Ha arribat el moment de tornar a fer maletes i dir adéu a Portree i a l'Elaine, que ens acomiada regalant-nos uns bombons de xocolata i llimona fets a l'illa. Ben puntuals sortim direcció a Armadale, que està a poc més d'una hora, ja que enlloc de sortir de l'illa pel pont ho farem per la segona alternativa, el ferri. Vam reservar-lo des d'internet a la pàgina de Caledonian MacBrayne, l'empresa que el gestiona, i a l'arribar a Armadale només cal que ficar-se amb el cotxe en una de les cues i un operador ve a confirmar el teu bitllet.
La durada del trajecte és de només 30 minuts, el cotxe s'ha de deixar tancat i frenat i és obligatori pujar a la part de dalt del ferri, on aprofitem que hi ha servei de bar per prendre una beguda calenta, avui el dia s'ha aixecat més fred.
Un cop arribem a Mallaig programem el gps i ens dirigim a Glenfinnan, on aparquem al Glenfinnan visitor centre per veure el Glenfinnan monument i el famós viaducte que porta el mateix nom. La millor vista és des d'un punt elevat, així que des del mateix aparcament pugem per un sender que comença amb unes escales i al cap d'uns minuts estem al mirador.
El Glenfinnan monument és una columna coronada per l'estàtua d'un highlander abillat amb un kilt, erigida el 1815 com a lloc commemoratiu del fracassat aixecament dels jacobites per recuperar el tron d'Anglaterra i Escòcia. En aquest mateix lloc es van reunir els clans jacobites l'agost de 1745 per iniciar la campanya que acabaria en desastre pocs mesos després. L'enclavament és sense dubte espectacular, a l'extrem nord del Loch Shiel, envoltat de petites muntanyes.
Aquest llac també es conegut perquè és el fons on s'inserta digitalment Hogwarts a les pel·lícules de Harry Potter, i també sobre aquestes aigües és on el protagonista vola a lloms d'un l'hipogrif.
Si girem 180º veiem la segona joia d'aquest lloc, el viaducte de Glenfinnan, de 21 arcs i 30 metres d'alçada, construït el 1898 per permtre el pas de trens. Per aquest viaducte hi passa el Jacobite Steam Train, un tren turístic de vapor, famós per aparèixer també a les pel·lícules del jove mag com a Hogwarts Express. La ruta que fa, de Fort William a Mallaig és un dels millors viatges en ferrocarril del món. Ens hagués agradat veure passar el tren, però consultant els horaris vam veure que havíem de perdre massa temps esperant-lo, així que ho deixem per un altre viatge... i a veure si enlloc de veure'l passar hi podem anar com a passatgers ;).
Seguim direcció Fort William, població situada als peus del Ben Nevis, el pic més alt del Regne Unit i un imant per a senderistes i escaladors. També ha estat escenari d'algunes escenes de Braveheart, Rob Roy i algunes de les pel·lícules, altre cop, d'en Harry Potter. Una boira alta només ens deixa veure'l parcialment.
Fort William és una ciutat petita i amb força ambient, amb moltes botigues amb equipament esportiu de muntanya i on aprofitem per dinar a The Great Glen.
 |
| Fish & chips another time |
 |
| Custard with crumble & cheesecake |
Amb la panxa ben plena afrontem la tirada més llarga d'avui, 122 km que ens portaran al poble de Luss, a la ribera del Lock Lommond. Agafem la carretera A82 i creuem Glencoe, el glen o vall més famosa d'Escòcia, una regió coneguda a tot el món pels seus espectaculars paisatges. És inevitable parar vàries vegades al costat de la carretera per fer fotografies.
Arribem a Luss cap a les 4 de la tarda. És un poble preciós i petit, situat al costat del Loch Lommond, amb casetes d'estiueg, botigues de records i un embarcador amb vaixells per recórrer el llac. Aprofitem per fer un cafè en una terrassa i en això estem quan el temps canvia radicalment i comença a plovisquejar. Donem una volta ràpida, fem quatre fotos i decidim arribar-nos a l'allotjament reservat, a 15 km, abans de quedar-nos amarats d'aigua.
Tot i estar una mica fastiguejats per no poder aprofitar la tarda com haguéssim volgut no podem evitar pensar que hem estat molt afortunats amb el temps durant tots els dies que portem de viatge, i és que no ha caigut ni una gota fins a la 8a jornada.
Arribem a la zona residencial de Balloch on hi ha el Gowanlea B&B. Pugem les maletes, omplim la nostra petició d'esmorzar i decidim fer el que fan els locals quan plou, anar al pub a prendre pintes i menjar una mica. Es nota que és divendres perquè hi ha força ambient, nosaltres, però, marxem aviat cap a descansar.
Següent etapa: Escòcia IX: Balloch - Edimburg (fi del viatge)
Cada nova entrada que publiques, més ganes tinc d'anar-hi!!!
ResponEliminaPetons i bona setmana
Palmira