Després d'un bon esmorzar al Inchgeal Lodge carreguem el cotxe i continuem direcció nord, avui si que entrem a les highlands pròpiament dites. El nostre primer objectiu és Nairn, que està a 100 km, així que agafem la carretera A939 coneguda com una de les rutes amb cotxe més boniques d'Escòcia.
Els primers quilòmetres ens sorprenen amb un paisatge sense massa vegetació i força àrid, on sembla que hi viuen ben a gust els grouse i els faisans salvatges que parem a fotografiar.
 |
| Un faisà salvatge |
 |
| Un grouse |
Continuem a la mateixa carretera, que creua el Cairngorms National Park i fem una parada a Grantown on Spey, un poblet tradicional de les terres altes amb comerços d'allò més tradicionals i situat al costat del riu Spey, el segon més llarg i el més ràpid de tot Escòcia, important per a la pesca del salmó i per la producció de whisky. Si sou aficionats a aquesta beguda o simplement us ve de gust, aquesta és la zona on poden visitar-se les famoses destil·leries, visita que nosaltres hem sacrificat perquè no ens agrada i no ens feia especial il·lusió.
Donem una volta i aprofitem per prendre fer un tea break amb scone inclós, què bons que són!
 |
Continuem fins a Nairn, un poblet de pescadors situat a l'estuari de Moray, el més gran d'Escòcia. No visitem el poble, sinó que anem directament a la platja ja que és un dels llocs més importants del Regne Unit per l'albirament de dofins i balenes, tot i que nosaltres no vam tenir aquesta sort... potser hauríem de tornar-hi ;-)
Tot i això gaudim d'un passeig agradable per la platja amb un sol espectacular.
Decidim seguir fins a Inverness, la capital de les Highlands, i dinar allí. Al planificar el viatge vaig dubtar si arribar-hi o no perquè molta gent la descrivia negativament, però després d'haver-hi estat jo crec que si estàs per la zona si que val la pena visitar-la un parell d'hores.
Aparquem i dinem un sandvitx ràpid en un banc davant del riu, de la mateixa manera que ho fa molta altra gent. M'agrada aquesta costum que tenen d'aprofitar i sortir al carrer a menjar i més amb el bon temps que està fent. La part bonica d'Inverness es concentra al costat del riu, així que baixem per una riba i pugem per l'altra i així veiem el castell i la típica imatge del pont amb l'església, a més d'una zona residencial que té molt encant.
El castell d'Inverness no va tenir mai rei, va ser pensat com a presó i avui en dia allotja els jutjats municipals.
 |
| La "postal" d'Inverness |
 |
| Quin luxe viure aquí... |
Inverness, que en gaèlic vol dir la boca del riu Ness, està situada just a la desembocadura d'aquest riu i a només 20 km del Loch Ness, famós pel mite del monstre Nessie.
Aquest llac és la massa d'aigua més gran de la rasa geològicament coneguda com Great Glen, que discorre des d'Inverness fins a Fort Augustus. El canal de Caledonia, que enllaça el mar a ambdós extrems del Gran Glen, utilitza el llac Ness com a part de la seva ruta.
Forma part de la sèrie de llacs d'Escòcia que varen formar-se per les glaceres durant les anteriors glaciacions. És el segon llac més gran d'Escòcia per àrea de superfície, però a causa de la seva gran profunditat és el de major volum. Conté més aigua dolça que tots els llacs d'Anglaterra i Gal·les junts.
Sortim d'Inverness per la riba oest i ben aviat no podem resistir la temptació de parar en un dels moltíssims petits aparcaments que hi ha entre l'estreta carretera i el llac. En aquest primer tram baixant per unes escales es pot arribar just fins al costat de l'aigua.
Seguim fins a Drumnadrochit, un poble de 800 habitants envaït pel monstre del Loch Ness. Aquí hi ha el Loch Ness Centre & Exhibition a més de moltes botigues de records i regals de temàtica Nessie. A l'oficina de turisme hi trobem els imants més bonics, divertits i bé de preu que hem vist fins ara, així que decidim aprofitar i fer la compra de souvenirs per tothom i una cerveseta fresca per nosaltres.
A poc més de 2 km tenim la següent parada, el castell d'Urquhart, un altre castell en ruïnes en un enclavament privilegiat. Decidim no pagar les més de 7 lliures per persona de l'entrada perquè ens sembla més bonic veure el castell i el llac des de dalt a l'aparcament que el llac des de dins del castell...
Seguim una mica més i arribem a la última destinació del dia, Fort Augustus. Amb només 500 habitants és un punt clau del canal de Caledonia, ja que és aquí on les embarcacions que hi naveguen pugen i baixen 13 metres per una escala de cinc rescloses consecutives.
Passegem fins a la principi del Loch Ness per la part sud, com gairebé tots els dies tenim la sort de gaudir d'aquests indrets de forma privilegiada, nosaltres sols.
Després d'un altre dia intens ens dirigim al nostra allotjament d'avui, el Netherwood B&B, on en Malcom, la Pat i els seus dos gossos ens donen una càlida benvinguda i ens pregunten si volem alguna cosa especial per esmorzar al marge de cereals, torrades, melmelades, fruita fresca, cafè i te... no, no necessitem res més!
Després de parlar durant uns minuts ens retirem a la nostra habitació a descansar, dutxar-nos, menjar una mica de fruita i aviat a dormir.
 |
| Font: Netherwood B&B web. |
Següent etapa: Escòcia VI: Fort Augustus-Portree
Quines fotos més maques! Gràcies per fer-nos viatjar amb vosaltres :o)
ResponEliminaPetons i bona setmana
Palmira