Escòcia IV: Edimburg - Ballater

Edimburg - St. Andrews - Dunnotar Castle -- Ballater (250 km)

Després de carregar piles amb un esmorzar prou contundent agafem les maletes i ens dirigim en tranvia a l'oficina de lloguer de cotxes Arnold Clark. És una empresa local que ofereix preus molt més competitius i és molt curiós que la reserva la firma un tal William Wallace ;).

Un cop tenim el cotxe comença l'aventura escocesa, sobretot pel tema de la conducció. Jo ja he conduït dos cops per Anglaterra però tot i així deixo els primers quilòmetres en mans del Joan. Fem una primera parada en un súper per carregar aigües i quatre coses per picar i comencem la ruta cap al nord d'Escòcia, tot i que avui no podem parlar de highlands pròpiament ja que la zona a la que ens dirigim no està dins la falla que porta el mateix nom.

L'emoció, però, és la mateixa. Per fi tastarem els paisatges que hem vist en tantes pel·lícules i per internet mentre preparàvem el viatge, però que aconseguiran sorprendre'ns i deixar-nos amb la boca oberta més d'una vegada.

Sortim d'Edimburg direcció St. Andrews (81 km, 1h 38'), una població d'uns 14000 habitants vora el mar famosa per ser la ciutat universitària més antiga d'Escòcia (del 1410 i on es van conèixer el príncep Guillem i la Kate Middleton) i també la cuna del golf, ja que s'hi troba la Royal and Ancient Golf Club, el club de golf més antic del món.

Com a principals reclams turístics destaquen les ruïnes de la Catedral i la torre de St Rule, fundador de la ciutat el segle IV. St. Andrews fou la capital eclesiàstica del país i les ruïnes permeten intuir l'enorme tamany de l'edifici. Un lloc preciós, jutgeu vosaltres mateixos...

William Wallace, un nom d'allò més comú

Seguim el passeig i passem per davant de varis dels molts edificis universitaris fins a arribar al Castell, també en ruïnes i amb unes vistes espectaculars sobre la costa. Aquest castell es fundà el 1200 com a residència del bisbe.

Facultat d'Economia i Finances

Castell de St. Andrews

Continuem caminant seguint la costa per l'anomenat The Shores, que ens porta directament a uns camps de golf i a la platja West Sands, famosa perquè és la platja que apareix a la pel·lícula Carros de foc.

West Sands, impossible no taral·lejar la cançoneta...

A més del que hem vist el centre d'aquesta petita ciutat també és preciós i mereix dedicar-li una estona de passeig, sobretots pels carrers Market St. i  South St. Aprofitem que veiem una pizzeria i com que som més de cuina italiana que d'anglesa hi dinem abans de ficar rumb al pròxim destí.

Amb la panxa ben plena agafem la carretera direcció Stonehaven, poble on hi ha el Dunnotar Castle, un castell penjar sobre uns penya-segats que resulta d'allò més romàntic. Trobar el castell ens costa una mica i hem de preguntar un parell de cops perquè les indicacions no són massa clares, però l'esforç paga la pena.

Després d'estirar una mica les cames iniciem la última etapa que ens portarà a Ballater, un poblet situat a la vall del riu Dee, coneguda com a Royal Deeside per associació amb la família reial que estiueja al castell de Balmoral situat a unes 8 milles.

El poble de Ballater es creà el segle XVIII gràcies a les aigues curatives dels manantials de Pannanich, que avui en dia s'embotellen i es comercialitzen com a Deeside Natural Mineral Water. El fet d'estar a escassa distància del castell de Balmoral també ha incidit en la seva prosperitat i com a mostra hi ha els escuts a les façanes d'algunes de les botigues on es pot llegir "By Royal Appointment" que indica que són proveïdores de Balmoral.

També és curiosa la Old Royal Station, l'estació de tren que utilitzava la reina Victoria per desplaçar-se a la zona amb el tren reial. L'estació ha estat restaurada i a part de l'oficina de turisme també hi ha un museu amb una rèplica del vagó de la reina. Com que els horaris són tan reduïts no som a temps de visitar-ne l'interior, tot i que crec que l'exterior és el més bonic.

El poble ens ha agradat, però no hem vist gens d'ambient. Suposem que en èpoques turístiques és força animat però ara a l'abril és un racó de pau. Acabem el dia sopant un sandvitx i una mica de fruita a l'habitació del Inchegeal Lodge, un allotjament preciós al costat del riu. L'esmorzar que inclou cal escollir-lo la nit abans marcant l'opció que prefereixes entre 3 o 4 opcions, jo vaig escollir un croissant farcit de salmó fumat (típic de la zona) i el Joan no recordo perquè no hi ha prova gràfica... a més també hi havia iogurts casolans, cereals, suc, fruita fresca tallada, torrades, melmelada i cafè i te.

Aviat la proper etapa, ja de ple a les highlands!

Següent etapa: Escòcia V: Ballater - Fort Augustus