És suau i amb un punt de dolçor just, l'únic inconvenient (i no per a tothom) és trobar-se els granets... jo sens dubte repetiria!
Ingredients:
100 gr de farina de rebosteria
100 gr de farina integral d'espelta
8 gr de llevat químic
3 ous
100 gr de sucre morè
80 gr de mantega
1 iogurt natural
100 gr de móres
Passos a seguir:
Preescalfem el forn a 180º amb calor a dalt i baix.
En un bol batem els ous amb el sucre fins que blanquegin. Hi incorporem, lentament, les farines i el llevat tamisats, la mantega desfeta i el iogurt, i ho mesclem amb cura fins a obtenir una massa homogènia.
Folrem un motlle amb paper de forn, fiquem al fons una part de la massa i repartim per sobre unes quantes móres, continuem fent capes fins a acabar amb els ingredients.
Fornegem durant 35 minuts (a la recepta original diu 50) o fins que quan clavem una agulla aquesta surti neta, ja sabeu que segons el motlle i el forn la cocció pot ser molt diferent.
Recepta adaptada de: La mujer del fotógrafo es química
Ostres Eva, qué bo i fàcil aquest bescuit!!
ResponEliminaPer a mi tampoc és cap inconvenient trobar-me els granets, de fet, crec que aquesta és la gràcia i la garantia de que són móres naturals, d'allò més bones, per cert.
Bon diumenge!!
Que buenas las moras.
ResponEliminaUn saludito
Li passo la recepta a ma germana! Ella és una "caçadora de móres"! Jo,en canvi,no he anat mai a buscar-les......
ResponEliminaPetons i bona setmana, Eva!
Olga
A mi segur que els granets no em molesten gens, je je je... ara mateix n'agafaria un bon tall per esmorzar amb el cafè amb llet!
ResponEliminaper mi, els millors biscuits són aquells que porten mores o fruita vermella! són deliciosos! petons
ResponEliminaEs veu molt bo, encara que els granets de les mores estorbi una mica, sempre es queda entre els queixals, però no importa amb el sabor tan bo que té.
ResponEliminaPetons.
Tots el fruits vermells hem resulten molt atractius a la cuina. Per fer coques i magdalenes es el millor. Els hi dona un color, olor i gust que no te rival. T´ha quedat un tall de luxe.
ResponEliminaSi que li has tret partit a les móres...vinga a per més postres!
ResponEliminaA mi res em podria molestar en aquest bescuit! Fa tants anys que no mengem mores dins d'un postre perqué o són caríssimes o no n'hi han...
ResponEliminaQuina gana quina gana :o)
Petons
Palmira
Bona idea de bescuit, Eva!
ResponEliminaCom hi queda la farina d'espelta? Jo en termes de farines sóc una mica clàssic. Com que no tinc celíacs a prop, gairebé sempre l'utilitzo de blat...
Ei Oriol!! doncs hi queda molt bé, a la recepta original ficaven farina integral de blat, però com que no en tenia la vaig canviar per aquesta i genial!
EliminaQuin esmorzar més bo faria... si en tingués! els bescuits amb fruites són boníssims!
ResponEliminaQuin bescuit més bo, i les móres li dónen un punt àcid i molt sucós que m'encanta!!! Té una pinta boníssima!!!!
ResponEliminaClara
Aquest any t'has guanyat el titol de Reina Móra!!! Petonarros!
ResponEliminaHola Eva, que maravilla de bizcocho y con las moras, tiene que estar riquísimo, me encantan.
ResponEliminaBesos
Cocinando con Montse
Un coc magnífic, i a mi el granet de les mores no em moçestaria gens...em semvla que te'l copiaré
ResponEliminaPtnts
Dolça
Las semillas no me molestan, cuando hago helado de mora, se las dejo. Así que sin ningún problema me comería un buen trozo de este rico bizcocho. Tiene una pinta deliciosa!
ResponEliminaSaludos!
Mi querida amiga, las moras son para mi un manjar, lo malo es que donde vivo no se cultivan, asi que imaginate como me tomaria este rico bizcocho. Mil besicos cielo
ResponEliminaMuhteşem bir görüntü ellerinize sağlık.
ResponEliminaSaygılar.