Comencem la setmana amb una recepta tradicional d'origen antic i popular que pot menjar-se per berenar o coma postres i que és típica de la Pasqua, les rostes o torradetes de Santa Teresa. Es creu que va sorgir com a idea per aprofitar el pa dur, i creieu-me que és una molt bona reutilització!
Jo no n'havia fet mai i aquest més la proposta de Memòries d'una cuinera ha estat precisament aquesta, així que per estrenar-me he fet les tradicionals, a veure què us semblen.
Ingredients (per a 9 unitats):
9 llesques de pa d'un centímetre i mig aprox. (millor si és del dia abans)
500 ml de llet semi
1 canó de canyella
la pell d'1 llimona
60 gr de sucre
2 ous
sucre i canyella
oli d'oliva
Passos a seguir:
Fiquem la llet, el canó de canyella i el sucre i li fem arrancar el bull. Ho retirem del foc, ho colem i ho fiquem en un plat fondo o safata. Un cop s'hagi refredat una mica hi fiquem les llesques de pa, pels dos costats, perquè quedin ben impregnades.
Batem els ous i els fiquem en un plat fondo, en un altre plat hi reservem la mescla de sucre i canyella per arrebossar i en preparem un tercer amb paper de cuina per poder absorvir l'excès d'oli de les rostes un cop fregides.
Agafem una paella, hi fiquem un bon fons d'oli d'oliva i l'escalfem.
Per acabar anem agafant les llesques, les passem per l'ou batut i les fregim fins que estiguin ben daurades. Un cop cuites les deixem sobre el paper absorvent uns minuts i tot seguit les arrebossem amb el sucre i la canyella.
Ja les podeu gaudir, a mi menjades recent fetes i tèbies em van semblar molt bones!
Jo tampoc he fet mai, i si em poso ho faré amb la teva recepta que veig que han quedat genials :)
ResponEliminapetons
Una recepta 100% de temporada! A casa tampoc n'havia fet mai, però ara al restaurant en faig molt sovint. Èxit assegurat!
ResponEliminaI tant que és una bona reutilització, de pa, de bizcocho, de briox o el que sigui, abans que tirar-ho fem rostes!!! Em sembla que tots em publicat el mateix dia perque no deixo de veure-les aquí i allà sense parar, les fotografíes em fan venir gana. Són esplendides! Ben maques que us han quedat:3
ResponEliminaPetonets!
No les faig sovint, però quan n'hi ha volen!! què bones!
ResponEliminaNunca las he hecho pero me encanta esta receta y ya solo de leer canela...hihi. Un día que me sobre pan en casa tengo que probarlas! Besos mil!
ResponEliminaEncara no les he fet aquest any, però cauràn segur, qué bones que son!!
ResponEliminaPetons.
No les he fetes mai a casa, però són tan senzilles i a les fotos fan tan bona pinta que m'hauré de posar a cuinar-les! A vegades les receptes tradicional són les millors! un petó!
ResponEliminaBonísimes, i molt fàcils de fer. T'han quedat amb una pinta espectacular :)
ResponEliminaUna abraçada.
Boníssimes!! A mossegades me les menjaria jo ;)
ResponEliminaAnna
Que bons estan sempre els dolços tradicionals!! i a més, d'aprofitament.
ResponEliminaUna bona Setmana Santa bonica!!!
ResponEliminaGracies per els teus apropaments al meu blog tot i que jo ja saps que no escric comentaris.
UN PETÓ MOLT FORT... GAUDEIX DEL TEU VIATGE :))))
De les receptes d'aprofitament surten coses tan bones com aquesta!:D
ResponEliminaPetons i moltíssimes gràcies per participar.
M'agradaria que ens quedi més sovint pa a casa per preparar aquestes rostes! Pel repte també ens hem animat i aquests plats àntics d¡aprofitament em semblen d'una genialitat increïble!!
ResponEliminaT'han quedat precioses, quina gana m'està entrant!!
Petons,
Palmira
ha valgut la pena esperar Eva, t'han quedat perfectes!!!! Moltíssimes gràcies per participar al memòries. petonets
ResponEliminaQue delicia!!! Me encantan y te han quedado fabulosas, estos días no pueden faltar.
ResponEliminaFeliz semana
Besos
Cocinando con Montse
Això del reptes va bé per probar amb receptes que no hem fet abans oi??
ResponEliminaT'han quedat amb una pinta boníssima!!
Clara
Ricas ricas!!! No podría resistirme a coger una... me encantan!!! Besosss
ResponEliminaT'han quedat perfecte! Quina bona pinta!
ResponEliminaMarta
A mi m'encanten...amb sucre o amb mel...d'aquells dolços tradicionals que en podria menjar matí, migdia i vespre!!! Petonarros!
ResponElimina