
pimentó vermell de la Vera
1 fulla de llorer
100 gr de farina
50 ml de vi blanc
oli d'oliva
Passos a seguir:
En un bol fiquem la carn, l'all i el julivert picats, el pa remullat amb la llet i l'ou fresc. Ho mesclem tot bé, ho salpebrem i ho deixem reposar durant 20 minuts.
Passat aquest temps donem forma a les mandonguilles, les enfarinem i les fregim en una paella amb oli calent. Quan estiguin daurades les retirem i les fiquem en una cassola.
A la paella i amb el mateix oli de fregir les mandonguilles sofregim la ceba picada i quan comenci a agafar color hi afegim una cullerada petita de farina i una mica de pimentó vermell. Ho banyem amb el vi blanc i 50 ml d'aigua, hi fiquem la fulla de llorer i deixem que arranqui el bull.
Tirem aquesta salsa a la cassola, sobre les mandonguilles, i deixem coure a foc lent rementant de tant en tant.
Quan les mandonguilles estiguin rectifiquem de sal i pebre, afegim el pebrot tallat a tires, retirem el llorer i servim.
Prepareu una bona barra de pa, us fara falta!
Ho han fet...
Judith |
A casa les mandonguilles sempre son benvingudes, quasi sempre amb tomàquet, pero també han de quedar molt bones amb pebrot.
ResponEliminaPetons.
Han d'estar boníssimes amb pebrot!!
ResponEliminaQue buenas!!! Me encantan y con los pimientos tienen que estar estupendas, las tengo que hacer asín.
ResponEliminaUn abrazo!!!
Cocinando con Montse
Bones, bones, bones!!!!!
ResponEliminaPetonets,
Olga
Buenas sin dudarlo y desde luego que no falte el pan¡¡
ResponEliminapeto
Noltros a Mallorca els hi deim pilotes. Ens encantes les pilotes a casa, de lo que sigui i com sigui. Aquestes tenen una pinta fantàstique. Una abraçada
ResponEliminaMmmm a me m'encanten, aquest mes el memories serà deliciós, les teves son fantástiques!
ResponEliminaJa ho pots ben dir, una bona llesca de pa i a disfrutar!
ResponEliminaAquest matí mentre esmorzava llegia aquesta recepta de mandonguilles i he començat a salivar i... a pensar que fa temps que no en faig... és possible que la propera vegada que fagi mandonguilles siguin aquestes.
ResponEliminaUna abraçada!
Amb aquesta salseta amb pebrots, aquest plat està per llepar-se'n els dits! Una braçada!
ResponEliminaEva, qué rico!! Ahora mismo estoy salivando jeje... la carne con pimiento me encanta, así que no me cabe duda de que estas albóndigas están para chuparse los dedos.
ResponEliminaSaludos!
Quines mandonguilles... aquest mes a casa es van alegrar quan vaig dir que tocarien pel repte!
ResponEliminaAmb aquesta salseta i un bon pà fet a casa... no hi ha res millor, oi?!
Petons,
palmira
Les mandonguilles són un plat agrït, sempre agraden io? aquestes han d'estar molt bones! per a sucar-hi pa!!!
ResponEliminaQue bones Eva! M'encanten les mandonguilles! I ara fa més temps que no en faig... n'hauyré de fer un dia d'aquests!! :P I amb el pebrot han de quedar exquisites, que boooo!!
ResponEliminaUn petó guapa!
Les mandonguilles són un plat de tota la vida indispensable...quan en tens al davant un plat, i fa temps que no n'has menjat, són un regal celestial...i aquestes que ens ensenyes avui semblen taaaan bones! Petons!
ResponEliminaQuines mandonguilles més bones Eva! Fa molt que no les menjo, ara m'han vingut ganes de fer-les, jeje!
ResponEliminaPetons!
Me pasa lo mismo, las albóndigas me chiflan, con bien de salsita y un buen trozo de pan... si señora, menudas albóndigas te has marcado!
ResponEliminaUn besito preciosa, feliz finde!!
Perquè ens agradaran tant les mandonguilles, ens agraden fetes de la manera que sigui... només cal que siguin mandonguilles.
ResponEliminaAquestes que ens has fet amb una llesca d'un bon pa...mmmm
PTNTS
Dolça
A mi aquestes salses em maten, agafo pa i...
ResponEliminaPetons i moltíssimes gràcies per participar.
Mi querida amiga, las albondigas se ven deliciosas, pero esa salsica esta para mojar y no parar. Mil gracias por tus votos, ya sabes que lo puedes hacer cada dia hasta el veinte de febrero jejeje, soy una pesada, pero si no puedes no pasa nada. Mil besicos tesoro
ResponEliminaPara mojar pan, qué cosa más rica. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaideals pel tuper de demà!!!!! gràcies per participar al Memòries Eva. Petonets
ResponEliminaQuè bones!!!!
ResponElimina